Molt sovint, quan es parla d'estacions d'esquí i canvi climàtic només es té en compte la reducció de la innovació. Tanmateix, l'adaptació d'aquests complexos de muntanya -que ofereixen activitat les quatre estacions de l'any- va molt més enllà i inclou aspectes vinculats a la gestió de l'aigua, a la biodiversitat, a l'erosió o al risc d'allaus. En aquest context, un estudi científic del CREAF encarregat per FGC proposa fins a 36 mesures per aplicar a la Molina i Vall de Núria entre les quals destaca la reducció de la superfície pavimentada, la rotació en la pastura ramadera i la restauració d'ecosistemes tant terrestres com fluvials.
La necessitat de preservar el capital natural
“Els biòlegs acostumem a parlar d'ecosistemes, hàbitats i poblacions. És un llenguatge que les empreses i administracions difícilment entenen”, admet Joan Rabassa, investigador del CREAF. En aquest sentit, des de l'economia s'ha impulsat el concepte de capital natural, que aborda la natura a partir de fluxos, estocs i beneficis. “Permet integrar i comparar. Es tracta d'evitar fer avaluacions que quedin en un calaix si no que permet establir uns indicadors, monetaris o no, per revisar a curt, mitjà i llarg termini”, explica el biòleg en declaracions a Nació.
“Les muntanyes s'enfronten a pressions ecològiques, econòmiques i socials creixents, que condueixen a l'esgotament del capital natural”. Aquest és el diagnòstic inicial del mateix Rabassa i Bernat Claramunt a l'hora d'afrontar la necessària adaptació de les estacions d'esquí catalanes. “Demostrem que els boscos, les pastures, els embassaments i els rierols de muntanya subministren serveis ecosistèmics crítics alhora que es veuen afectats per les activitats empresarials, amb el canvi climàtic i el canvi d'ús del sòl com a principals factors de risc”, asseguren els dos investigadors en l'estudi publicat a la revista Mountain Research and Development.
Ara bé, des de Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya -propietària de sis de les estacions d'esquí de Catalunya- es considera que cal fer un pas endavant per tal d'adaptar-se a aquesta nova situació, precisament a partir de potenciar el capital natural. Per preservar-lo i fer-lo créixer, s'ha impulsat el projecte Neret que inclou l'estudi del CREAF així com actuacions ja en marxa. “Treballem, diàriament, per fer cada vegada més sostenibles aquests espais i contribuir a la seva riquesa natural”, assegura Carles Ruiz, president de FGC.
Una bateria de 36 propostes
Vall de Núria és un dels paisatges més emblemàtics de Catalunya. La unió entre natura, esport, patrimoni, història i espiritualitat n'atrau cada any milers de visitants. Tanmateix, no deixa de ser un dels espais més transformats d'un entorn que forma part del parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser.
“Hi ha molt marge per renaturalitzar”, apunta Rabassa. En aquest sentit, l'estudi ha cartografiat al detall tant l'estació del Ripollès com de la Molina per establir propostes per reordenar les activitats. “Si hi ha hàbitats d'interès comunitari, cal fer accions per tal que les activitats més intensives es produeixin en una altra zona”, explica l'investigador del CREAF.
En aquest sentit, estableixen una bateria de 36 propostes concretes. Inclouen des de la reducció de les zones pavimentades a la restauració d'ecosistemes. En aquest sentit, s'hi inclouen rierols de muntanya, però a Vall de Núria ja s'està recuperant superfície de 30.000 metres quadrats de zones enjardinades i pastures com a espais de lliure creixement d’espècies vegetals, per tal d'afavorir la pol·linització de les papallones. Al complex de la Vall de Ribes també es recupera una bassa de granotes i s'han començat a aplicar tècniques de bioenginyeria per frenar l'erosió. “Són accions ja en marxa de valoració, preservació i increment del capital natural a l'entorn de les estacions de muntanya d'FGC”, assegura Ruiz en declaracions a Nació.
A la Molina, per la seva banda, Joan Rabassa destaca l'aposta per una “pastura més intel·ligent”. Actualment, a les zones de pistes hi ha unes 3.500 ovelles, a banda de vaques i cavalls. Tanmateix, la sobrepastura en alguns espais provoca problemes d'erosió i també a la biodiversitat. “Proposem sistemes de rotació de bestiar, preservar els hàbitats d'interès comunitari així com restaurar les zones de pastura”, apunta l'investigador. Un altre dels elements a treballar és la lluita contra la proliferació del seneci, una planta invasora que tenyeix de groc el Pirineu.
Un altre dels elements clau és la millora de la gestió de l'aigua i “obrir-la a les comunitats locals”. En aquest sentit, l'estudi també reclama explicar millor què es fa i com es fa. “Cal optimitzar l'emmagatzematge i la distribució, no només per la producció de neu sinó per satisfer les necessitats dels visitants”, conclou Rabassa.
