La globalització i el canvi climàtic són dos dels elements que han accelerat l'arribada i l'expansió d'espècies invasores. En l'àmbit de la flora, hi ha unes plantes que, de manera progressiva, cobreixen de groc tant la regió metropolitana de Barcelona com zones dels Pirineus. Es tracta dels senecis que en alguns espais naturals competeixen amb la flora autòctona, però també afecten la ramaderia de muntanya.

Els senecis invasors

Els senecis són plantes del gènere Senecio i de la mateixa família que les margarides (asteràcies), que estan molt esteses per la península Ibèrica. Molts són autòctons, però n'hi ha d'altres introduïts recentment dels humans i que s’han convertit en espècies invasores. En destaca el seneci del Cap (Senecio inaequidens), conegut per la seva expansió a les pastures del Pirineu i perquè resulta tòxic pel bestiar.

Més recentment, s'ha estès pels espais naturals del litoral i el prelitoral el Senecio pterophorus. “Al delta del Llobregat estem trobant ara una gran florida del Senecio pterophorus. Des d’inicis dels anys 90 s’ha estat expandint per les lleres i planes al·luvials del riu Llobregat i el riu Besòs fins arribar a diversos espais naturals com el Montseny o el Montnegre-Corredor”, explica Joan Pino, director del CREAF i coordinador de la iniciativa Exocat de seguiment d’espècies exòtiques i invasores.

Senecis d'origen sud-africà

El Senecio ptherophorus, però també el Senecio angulatus, procedeixen de Sud-àfrica i amb les seves flors tenyeixen el paisatge de groc a la primavera. “L’entrada del seneci a la península Ibèrica és provocada per l’humà, que probablement el va introduir en forma de llavors amagades en la llana d'Àfrica i el va traspassar als rius amb el rentat d’aquest material”, explica el catedràtic d'Ecologia.

• La sequera provoca l'extinció més gran de papallones a Catalunya
• Un linx ens ve a veure
• Un cas excepcional a Europa: el duc s'estableix a les Illes Medes

En el cas del Senecio pterophorus és una espècie arbustiva que va ser localitzada per primer cop a Catalunya a principis dels anys 80, i des de llavors ha experimentat una gran expansió en àrees del litoral i prelitoral i després estenent-se a moltes serralades veïnes. Ara mateix aquest seneci ja ha entrat amb força en espais protegits com Collserola, el Montnegre-Corredor o el Montseny entre d’altres.

El Senecio angulatus, per la seva banda, té port enfiladís i fulles carnoses i prefereix climes més càlids. És per això que s’expandeix especialment per la costa i el litoral, esdevenint un problema en espais com Montjuïc -especialment a la zona del Morrot-, el vessant sud de Collserola o les costes del Garraf.

“Les principals problemàtiques dels senecis invasors és que poden competir amb la flora autòctona, especialment per determinats recursos com els pol·linitzadors, ja que ten un període de floració bastant llarg i són unes espècies molt resistents”, apunta Joan Pino.

Què es pot fer?

Una de les preguntes que es pot fer la ciutadania és què es pot fer amb aquest tipus d'espècies invasores. Pel coordinador d'Exocat la qüestió prioritària és “gestionar els nous focus d'invasió” per limitar que aquestes espècies amplïin la seva zona de distribució a Catalunya. L'estratègia és realitzar segues reiterades per mantenir les plantes en estat vegetatiu i impedir que produeixen llavors. “D'aquesta manera se'n limita la dispersió i que generin noves poblacions”, explica Pino. En aquest sentit, es tracta d'espècies amb gran capacitat reproductiva i de distribució.

Les zones de muntanya on s'ha expandit el seneci del Cap

El seneci del Cap (Senecio inaequidens) també és originar-hi de Sud-àfrica i per això ha anat naturalitzant-se fàcilment als climes temperats que tenim a la Mediterrània. Concretament, s’ha expandit amb una certa predilecció per les àrees de muntanya mitjana i, en grau més baix, a la terra baixa, especialment a les vores d’alguns rius.

Ara bé, els darrers anys, donades les temperatures cada cop més suaus a l’hivern, s’ha expandit força a les àrees de muntanya i ha causat impacte en la ramaderia, perquè és tòxica. “El bestiar la rebutja, això fa que proliferin i les pastures perden qualitat”, explica Pino

A més, afecta l’ecosistema i es pot veure afectada la conservació dels prats de pastura pirinencs, que són un autèntic refugi de biodiversitat. El nord-est de Catalunya és la zona de la península amb una major abundància.