Aquest dijous era el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. Una de les moltes efemèrides que atapeixen el calendari i en la qual vam conèixer una notícia preocupant: la sequera ha provocat l'extinció més gran mai registrada de papallones a Catalunya. Concretament, el 2024 es van certificar fins a 210 extincions locals -espècies que no s'han localitzat en una localitat durant quatre anys seguits-. Per posar-ho en perspectiva: en els trenta anys anteriors s'havien acumulat unes 300 desaparicions.
El mateix dia també va transcendir que el 90% de les tortugues tractades per la Fundació CRAM tenen presència de microplàstics. No és d'estranyar, un estudi recent de la UB i la UPC xifra en set tones anuals els residus d'aquesta tipologia que s'aboquen a la costa de Barcelona. D'aquests, el 60% hi arriben a través del riu Llobregat.
Ara bé, no tot són males notícies. El company Guillem Costa d'El Periódico va explicar-ne una de positiva. Una càmera de fototrampeig va detectar la presència d'un linx ibèric en un punt no revelat del Prepirineu de Lleida. Es tracta del segon exemplar que arriba a Catalunya aquest segle i, a diferència del que es va presentar a les portes de Barcelona el maig de 2018, no hi ha la intenció de capturar-lo per retornar-lo cap al sud de la península.
La presència d'en Secreto -així és com es diu aquest linx nascut en un centre en captivitat de Portugal i alliberat fa tres anys a la serra nord de Sevilla- no és fruit de cap reintroducció sinó de la mateixa expansió de l'espècie. Just aquest dijous el Ministeri de Transició Ecològica va anunciar que al conjunt de la península ja hi ha 2.400 exemplars, un 19% més que un any enrere i més del doble que el 2020. De fet, fa pocs mesos la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura va passar de considerar l'espècie d'“en perill” a “vulnerable”.
El linx del Prepirineu va ser captat el març i, de moment, no consta que s'hagi tornat a veure. El seu seguiment i protecció correspon als Agents Rurals, ja que cal no oblidar-ho es tracta d'una espècie autòctona de Catalunya. Es va extingir la primera meitat del segle XX -també al País Valencià i a l'Aragó- i l'última cita creïble és de 1957. Les últimes zones on va viure, per cert, van ser el massís del Port i al Gironès.
La visita d'en Secreto després de recórrer uns 1.000 quilòmetres arriba quan encara no està tancat l'intent de reintroduir el linx ibèric a Catalunya. Es tractava d'un dels projectes estrella de Jordi Sargatal com a secretari de Transició Ecològica, però l'acord entre Revolta Pagesa i el Departament d'Agricultura ho va avortar, malgrat que fa poques setmanes el mateix responsable de les polítiques ambientals no hi renunciava si comptava amb el vistiplau del sector primari. El viatge del linx ens mostra que, més enllà de disputes polítiques i sectorials, la natura sempre acaba fluint.
Què passarà amb les nuclears?
Catalunya hauria de tancar les tres nuclears entre l'octubre de 2030 i el febrer de 2035. Què passarà? La imminència del procés per desconnectar el reactor d'Almaraz, a Extremadura, ha fet augmentar la intensitat del debat.
- El sector nuclear redobla la pressió perquè el govern espanyol rebaixi la fiscalitat abans de presentar cap sol·licitud formal per allargar-ne la vida.
- El Parlament de Catalunya es manté ferm i, per àmplia majoria, manté el suport al calendari de tancament pactat el 2019.
- Catalunya manté la dependència nuclear una dècada abans de la desconnexió final: cobreix el 50% de la demanda i el 58,5% de la producció.
Aquesta setmana també és notícia
- Aigua | Els embassaments se situen al 80% per primera vegada des de l'estiu del 2021
- Canvi climàtic | Un dels grans cellers de Catalunya es planteja abandonar el Penedès per la crisi climàtica
- Energia | L'Energètica pública instal·larà sis cobertes solars per subministrar electricitat a FGC
La volta al món en quatre notícies
- Una onada de calor marina “sense precedents” afecta les aigües de Devon, Cornualla i Irlanda amb temperatures 4 graus per sobre de la mitjana (llegit a The Guardian).
- Els incendis superen l'agricultura i provoquen una desforestació històrica: els boscos tropicals desapareixen a un ritme de 18 camps de futbol per minut (llegit a El País).
- L'empresa suïssa puntera en solucions d'eliminació de CO2, en crisi: se'n qüestiona la tecnologia i haurà d'acomiadar part de la plantilla (llegit a Le Monde).
- Qui està vigilant els terratrèmols, els volcans i els tsunamis? Trump està acomiadant els experts i científics encarregats de predir grans desastres (llegit a la CNN).
