Catalunya és un país fortament nuclearitzat que ho hauria de deixar just d'aquí a una dècada. Després de l'apagada, el debat s'ha intensificat, ja que el sector pressiona per allargar la vida dels reactors. En aquest context, el Parlament s'ha mantingut ferm en defensa del calendari de desconnexió d'Ascó i Vandellòs. Junts, tal com va fer al Congrés, s'ha abstingut i ha evitat sumar-se al bloc de dreta i extrema dreta que fa campanya per aturar el tancament.
Un debat marcat per l'apagada
L'any 2019 el govern espanyol i les elèctriques van pactar el tancament progressiu dels set reactors nuclears de l'Estat entre el 2027 i el 2035. En el cas de Catalunya, que en concentra tres, la desconnexió ha de començar el 2030 a Ascó II i acabar a Vandellòs II.
Malgrat que fa anys que des del lobby nuclear es reclama revisar aquest acord, l'apagada i la imminència del tancament d'un reactor a Extremadura han fet redoblar la pressió. Aquesta mateixa setmana, el president del Fòrum Nuclear, Ignacio Araluce, assegurava que si l'executiu de Pedro Sánchez s'avenia a reduir la fiscalitat, les empreses propietàries dels reactors acabarien presentant la petició formal per allargar-ne la vida.
En aquest context, el Parlament de Catalunya ha debatut aquest dijous una proposta del PP sobre política energètica que, tanmateix, bàsicament buscava un aval per frenar el tancament de les nuclears. “No podem tancar-les mentre patim apagades massives. És una tecnologia segura, neta i verda”, ha assegurat la diputada popular Eva Garcia Rodríguez.
Malgrat que en les darreres setmanes la ministra Sara Aagesen ha matisat la posició -dimarts va assegurar que en cap “demonitzen” l'energia nuclear i es manté a l'espera del moviment de les elèctriques-, totes les formacions progressistes amb el PSC al capdavant s'han mantingut fermes amb el calendari de tancament. “El Govern no es mourà ni un mil·límetre del seu full de ruta energètic”, ha assegurat la diputada socialista Andrea Zapata.
Nuclear com a energia de transició?
El sector nuclear pressiona per aconseguir un allargament -de moment, per pocs anys- amb la idea que aquesta font d'energia no renovable sigui un element de transició mentre les renovables i l'emmagatzematge no puguin cobrir el 100% de la generació elèctrica. Aquesta és la mateixa idea que ha defensat el PP, malgrat que això li ha valgut les crítiques de l'extrema dreta. Per Vox, l'aposta nuclear hauria de ser “sense data de caducitat” mentre que Aliança Catalana defensa arribar fins al 2050, quan Ascó I arribaria als 66 anys.
Entre les esquerres, el discurs antinuclear té pocs matisos. El PSC considera que el full de ruta presenta objectius assumibles de transició energètica mentre que la republicana Montse Vergés ha replicat els arguments del PP assegurant que “no és una energia ni neta, ni barata, ni segura”. Més enllà ha anat Lluís Mijoler, diputat dels Comuns, assegurant que Ascó i Vandellòs tenen instal·lacions envellides i amb un “risc constant d'accidents”. “En cap cas renunciarem al calendari de tancament”, ha afegit el cupaire Dani Cornellà.
Finalment, l'intent de posicionar el Parlament a favor de sol·licitar al govern espanyol allargar la vida útil de les nuclears a Catalunya ha decaigut amb 72 vots en contra, 26 a favor i les 35 abstencions de Junts. En aquest sentit, el diputat Jordi Munell ha criticat la manca de sobirania energètica real, ja que tant aquesta decisió com altres, són competència estatal: “És una forma més de dominació”.
