El març passat Catalunya va guanyar una nova espècie d’ocell. Es tracta de l’ibis ermità, una espècie molt singular que es va extingir d’Europa fa uns 300 anys. Aquesta setmana, la petita població de l’Empordà s’ha reforçat gràcies a una migració guiada amb ultralleuger mentre que a l’octubre arribaran més exemplars procedents de programes de cria a França.
Guiat per “mares adoptives”
L'ibis ermità (Geronticus eremita), que destaca per tenir el cap pelat i tons vermellosos, viu una tímida recuperació a Europa. Concretament, hi ha uns 2.000 exemplars gràcies a la criança controlada en recintes zoològics d'Àustria i Alemanya. Una de les zones on s’ha reintroduït és a Jerez de la Frontera, a la província andalusa de Cadis. Amb més de 300 exemplars i una quarantena de parelles reproductives frega ja la consolidació.
Tanmateix, fa tres anys es va estrenar una iniciativa molt curiosa per facilitar la migració de l'ibis ermità i fomentar la diversitat de les poblacions. L’entitat Waldrappteam Conservation and Research, dirigida pel biòleg Johannes Fritz i que compta amb fons europeus Life, connecta poblacions d'Àustria amb la d'Andalusia gràcies al vol d'ultralleugers. Dos aparells que actuen com a “mares adoptives” permeten completar un viatge de 2.800 quilòmetres.
Set o vuit anys per consolidar la població
L’aeròdrom d’Ordis, a l’Alt Empordà, es va convertir el 2023 en una de les parades d’aquesta migració guiada. Curiosament, l’any següent, els ocells no volien marxar cap al sud. “Es van estar dos o tres dies als camps a tocar d’on havien aterrat”, explica Sònia Duñach, directora tècnica de la Fundació Alive.
Tot plegat va motivar Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, a desenterrar un projecte que ja havia intentat sense èxit el 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics. La Fundació Alive s’hi va sumar com a soci i l’any passat ja va rebre els primers exemplars.
La idea és intentar consolidar una població estable a l’Empordà en un termini de set o vuit anys. Es tracta del termini mínim per aconseguir arribar al llindar dels 300 exemplars que els responsables del projecte de reintroducció esperen assolir. En aquest sentit, cal recordar que no assoleixen la maduresa sexual fins als tres anys i, per tant, encara queda perquè criïn a Catalunya.
Per fomentar el màxim de diversitat, la colònia empordanesa està formada per ocells procedents d’Àustria i Alemanya, altres d’Andalusia i també de programes de cria a l’estat francès. En aquest sentit, està previst que aquest mateix octubre n’arribin onze més des d’aquest origen.
- Els ibis ermitans que van arribar a l'aeròdrom d'Ordis
- Cedida per la Fundació Alive
Només cinc ibis van completar la migració
Aquest dissabte s’esperaven una trentena d’ibis ermitans procedents d’Àustria. Les condicions meteorològiques adverses van obligar a ajornar-ho fins a l’endemà. L’últim tram, des de la localitat nord-catalana del Voló, no va ser fàcil. De fet, tal com explica Duñach, només cinc dels ocells van arribar a Ordis.
La resta van fer mitja volta i, l’equip de suport que s’havia quedat al Voló, els va recollir i transportar per carretera fins a l’Alt Empordà. A l’aviari dels Aiguamolls s’hi han quedat 15 cries que se sumen a les 19 arribades d’Andalusia el juny. D’aquesta manera, s’arribarà als 45 ibis que es pretenen alliberar la primavera vinent després d'un període d'aclimatació amb cuidadores que simulen ser ocells: es transformen cascs de bici amb els característics becs vermells de l'espècie.
I com s’aconsegueix que es quedin a l’Empordà? “Fins als tres anys difícilment marxaran lluny”, expliquen des de la Fundació Alive. De fet, cada migdia part dels ocells encara s’adrecen a l’aviari per aprofitar el suplement alimentari que els hi deixen.
“Els que saben caçar ja no ho necessiten”, apunta l’ambientòloga. Per aprendre’n, tenen un bon mestre: en Frigg. Es tracta d’un adult que es va quedar a l’Empordà en una de les migracions, fet que demostra que és un bon territori per aconseguir el retorn definitiu de l’ibis ermità a Catalunya.
