El 2022 es va anunciar la voluntat d’actualitzar una de les joies de la corona del Meteocat: la xarxa de radars meteorològics. Finalment, aquest dilluns 14 de setembre del 2026, han començat les obres del primer dels quatre equipaments. Una renovació integral que permetrà, entre altres, captar millor la quantitat total de pluja i també el tipus de precipitació.
El primer, el de la Panadella
El Meteocat disposa d'una xarxa de quatre radars inaugurats entre el 1996 i el 2008. El més veterà és el de Puig Bernat (Vallirana), a la serra d'Ordal, i que inicialment formava part de l'Institut Nacional de Meteorologia (predecessor de l'actual Aemet). El 2002, ja a través de l'agència catalana, es va inaugurar el del Puig d'Arques, al massís de les Gavarres; un any després el de la Panadella; i el 2008 es va completar el desplegament amb l'ubicat al cim de la Miranda, a la serra de Llaberia.
“La XRAD és una de les xarxes de radar més denses del món, però després de vint anys en funcionament cal renovar-ne la tecnologia i fer un nou salt endavant”, explica Roger Vendrell, cap de l’àrea de Sistemes d’Observació Meteorològica del Meteocat. La primera actuació és a la Panadella i durarà cinc mesos. La idea és una renovació integral del sistema, però mantenint els edificis existents.
El principal canvi és passar d’un sistema de polarització simple, en el qual l’emissió de les ones radar retorna una imatge en horitzontal dels fenòmens meteorològics com la pluja, la pedra o la neu, a un sistema de polarització dual, que permetrà que aquesta visió sigui en horitzontal i en vertical. “Serà com si de sobte ens poséssim unes ulleres 3D, així que podrem inferir molt més acuradament la morfologia i densitat de les partícules d’aigua d’una tempesta i distingir millor si són gotes d’aigua, de neu, d’aiguaneu o calamarsa”, apunta Vendrell. En aquest sentit, s’espera que millori el producte que permet determinar el tipus de precipitació per colors: blau (pluja), verd (aiguaneu) i vermell (neu).
🔄 Finalment, creuant aquest mapa amb la 🌧️ precipitació detectada per la xarxa de radars, obtenim l’estimació final del tipus de precipitació.
— Meteocat (@meteocat) March 13, 2026
📲❄️🌧️ És el producte “pluja o neu” que ja coneixeu del nostre web o app! pic.twitter.com/eO6jwDCcfQ
Aquesta millora també permetrà fer millors estimacions de pluja acumulada durant una tempesta, identificar les capes de fusió de la neu i, fins i tot, estimar la mida de la pedra en un episodi de temps violent. L’aposta per començar per la Panadella, malgrat no ser el més antic, s’explica per la seva posició central al país i la possibilitat que, un cop renovat, pugui cobrir molt millor les apagades dels altres tres radars.
L’ús més conegut d’aquests instruments de teledetecció és que permeten saber a on està precipitant, amb quina intensitat i seguir l’evolució de ruixats i tempestes. No obstant això, segons expliquen des del Servei Meteorològic de Catalunya, els productes que es generen a partir de les imatges del radar són cada cop més utilitzats per altres fins més enllà de la meteorologia, com el seguiment dels incendis per saber a quina altitud arriba la columna de fum i en quina direcció, i el seguiment d’ocells i insectes en agroecologia.
“Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una de les eines més importants per a la vigilància meteorològica i per a la gestió d’emergències relacionades amb els episodis de pluja i de convecció profunda i, per tant, ha de ser la més innovadora i potent possible per cobrir les necessitats actuals del país”, apunta Sarai Sarroca, directora del Meteocat.
Més potència, més dades
A més de la millora en la polarització, els nous radars passaran d’emetre polsos electromagnètics d’un màxim de potència de 7,5 kW a 200 kW. Per una banda, aquesta modificació permetrà que el senyal del radar arribi més lluny en travessar zones de precipitació intensa i que detecti zones de precipitació més feble.
A més, les dades que es generin tindran major resolució. “Passarem d’un “zoom” de les dades d’un quilòmetre a 300 metres i tindrem més horitzó per obtenir dades, cosa que implica que puguem cobrir zones més allunyades”, segons el cap de Sistemes d’Observació Meteorològica.
Aprofitant que les dades que s’obtindran seran de més qualitat i abast, des del Meteocat es canviarà l’estratègia d’escaneig dels radars: de 10 a 12 per hora. Tot plegat permetrà fer un seguiment dels episodis de precipitació i de temps violent més acurat.
Així mateix, aprofitant la renovació, es canviarà la freqüència en què operen els radars de Vallirana i de Puig d’Arques per evitar les interferències que es generen, principalment, a causa de xarxes wifi de la zona.
El calendari per renovar els radars
La renovació es farà de manera esglaonada, aturant d’un en un els radars per tal reduir les afectacions, tant a la imatge composta com als productes derivats.
Es calcula que cada radar estarà aturat uns quatre-cinc mesos, perquè abans d’instal·lar el nou model de radar cal fer obres d’adaptació i millora dels edificis que allotgen els radars. El primer de la seqüència serà el radar de la Panadella, que es va instal·lar el 2003 i que se situa a prop de la Creu del Vent (793 m), al municipi de Montmaneu, a l’Anoia.
El radar està situat en un edifici de 23 metres d’altura i té la posició més central de la xarxa, motiu pel qual serà el primer a aturar-se, ja que, un cop renovat, i amb un abast més extens, cobrirà molt millor les apagades dels altres tres radars. A més, tot i no tenir aquest radar en actiu, la resta fan un escaneig de llarg abast (250 km) que arriba a cobrir tot el país, que és el punt de partida en la vigilància meteorològica i que es mantindrà durant les obres.
