A França van tancar, entre 2002 i 2022, un total de 18.000 “bars-estanc”. Aquest fet, a priori irrellevant en termes polítics, té, segons un recent estudi del Centre pour la Recherche Economique et ses Applications (Centre de Recerca Econòmica de França), una relació directa amb el creixement de l’extrema dreta al país. I, per més que l'anàlisi francesa no ho inclou, la realitat a Catalunya pot tenir una tendència molt similar. La relació coincident entre el tancament de bars i el creixement del suport a les forces polítiques d’ultradreta obre un nou terreny a explorar. Almenys això sostenen els autors de la investigació al país veí.

Els bars han desaparegut de molts pobles petits o han reduït dràsticament els seus horaris per centrar-se més en la restauració tot i que les dades són disperses. Al conjunt de l'Estat, es calcula que hi ha un bar per cada 175 persones segons l'Institut Nacional d'Estadística, però els establiments s'haurien reduït un 17% des de l'any 2010. Segons un estudi de la Caixa del 2005, Catalunya tenia un bar per cada 142 persones i n'eren gairebé 48.000. Segons l'INE l'any passat eren 42.000. Una altra pista de la minva: segons dades fiscals recents de la Generalitat, el 2016 hi havia 19.000 bars amb màquines escurabutxaques (un objecte habitual en aquests establiments) i el 2024 n'eren 15.500.

Tal com s’exposa en aquest estudi, la pèrdua d’aquests espais de socialització “condueix a un replegament de la sociabilitat dins la llar”, que suposa que l’individu quedi més aïllat de la informació que li arriba i molts cops acabi optant per les opcions polítiques que “ofereixen respostes simples”. 

La base d’aquesta conclusió, per tant, és que els bars són espais on els ciutadans es troben i formen opinions a partir de la interacció social. Això, segons s’assegura a l’estudi, és clau en la construcció de la democràcia local, i quan als barris o als pobles no existeixen aquests espais, “la política esdevé un cara a cara entre els individus atomitzats i els relats mediàtics nacionals”.

No és un efecte immediat

L’informe explica que es tracta d’un fenomen progressiu i que l’increment dels vots a l’extrema dreta s’ha produït progressivament als últims vint anys fins que a convertir-se en un fet molt significatiu en l’actualitat.

Toni Rodon, politòleg i professor de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, explica que el cas que es defineix a l’estudi del Centre de Recerca Econòmica de França és molt similar al que s’ha produït al Regne Unit amb el tancament de pubs, que han fet un crit d'alerta i han aconseguit ampliar horaris. 

Defineix que tant els pubs britànics com els “bars-estanc” francesos, com els bars catalans són llocs en què els individus socialitzen diàriament i que, per tant, el seu tancament “té efectes indirectes a l’entorn més immediat; erosiona el capital social, i això està relacionat amb el fet que l’extrema dreta tingui més suport”.

Des d’un punt de vista més proper a les conductes humanes, José Mansilla, doctor en Antropologia Social, remarca que la pèrdua d’aquests espais de socialització té un efecte notable. Segons diu, “l’individu queda indefens davant discursos seleccionats per un algoritme -o per un determinat tipus d’intencionalitat que va més enllà dels seus interessos directes- que acaben per influir-lo d’una manera molt clara en la seva percepció política”.

L’efecte es multiplica a l’entorn rural

Aquest escenari suposa un clar avantatge per als partits d’extrema dreta, especialment als entorns rurals, on el tancament dels bars es tradueix en la desaparició total del principal espai de sociabilitat.

De fet, segons es descriu a l’informe, la repercussió de la pèrdua dels bars és tres cops més intensa a les regions menys habitades, ja que la manca d’alternatives per socialitzar porta a què la població quedi més aïllada de la informació que li arriba. Aquesta situació es converteix en l'escenari ideal per als partits polítics que ofereixen respostes i solucions simples a problemes complexes, que agafen més força en aquestes regions.

En aquest sentit, Toni Rodon remarca que a l’entorn rural l’impacte del tancament és major perquè “acostuma a haver-hi més capital social” i que aquest és “diferent del dels entorns urbans i d’alguna manera més dependent d’aquests espais, per la manca d’alternatives”.

Una situació semblant a Catalunya

L’escenari que descriu el Centre de Recerca Econòmica francès també es pot observar, mantenint les distàncies, a Catalunya. El nombre total de bars també s’ha reduït considerablement als últims anys, i l’increment del suport a l’extrema dreta al territori català és innegable. 

De la mateixa manera que a França, aquest increment del vot a l’extrema dreta s’ha produït de manera progressiva durant els últims vint anys. Al país gal, l’estudi demostra que l’augment del suport a Reagrupament Nacional -abans Front Nacional- s’ha anat intensificant a mesura que ha incrementat el tancament dels “bars-tabac”, fins a arribar a un creixement d'1,28 punts a les eleccions legislatives i 1,38 punts a les presidencials.

A Catalunya, el suport a l’extrema dreta va començar a fer-se notar el 2010, quan Plataforma per Catalunya va obtenir un total de 75.134 vots a les eleccions al Parlament. Tot i això, no va ser fins al 2021 quan es va produir un important increment de vots amb la irrupció de Vox al Parlament, on va entrar per primer cop amb 11 diputats i 218.121 vots. A les últimes eleccions, el 2024, l’extrema dreta va obtenir 13 diputats, onze de Vox i dos d’Aliança Catalana, amb un total de 370.245 vots entre els dos partits al territori català.

Si aquestes dades es relacionen amb el total de bars a Catalunya, també s’observa una relació progressiva entre el tancament d’aquests espais i l’augment de la influència social de la ultradreta. Segons dades de l’INE, des del 2010 s’ha reduït en un 15% el nombre de bars al territori català i en un 29% a tot l’Estat. Alhora, el suport polític a l’extrema dreta ha incrementat en un 9,34% respecte al mateix any.

Tot i que no es pot concloure que siguin dos fets directament relacionats, la situació és prou similar a la de França. De la mateixa manera que es descriu a l’estudi el suport a la ultradreta també és més notable a les zones rurals que a les urbanes.

El vot a l’extrema dreta com a protesta

Segons Rodon, el tancament dels “bars-tabac” a França i dels bars a Catalunya fa que les persones que estaven “habituades a aquests espais incrementin el seu malestar polític”, i que una part d’aquesta població “finalment opti per fer un vot protesta i acabi abraçant les idees dels partits d’extrema dreta”.

També, però, existeix certa qüestió d’ideologia i de valors morals. El politòleg defineix que molta gent “veu la idea de fumar i beure als pubs i bars com un estil de vida relacionat amb la idea de llibertat”, un plantejament que alhora “connecta indirectament amb el discurs de la ultradreta, de la seva idea de llibertat”.

Una societat individualitzada

L’evolució dels resultats electorals, amb aquest increment notable de l’extrema dreta, també es relaciona, segons Mansilla, amb “la construcció d’una societat cada vegada més individualista”. 

L’antropòleg incideix en el fet que a la societat actual predomina “la lluita contra la naturalesa humana d’establir relacions amb els altres i trobar solucions conjuntes i col·lectives”. Això, segons diu, fa que l’individu “pensi que allò que li passa és seu i individual”, i que, per tant, accepti que “la culpa és d’un altre que està ocupant el seu lloc o que confabula contra ell”.

Aquest context, segons explica Mansilla, és el que aprofita l’extrema dreta per “presentar als col·lectius minoritaris com a culpables d’aquesta situació” i aconseguir que la visió de la resta de persones passi a ser de “possibles enemics que d’alguna manera competiran contra tu”.

És una situació reversible, segons l’estudi

Tot i que les dades publicades posen de manifest que la situació és complexa, les conclusions demostren que l’obertura de nous “bars-tabac” s’associa també a una disminució progressiva del vot a Reagrupament Nacional. Per tant, defineixen que “aquests resultats indiquen que l’erosió del vincle social no és irreversible i que les polítiques públiques orientades a preservar o recrear espais de sociabilitat poden influir de manera duradora en les trajectòries electorals, especialment en municipis rurals”.

Això, segons explica l’expert Toni Rodon, implica que “obrir un bar o un espai en què s’hi pugui barrejar gent diferent pot tenir un efecte negatiu per a l’extrema dreta”. La presència d’un espai on trobar-se amb altres, especialment als entorns rurals, fa que “se socialitzi més i que la gent estigui menys enfadada i millor amb l’entorn, fets que estan relacionats amb no votar a l’extrema dreta”.

De quatre bars a “un i mig”

A Montesquiu, un municipi de la comarca d’Osona amb poc més de 1.100 habitants, fa poc més de deu anys hi havia quatre bars on els veïns es reunien diàriament. Avui dia només hi queda “un bar i mig”, segons explica Lluís Ferrer, regidor de comerç del poble. Un dels dos bars és el de la piscina municipal, que malgrat estar obert durant tot l’any, concentra l’afluència als mesos d’estiu. 

Mari Martínez, expropietària del bar El Bolet, que va tancar el 2015, explica que al seu bar s’hi concentraven “des dels més joves fins als avis” del poble i que, tant el seu com els altres tres bars estaven molt freqüentats diàriament. Mari, que també és veïna del poble, explica que avui dia Montesquiu s’apropa més a un poble dormitori: “Sempre hi havia hagut una tradició d’anar al bar, tothom hi anava. Ara la gent com a molt va a fer un cafè, a comprar el tabac i cap a casa”.

A tot això s’hi suma que les noves generacions ja no hi van tant i que aquells que hi anaven més abans, ara hi van menys. “Jo vaig al bar amb una amiga perquè ja he quedat, abans anaves sola perquè sabies que sempre hi havia gent”. 

Tot i que a Montesquiu continua havent-hi un bar que continua estant prou freqüentat pels veïns, la manca d’alternatives s’ha notat molt a un poble que fins fa uns anys comptava amb quatre bars. “Ho trobem a faltar, abans anaves a fer el cafè al bar abans de treballar, ara te’l fas a casa i te’n vas”, explica la Mari Martínez.

En paral·lel, l’ascens de l’extrema dreta

En aquest context, tot i que no es poden treure conclusions que relacionin directament un fet amb l’altre, és important destacar l’ascens que ha tingut als últims anys l’extrema dreta a Montesquiu. 

En un poble on històricament mai havia estat notable el suport a les opcions d’ultradreta -Plataforma per Catalunya només va obtenir un 3,09% dels vots a les eleccions al Parlament del 2010, durant el seu millor any-, en l’actualitat Aliança Catalana se situa com a segona força més votada, amb un 18,23% dels vots a les eleccions del 2024.

Aquest destacat increment sorgeix en una situació que Toni Rodon defineix com “una situació d’estancament econòmic” als pobles de l’entorn rural català, un fet que provoca que l’impacte social del tancament dels bars sigui major i que “la gent tingui la sensació que el món rural està canviant moltíssim i s’està perdent”.