Normalment, el silenci públic de la cúpula tendeix a ser el millor ecosistema per multiplicar les especulacions dins dels partits. Aquesta màxima és aplicable a la situació que travessa Junts en aquesta arrencada de curs polític. La permanent -com va avançar aquest dimecres Nació- i la direcció ja s'han reunit, però de moment les trobades internes no han anat acompanyades d'intervencions adreçades als mitjans de comunicació. Això, sumat al perfil baix que protagonitza Carles Puigdemont en els últims mesos, ha fet aflorar nervis dins dels quadres de la formació. Fins i tot s'ha arribat a intrigar amb la possibilitat d'un congrés extraordinari abans de les eleccions municipals del maig vinent.
"Això no passarà. Segur que no passarà", remarca un alt dirigent de la formació consultat per Nació. L'últim conclave es va celebrar la tardor del 2024 a Calella, i va servir per promoure tres moviments rellevants: tornar a situar Puigdemont com a president, al lloc de Laura Borràs; revalidar Jordi Turull com a secretari general; i premiar Antoni Castellà, Míriam Nogueras i Mònica Sales com a vicepresidents. El novembre de l'any passat, a banda, es va produir una altra reestructuració que situava Albert Batet, fins aquell moment al capdavant del grup parlamentari, com a adjunt a la presidència del partit. Un ascens que oficialitzava una estructura que, a la pràctica, ja funcionava així.
Els congressos acostumen a tenir dos vectors: un de funcionament intern -organització i ideologia, bàsicament- i un altre, més llaminer, que és el dels noms. Cada vegada que se suggeria la possibilitat d'un congrés extraordinari, bona part dels focus se situaven a l'entorn de la figura de Turull. El secretari general, l'encarregat de tenir greixada la maquinària al territori i de fer "tota la feina incòmoda que a ningú li ve de gust fer" -la frase és d'un alt càrrec del partit-, rep crítiques -sempre en privat- de veus del món municipal i del grup parlamentari. Els més atrevits pronostiquen, fa mesos, que després de les eleccions locals del 2027 deixarà el càrrec. De moment, això sí, s'hi manté.
Sobre el futur de Puigdemont, en clau orgànica, no hi ha dubtes. "L'únic que hi ha a debat és com potenciar més el seu paper", remarca un dels alts dirigents consultats. El gran problema per al líder a l'exili és la seva situació jurídica, que de moment li impedeix tornar a Catalunya. Està pendent de què digui el Tribunal Constitucional (TC) sobre l'amnistia, i la previsió és que a finals del 2026 hi hagi un pronunciament definitiu. La justícia europea va avalar la llei al juliol, però el Tribunal Suprem no ha retirat les ordres de detenció perquè continua enrocat en una interpretació de la malversació que deixa l'expresident de la Generalitat -i també Oriol Junqueras- fora de l'aplicació de l'amnistia.
Vida més enllà de Puigdemont?
El rol que vulgui adoptar el líder de Junts en cas que torni -o que no pugui tornar, si s'acaba imposant l'escenari més pessimista- és clau per al futur del partit. Perquè és a partir d'això des d'on es poden planificar escenaris. Si s'estableix a Catalunya, voldrà exercir com a cap de l'oposició i repetir com a candidat a la presidència de la Generalitat? O preferirà enretirar-se i deixar pas a una nova generació? En cas que es vegi obligat a quedar-se a l'exili, on porta pràcticament nou anys, continuarà brandant l'excepcionalitat com a argument per liderar el partit i ser-ne el principal actiu electoral? O voldrà plegar, amb el risc que la seva figura quedi diluïda una dècada després del referèndum?
Són preguntes que, com remarquen sempre a la sala de màquines de Junts, només tenen resposta a Waterloo. Tanmateix, són moltes les veus que, sempre en privat, insisteixen que es necessita definir ja aquest futur. Especialment si es pensa en les properes eleccions al Parlament. "Si hi ha novetats, és evident que s'hauran de triar perfils, construir-los i treballar-los", remarca un dels consultats. Dins del grup parlamentari hi ha dirigents amb projecció -Salvador Vergés-, i també està guanyant molta incidència -dins i fora del partit- Míriam Nogueras, cap de files a Madrid. Les enquestes, per ara, atorguen un resultat ombrívol a Junts, que podria caure per sota dels 20 diputats. Ara en tenen 35.
Abans, això sí, han d'arribar les municipals. A Barcelona, les projeccions tampoc són afavoridores. No és estrany sentir com dirigents de Junts fan aquest pronòstic: "En el millor dels casos, aconseguirem cinc regidors". Xavier Trias en va treure 11 el 2023, i ara li tocarà a Jordi Martí acostar-se a aquest resultat. A Girona, Lleida i Tarragona, com a bona part de la Catalunya Interior, es notarà la competència amb Aliança Catalana, en dinàmica ascendent. El fet que Puigdemont sigui fora, com alguna vegada s'ha dit en reunions restringides, dificulta la confrontació amb Sílvia Orriols. Tot indica que no hi haurà congrés extraordinari, però els lideratges es posaran aviat a prova.
