Pels volts de Sant Joan, Carles Puigdemont va traslladar a alguns interlocutors de Junts que havia entrat en un període de "baixa política" a l'espera de veure quina era la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia. Quan va arribar el veredicte -favorable als interessos del líder de Junts, que porta des del 2017 a l'exili- va optar pel perfil baix, sense roda de premsa, perquè -així ho va explicar el seu advocat, Gonzalo Boye- estava de vacances, agafant forces per una tardor decisiva. L'única certesa, en aquest punt, és que el novè aniversari del referèndum de l'1-O es farà sense Puigdemont a Catalunya, malgrat que l'amnistia es va aprovar fa dos anys.
Ara tot està en mans del Tribunal Constitucional (TC), que s'ha de pronunciar sobre els recursos d'empara dels dirigents independentistes. El debat intern arrencarà el 22 de setembre, quan s'abordaran els arguments de la defensa de Jordi Turull, secretari general de Junts. Al partit, on sempre s'ha traslladat un cert optimisme sobre el reton de Puigdemont -quan va ser candidat a la Generalitat el 2017 i, sobretot, quan va ser escollit eurodiputat, dos anys després-, ningú dona res per fet. Fins i tot s'ha demanat internament que la qüestió es tracti amb molta cura quan se'n parli en públic. No es volen generar expectatives, perquè la pilota no és a la teulada del líder a l'exili.
Amb l'aval del TJUE a la butxaca i una certa confiança en el paper del TC -que l'any passat ja va validar el gruix de l'amnistia-, el problema resideix en el Tribunal Suprem, que no se sent interpel·lat pel dictamen de la justícia europea. El magistrat Pablo Llarena no ha retirat l'ordre de detenció contra Puigdemont, de manera que qualsevol retorn implicaria el risc de ser detingut, com ja es va comprovar el 8 d'agost del 2024, quan va trepitjar Catalunya per la investidura de Salvador Illa. El Suprem ha començat a desprecintar -per la sentència europea- el veto a l'amnistia, però en el cas de l'expresident de la Generalitat hi ha raons que van més enllà de les jurídiques, sostenen sempre a Junts.
El perfil baix de Puigdemont en els últims mesos ha fet que no hagi concedit cap entrevista, i que els seus posicionaments es coneguin exclusivament per les xarxes socials. I no sempre tenen a veure amb l'actualitat política: dijous, per exemple, va publicar un article llarg a X sobre un informe francès que analitza les estratègies del capitalisme digital per fomentar l'aïllament de les persones. Al llarg de la setmana, això sí, es va mostrar bel·ligerant amb Salvador Illa pel seu "silenci" davant l'agressió policial a un menor aficionat del Barça per portar una estelada. També ha estat al dia de la reformulació del traspàs de competències en immigració, que s'ha presentat coincidint amb la crisi a Ceuta.
El futur de Junts
Com impacta el moment que travessa Puigdemont en el dia a dia de Junts? El líder del partit "no està desconnectat", segons remarquen fonts de la formació, perquè està en contacte amb el nucli dur -l'integren Turull, Antoni Castellà, Míriam Nogueras, Albert Batet i Josep Rius- i supervisa les grans decisions. Ha cridat l'atenció, això sí, que no s'hagi celebrat a la Catalunya Nord el tradicional acte d'aniversari del partit. "Tothom està pendent de què faci el president", sostenen totes les fonts consultades. No només per si pot tornar amb garanties, sinó per què voldrà fer en cas que s'instal·li definitivament a Catalunya. Sobretot, si optarà a ser -de nou- el candidat a les eleccions catalanes.
"La decisió és exclusivament seva", ressalten veus de la formació. Abans, això sí, caldrà afrontar unes eleccions municipals en les quals Junts podrà testar fins a quin punt pot arribar la mossegada d'Aliança Catalana, visible a les enquestes però encara no a les institucions. Fonts de la direcció del partit sostenen que hi ha un problema de "lideratge" a l'hora de combatre políticament Sílvia Orriols -i també Salvador Illa-, degut a la situació d'exili de Puigdemont, però que ara mateix això no es pot resoldre. També hi ha mirades posades en el paper de Turull, perquè és qui comanda l'operatiu de les municipals. Hi ha sectors de la formació que li auguren una sortida de la secretaria general.
Tanmateix, l'única certesa a hores d'ara és que, pel novè aniversari de l'1-O, Puigdemont no podrà ser a Catalunya. Artífex del referèndum al costat d'Oriol Junqueras, Marta Rovira i els líders de l'independentisme civil, l'expresident de la Generalitat va camí de la dècada establert a Bèlgica. Ha fet d'eurodiputat, ha deixat el lideratge del partit, hi ha tornat, ha liderat tres vegades la llista a la Generalitat, ha pactat la investidura de Pedro Sánchez i ha trencat amb el PSOE. Què li depararà el futur? Dependrà del Constitucional, del Suprem i de què vulgui fer amb el seu futur. Un futur que està íntimament lligat al de Junts, el partit que va construir al seu voltant per disputar-li l'hegemonia a ERC.
