L'estiu acostuma a ser un moment propici per adoptar iniciatives que tinguin protagonisme mediàtic, sempre i quan l'actualitat ho permeti. Aquest és un dels vectors que han mogut Junts a ressuscitar el traspàs de competències en immigració, tombat fa un any al Congrés dels Diputats pel veto de Podem, a finals d'agost i en plena crisi oberta a Ceuta. La formació de Carles Puigdemont, en plena pugna amb Aliança Catalana -més a les enquestes que a les institucions, per ara-, fa mesos que intenta abanderar un discurs propi en matèria migratòria, i la qüestió de les competències és cabdal. Aquestes són les raons per les quals Junts intenta que la carpeta torni a ocupar un espai central.
La crisi a Ceuta
Des de finals de juliol, la política espanyola gira al voltant de què passa a la ciutat autònoma. L'arribada massiva de migrants des del Marroc ha obert una crisi que té moltes arestes -humana, social, sanitària, geopolítica i de seguretat- que ha situat el focus en la gestió dels nouvinguts, una qüestió que serà cabdal en les properes eleccions. Just en el moment en què Pedro Sánchez ha començat a reaccionar -posada en marxa d'un comandament únic i reunió del consell de seguretat nacional quasi un mes després de l'esclat-, Junts posa la gestió catalana de la immigració al centre. Ho ha fet, això sí, sense aparèixer de bracet amb el PSOE, a diferència del primer plantejament presentat el 2025.
El moviment també arriba després del procés de regularització de migrants que va dur a terme el govern espanyol i que va superar totes les previsions pel que fa a nombre de persones que s'hi van apuntar. Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, ha assenyalat en diverses entrevistes aquest dimecres que, si la regularització hagués passat pel Congrés, hi haurien votat en contra. Ha insistit, també, en la idea que un repartiment de menors establerts temporalment a Ceuta ha de tenir en compte les característiques de les comunitats autònomes. En essència, la crisi a la ciutat autònoma ha posat en safata a Puigdemont treure la pols d'un acord amb el PSOE que no va poder validar el Congrés.
Canvis per seduir Podem (sense èxit)
Què ha retocat Junts? Només el preàmbul, que elimina les referències més generals sobre la immigració per centrar-se en qüestions més tècniques, especialment sobre el funcionament de l'article 150.2 de la Constitució, que és el que permetria que la Generalitat assumís les competències. L'articulat és exactament el mateix. Si Podem va dir fa un any que el preàmbul era "racista", ara continua presentant dubtes perquè es basa en una norma "racista" com és la llei d'estrangeria estatal. Ione Belarra, secretària general de la formació morada, ja ha deixat clar que el problema és la "intenció" i no tant què digui el preàmbul. Res fa pensar, per tant, que hagin canviat de posició respecte del 2025.
En l'articulat no hi apareix cap disposició específica sobre el català, tot i que es va presentar com a prioritari en el moment en què s'estava negociant el traspàs de competències. "En matèria lingüística, s'aplicaran les previsions de la legislació vigents a l'exercici de les competències delegades", assenyalava el text de Junts. Com en altres apartats de la llei, hi havia qüestions que s'haurien de tractar tant des del Govern com al Parlament. En el preàmbul s'hi establia que, en el marc de drets i deures, hi ha d'haver "respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals" que defineixen la societat catalana. Ara aquestes consideracions més polítiques han desaparegut del redactat definitiu.
Competència amb Aliança
Una ullada a les enquestes permet entendre que Junts pateix per la pujada de l'extrema dreta independentista, comandada des de Ripoll per Sílvia Orriols. La inquietud existeix des del món municipal, que en ocasions ha collat la direcció per endurir el discurs sobre seguretat -al Maresme, per exemple, van ser pioners dins del partit a demanar l'expulsió dels multireincidents d'origen estranger-, sobre costums socials -la prohibició del burquini- o fer més restrictiu el padró, com ha passat a Sant Cugat o a Martorell. La cúpula insisteix que són propostes que no estan influenciades per la competència en Aliança, però fins que Orriols no ha posat els peus a les institucions no apareixien en públic.
Junts no està en contra de l'arribada de migrants, però sí que està a favor d'apujar els requisits i de posar-hi "ordre", com ha detallat aquest dimecres Nogueras. La demografia és una qüestió que Puigdemont ha situat com a prioritat des de la campanya electoral del 2024, i la formació no veu amb bons ulls que Catalunya es dispari fins als deu milions d'habitants. De moment, ja s'han superat amb escreix els vuit, i es va camí de superar Andalusia com a territori més poblat de l'Estat. La resposta a Aliança, en resum, es basava en aconseguir que es dictés des de la Generalitat quina havia de ser la política migratòria, sense acabar-la de detallar. De moment, no tenen els suports per fer-ho realitat.
