El 23 de setembre de l'any passat, el Congrés dels Diputats va tombar la proposta de Junts per tal que la Generalitat gestionés les competències en immigració. Els vots de Podem van ser decisius per tal que el plantejament fos rebutjat per la cambra baixa espanyola, malgrat comptar amb el suport del PSOE. En plena crisi a Ceuta, el partit de Carles Puigdemont ha decidit modificar la proposició de llei per superar el veto de Podem, segons ha avançat aquest dimecres Catalunya Ràdio. En una entrevista a la mateixa emissora, Míriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid, ha indicat que la modificació del preàmbul hauria de fer que el partit de Pablo Iglesias canviés de posició.
Quan es va fer pública la proposta de Junts -registrada amb el suport del PSOE, a diferència del que passarà ara, quan es farà en solitari-, l'argument que tenia Podem per posicionar-s'hi en contra eren uns paràgrafs del preàmbul en què s'hi detallava que el fet migratori podia generar "efectes" que podien representar un "risc" per a la cohesió social. Els diputats de la formació morada, comandats per Ione Belarra des del grup mixt, van considerar que es tractava d'un posicionament "racista", i així ho van traslladar públicament. Tanmateix, a principis d'aquest 2026 van matisar la posició i van posar noves condicions per validar el traspàs, desat en un calaix des que va naufragar al Congrés.
Quines eren aquestes condicions? Derogar la llei d'estrangeria i tancar els centres d'internament d'estrangers (CIE). El nou preàmbul, segons ha detallat Nogueras, elimina les referències més generals sobre la immigració per centrar-se en qüestions més tècniques, especialment sobre el funcionament de l'article 150.2 de la Constitució, que és el que permetria que la Generalitat assumís les competències. Les posicions de Junts i de Podem en matèria migratòria, però, no poden ser més distants: el partit de Puigdemont, per exemple, està en contra de la regularització massiva de nouvinguts, mentre que la formació d'Iglesias hi estava a favor. El tràmit no ha estat validat pel Congrés.
Què deia la proposició de llei inicial en l'articulat? En els procediments sancionadors que impliquin una sanció d'expulsió o una devolució, es delega la competència en la Generalitat "respecte aquells supòsits en els quals la normativa de l'Estat no requereix la tramitació de l'expedient d'expulsió". Els expedients d'expulsió són competència judical. En la resta de procediments, Catalunya podrà "executar" la normativa espanyola per incoar, instruir i proposar la resolució de les sancions per actuacions protagonitzades per residents al país. En aquest punt cal tenir en compte l'article 164.4 de l'Estatut, que estableix el funcionament de la junta de seguretat de Catalunya.
En l'articulat no hi apareix cap disposició específica sobre el català, tot i que es va presentar com a prioritari. "En matèria lingüística, s'aplicaran les previsions de la legislació vigents a l'exercici de les competències delegades", assenyalava el text de Junts enviat a primera hora del matí. Com en altres apartats de la llei, hi haurà qüestions que s'hauran de tractar tant des del Govern com al Parlament. En el preàmbul s'hi establia que, en el marc de drets i deures, hi ha d'haver "respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals" que defineixen la societat catalana. "Un nou contracte social atractiu", resumeixen el PSOE i Junts en la norma, que ara ha patit modificacions.
