L'última bala pel català a Europa no ha estat, de moment, efectiva. Diversos estats han carregat contra l'amenaça d'Espanya de vetar l'ampliació de la Unió Europea si abans no s'accepta l'oficialitat de la llengua catalana, la basca i la gallega. "És inacceptable", ha dit el ministre lituà, Sigitas Mitkus. Al seu torn, el ministre alemany, Gunther Krichbaum, ha avisat que Espanya "no hauria de bloquejar ni tampoc aturar" el procés d'ampliació. El ministre d'Irlanda, Thomas Byrne, país que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, ha donat per fet que aquest dimarts no es prendrà cap decisió.
Mitkus, per la seva banda, ha sigut l'únic que ha dit obertament que es posicionarà en contra de vincular l'oficialitat de les llengües cooficials d'Espanya a l'ampliació de la UE: "És inacceptable i així ho plantejaré durant el Consell", ha compartit amb els mitjans de comunicació. L'alemany també s'hi ha oposat clarament: "Estic en contra d'una bilateralització de la integració europea". De fet, ha criticat que alguns estats membres aprofitin l'ampliació de la UE com a moneda de canvi "per intentar obtenir millors condicions".
Krichbaum considera que Europa "ha de ser forta" davant de l'impuls de la Xina i de Rússia i que qualsevol "amenaça" a la unitat europea "és inútil". Per això, ha demanat "una mica més d'esperit europeu" per evitar tancar les portes als països candidats a formar part del bloc comunitari. En el mateix sentit, la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha avisat que l'ampliació de la UE i l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec "no haurien de vincular-se". "L'ampliació és una cosa, i les llengües una altra", ha indicat en declaracions als mitjans abans de la reunió.
La ministra sueca també ha recordat que "no es tracta d'una discussió nova" i que, tal com ha defensat el govern de Suècia anteriorment, és "necessari" debatre la qüestió en un grup de treball en l'àmbit d'ambaixadors per esclarir les implicacions de la mesura. Un missatge compartit per la secretària d'Estat de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, qui ha explicat que el debat de l'oficialitat de les llengües cooficials espanyoles ja "s'ha tractat detalladament". A més, ha adoptat la posició del seu homòleg irlandès i ha descartat qualsevol decisió durant la trobada d'aquest dimarts.
Espanya no veu més motius per oposar-se a l'oficialiitat
Al seu torn, el secretari d'estat espanyol davant la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat que "no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant" l'oficialitat del català. En una atenció als mitjans abans de l'inici de la reunió del Consell d'Afers Generals, Sampedro ha defensat que el govern espanyol ha explicat la proposta reiteradament i que ha atès "tots els dubtes" que han expressat la resta d'estats membres sobre les implicacions jurídiques i econòmiques de l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. En aquest sentit, ha insistit que la UE ha de reconèixer les tres llengües abans que s'incorporin nous països. "Ja és hora", ha sentenciat.
La qüestió torna altre cop al Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea després d'un any i mig sense fer-ho, però la presidència irlandesa ha rebaixat qualsevol expectativa. No hi haurà cap votació -només està agendat un breu debat- ni s'espera un desenllaç immediat, però Espanya mesura la resposta a l'última bala per desencallar-ho: condicionar l'ampliació dels estats membres de la UE a l'acceptació definitiva del català, el basc i el gallec. El govern espanyol passa públicament de la negociació a l'amenaça, però, per ara, no és suficient perquè els països reticents, encapçalats pels governs -amics del PP- d'Alemanya i Itàlia, abaixin els braços.
La part tècnica ja està tancada per totes les parts des de fa mesos. El govern espanyol considera que ja ha fet prou comprometent-se a assumir els costos econòmics de l'oficialitat i proposant uns condicionants que tanquessin la porta a l'acceptació de nous idiomes sense estat. I els països reticents continuen instal·lats en el "no". Ha estat sempre una qüestió política i s'ha anat evidenciant al llarg del temps gràcies al bloqueig del PP a través dels socis europeus. Ara caldrà veure si pesa més el veto a l'ampliació de la UE o la influència d'Alberto Núñez Feijóo -i les seves famoses trucades per bloquejar l'oficialitat- sobre el Partit Popular Europeu i els executius de Georgia Meloni o Friedrich Merz.
Espanya passa de la negociació a l'amenaça
Ha costat tres anys i segurament ho hauria pogut fer molt abans, però el govern espanyol ha decidit finalment passar de la negociació a l'amenaça. Condicionar l'oficialitat del català a l'adhesió de nous estats membres a la Unió Europea és un pas important. Sobretot en un moment en què Brussel·les vol accelerar els "fitxatges" especialment de països balcànics per guanyar influència davant l'amenaça creixent de Rússia. En la mateixa línia, la Unió Europea i Canadà ultimen un acord d'associació que va en la línia de enfortir-se davant els Estats Units.
Amb tot, l'Estat s'ha agafat a l'argument que no té sentit acceptar els idiomes de nous estats membres sense que abans s'accepti abans l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. De fet, en el cas de la nostra llengua, hi ha una xifra molt més gran de parlants en comparació a les noves adhesions, bàsicament perquè són estats molt més petits en comparació de Catalunya. Els països més ben posicionats, Albània i Montenegro, podrien ser estats membres de ple dret el 2028, motiu pel qual l'actual govern de Pedro Sánchez confia que encara pugui exercir el poder de veto abans que acabi la legislatura, d'aquí a pocs mesos.
Alemanya i Itàlia, al capdavant del "no" al català
A la vegada, però, els estats reticents esperen que la carpeta del català a Europa es tanqui amb la fi de la legislatura i la més que probable arribada del PP a la Moncloa. El govern espanyol assenyala clarament els culpables del bloqueig: Alemanya i Itàlia. El país teutó ha estat el gran opositor durant aquests tres anys i, malgrat que tots dos estats van acordar obrir un diàleg per desbloquejar la qüestió, la posició alemanya continua sent la mateixa. Fa uns dies, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, també va assenyalar el seu homòleg itàlia, Antonio Tajani.
Queden set països per convèncer perquè, malgrat no estar en contra, encara mostren reticències: serien Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia, tot i que d'altres havien expressat dubtes o bé no s'havien posicionat. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre. Els països contraris mantenen el "no" i descarten que es produeixi cap debat extens aquest dimarts. La clau, una vegada més, és que no hi hagi un veto que enterri definitivament el procés.
La part tècnica, resolta en fals
Totes les parts, realment, assumeixen que la part tècnica ja ha quedat resolta, tot i que en fals, perquè la discrepància política ha impedit qualsevol avenç. L'any passat el govern espanyol ja va fer una proposta d'implementació parcial i progressiva de les tres llengües que es basava en el reconeixement del gaèlic el 2005, l'última llengua a ser declarada oficial a la UE i que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de la seva oficialitat. Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi -i s'ha compromès ha deixar-ho per escrit- que les assumiria.
En paral·lel, per evitar que s'obri "la caixa de Pandora", tal com temen alguns països -com els bàltics amb el rus, França amb el bretó i el cors o Itàlia amb el sard-, l'executiu de Sánchez va plantejar introduir al règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per alguna llengua. Aquests condicionants -entre els quals hi ha que la llengua en qüestió fos oficial a l'estat en el moment en què aquest va entrar a la UE- només els compleixen el català, l'euskera i el basc a tot el continent.
Un pols que depèn del calendari
Amb tot, de la reunió d'aquest dimarts només se'n pot esperar que s'aclareixi el mapa del català a Europa. El primer què caldrà determinar és fins a quin punt està disposada Espanya a boicotejar l'ampliació de la Unió Europea, de la qual n'és favorable. El segon element clau és si la mesura de pressió exercida per l'Estat té eficàcia immediata i algun dels estats reticents cedeix a l'amenaça. Els més propers a Rússia, com Finlàndia o Croàcia, són els que tenen més pressa per limitar les traves a l'adhesió de nous membres. Tot i que Alemanya i Itàlia són realment qui pot fer moure a la resta.
I en el rerefons pesa el calendari política a l'Estat i els interessos de la Moncloa. El govern espanyol ho té molt difícil per aconseguir pressupostos, però segur que desencallar l'oficialitat de tres llengües que parlen els seus socis ajudaria. I si no hi ha comptes, la maquinària electoral començarà a córrer i l'oficialitat, en plena campanya, quedaria en un segon terme. El govern espanyol transmet optimisme i ven que l'oficialitat és només "qüestió" de temps, però l'arribada de PP -potser amb Vox- a la Moncloa mataria, previsiblement, el somni que el català, el basc i el gallec es parlin amb normalitat a Europa.
