El Tribunal Constitucional (TC) pren el protagonisme. Aquest dimarts, el ple aborda el recurs d'empara de Jordi Turull, un primer pas decisiu per a l'aplicació de la llei d'amnistia, més de dos anys després d'aprovar-se al Congrés. La decisió que prenguin en les pròximes setmanes pot ser l'última peça del trencaclosques per permetre el retorn de Carles Puigdemont i l'habilitació d'Oriol Junqueras, perquè esmenarà el criteri del Tribunal Suprem de deixar fora de l'abast de la llei els principals dirigents independentistes. Les argúcies de Pablo Llarena i Manuel Marchena, que han permès bloquejar la llei fins ara, sembla que arriben al final.
Què passa aquest dimarts?
El magistrat José María Macías, del sector conservador, presentarà aquest matí la seva ponència sobre el recurs d'empara de Turull, que avala el criteri del Suprem per deixar fora el delicte de malversació de la llei. La ponència es va filtrar fa uns dies i se'n saben els arguments. A grans trets, ve a dir que el fet de destinar diners públics al referèndum va suposar un enriquiment personal per als líders del procés, i que per tant no poden ser amnistiats. Com que al TC hi ha una majoria progressista afí al PSOE, està previst que la ponència de Macías es descarti. Aleshores, un altre magistrat -progressista- haurà d'elaborar una nova ponència en sentit contrari, és a dir, avalant que s'amnistiï Turull.
Quin calendari cal tenir en compte?
A partir d'aquí, les mirades s'han de traslladar al pròxim ple del TC, previst pel 6 d'octubre. Encara no hi ha ordre del dia, però seria el moment perquè la nova ponència sobre el recurs d'empara de Turull es sotmetés de nou a votació. Fonts jurídiques consultades apunten que hi podria anar també la ponència sobre el recurs de Dolors Bassa, però encara no està clar. Sigui com sigui, el 6 d'octubre pot ser el dia en què s'aprovi la primera sentència del TC fixant criteri sobre la decisió del Suprem de no amnistiar els condemnats Turull, Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, i els exiliats Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Serà una sentència que comptarà amb vots particulars del bloc conservador. Caldrà esperar, aleshores, que la sentència es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Què farà el Suprem?
Un cop el Constitucional dicti sentència, fixarà una doctrina que es podrà aplicar a la resta de casos, sense necessitat d'esperar que hi hagi sentència sobre cada un. La majoria conservadora dirà que la interpretació que el Suprem va fer sobre la malversació del procés no és correcta i que l'actuació dels líders del procés encaixa dins de l'amnistia. Quan el Suprem llegeixi la sentència, tant Llarena com la sala penal han fet saber que aplicaran la doctrina que marqui el TC de manera immediata, i no buscaran nous subterfugis per continuar bloquejant la llei. Caldrà, però, esperar a veure la lletra petita i els arguments que utilitza el tribunal de garanties.
Podrà tornar Puigdemont?
L'aplicació de l'amnistia suposa l'aixecament de les ordres de detenció i permetre, per tant, que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig puguin tornar a Catalunya després de nou anys d'exili. I que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa puguin optar a càrrecs públics i, si ho consideren, tornar a fer política institucional. Després de mesos de silenci, Puigdemont ha concedit una entrevista al The Times en què parla del retorn, i diu que pretén fer una ruta per Catalunya per recuperar el pols del país, abans de decidir si accepta fer de cap de l'oposició al Parlament o bé fa un pas al costat. Junqueras no amaga la seva voluntat de ser candidat a les eleccions, que no s'esperen abans de 2028.
Però Llarena no havia rebutjat l'amnistia?
La setmana passada, Llarena va rebutjar aplicar l'amnistia a Puigdemont, però basant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La justícia europea va dir que la malversació del procés no afecta els interessos financers de la UE i que, perdonar-la, no vulnera el dret comunitari. Això afecta parcialment el criteri del Suprem per no amnistiar Puigdemont, però no tomba l'argument fort, que és el de l'enriquiment personal. Per això, Llarena va descartar aixecar les ordres de detenció sobre els exiliats després de la sentència de Luxemburg. Caldrà esperar al que digui el Tribunal Constitucional aquesta tardor.
