El Tribunal de Comptes ha rebutjat tots els recursos presentats per les defenses de la trentena d'exmembres del Govern i exalts càrrecs dels executius d'Artur Mas i Carles Puigdemont en la causa per les despeses d'Exteriors i de l'1-O. A finals de juliol el tribunal va donar deu dies a les parts per presentar al·legacions arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava l'aplicació de l'amnistia perquè no s'havien usat fons europeus per al procés. Les defenses van rebutjar el termini i demanaven l'aplicació directa i immediata de l'amnistia, cosa que va rebre el suport de la fiscalia i l'oposició de Societat Civil Catalana (SCC). Ara el tribunal rebutja els recursos i referma el seu escrit.
En una interlocutòria de 26 pàgines avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ACN, la consellera de comptes resumeix els recursos de les defenses, el posicionament contrari d'SCC i resol que era legal donar un termini de deu dies a totes les parts per presentar al·legacions sobre la sentència del TJUE. Considera que aquella decisió no era contrària ni a la sentència del TJUE, ni a la llei d'amnistia ni a la pròpia llei del Tribunal de Comptes. Per això, la considera vàlida. De fet, diu que encara no està clar que el Govern no usés fons procedents de la Unió Europea per a l'1-O, ja que la Generalitat rebia ajudes europees per al seu pressupost.
A més, dona cinc dies a les parts, fins divendres que ve, dia 18, per demanar, ara sí, si cal amnistiar o no els encausats. Les defenses ho tornaran a reclamar, amb el suport de la fiscalia, i SCC, previsiblement, s'hi oposarà. Aleshores serà altre cop el torn de la consellera de comptes per decidir si aplica ja l'amnistia o no. Entre els encausats hi ha els expresidents Mas i Puigdemont, l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, altres exconsellers del Govern i nombrosos exalts càrrecs dels dos governs.
Dos mesos de l'aval europeu a l'amnistia
La decisió arriba pràcticament dos mesos després de l'aval europeu a la llei d'amnistia. En aquell moment, però, el tribunal va descartar aplicar-la immediatament, tot i que la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les qüestions prejudicials que havia plantejat el Tribunal de Comptes era molt clara. Es referia a les despeses pel referèndum i la promoció exterior del procés, que la Fiscalia xifra entre tres i cinc milions d'euros. L'organ dubtava si podien afectar els interessos financers europeus, però el TJUE ho nega. En la causa hi ha una trentena d'exalts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras, Francesc Homs, Toni Comín i Lluís Puig.
El Tribunal de Comptes va celebrar el judici però va suspendre la sentència fins que es pronunciés el TJUE. SCC demana 5,3 milions a la trentena d'exalts càrrecs de l'1-O. La Fiscalia situava aquesta xifra en els tres milions d'euros, però posteriorment va demanar l'aplicació de l'amnistia per a tots els encausats. La vista oral ja es va fer, però la sentència va quedar pendent de la possible amnistia i les qüestions prejudicials. La Generalitat va presentar a finals de juliol un escrit per tal que l'organisme apliqués la llei d'amnistia als dirigents jutjats amb l'argument que, després de la decisió del TJUE, calia procedir al "tancament definitiu" del procediment.
Fiances milionàries per als encausats
La causa del Tribunal de Comptes ha compromès econòmicament la vida de bona part dels encausats, que en altres procediments oberts ja havien hagut d'abonar fiances milionàries vinculades al procés. El Govern va posar en marxa un sistema d'aval per valor de deu milions d'euros, liderat per Jaume Giró, que en aquell moment era conseller d'Economia. Les dificultats per trobar entitats financeres que atenguessin la petició d'aval va obligar a activar una via alternativa, que també es va negociar discretament amb el PSC. Era l'any 2021 quan el Tribunal de Comptes va exigir la fiança milionària, i el mecanisme públic permetia accedir fins a deu milions d'euros per atendre les fiances.
