Toni Comín ha tancat aquest diumenge, de manera definitiva, nou anys d'exili. Si a mitjans d'aquesta setmana va viatjar a Madrid per recollir l'acta com a eurodiputat davant la Junta Electoral Central (JEC), avui ha creuat a peu la frontera administrativa entre França i per posar fi a un periple que ha anat des de la declaració d'independència del 2017 fins a la retirada definitiva de les ordres de detenció contra Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont. El primer ha tornat del tot aquest diumenge, el segon ho va fer dimecres -primer a Terrassa, l'endemà al Parlament- i el tercer té previst fer-ho quan passin les eleccions espanyoles del 29 de novembre. L'amnistia, això sí, encara no la tenen al sarró.
Qui s'ha d'encarregar de tancar la causa és la sala segona del Tribunal Suprem, però si els exconsellers de Salut i de Cultura han pogut tornar a trepitjar Catalunya és gràcies al fet que Pablo Llarena, fins al final reticent a aplicar una llei aprovada fa dos anys i tres mesos al Congrés dels Diputats, s'ha vist obligat -després de la rebregada del Tribunal Constitucional (TC) al posicionament del Suprem. Comín ha arribat quan passaven uns minuts de les 11.30 al far de Cervera de la Marenda, on l'estaven esperant dirigents de Junts com Josep Rius, vicepresident de la formació, i representants del sobiranisme civil com Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural. A les dotze ha arrencat la marxa.
Prop de les 13.30, a tocar de la frontera, Comín s'ha dirigit al públic. No hi ha pogut ser Jordi Turull, secretari general de Junts, per raons familiars -ha mort la seva mare-, però sí Laura Borràs, expresident del Parlament, que ha saludat l'exconseller efusivament. "En els moments més tristos i més durs, hi hem intentat posar humor, tendresa i poesia", ha remarcat Comín, en referència al companyerisme amb Puigdemont. Ha revelat, a banda, que fins ahir al vespre va estar dubtant si viatjar d'incògnit fins al cementiri de Castellterçol, on hi ha enterrats la seva mare i el seu germà Pere, que van morir a Lovaina, on s'ha instal·lat en els últims anys, des que va aterrar a l'exili el 2017.
També ha recordat que la seva filla Laia ha crescut a l'exili -hi va arribar amb cinc anys-, i ha elogiat l'ajuda que ha rebut de la seva germana Betona, que no l'ha deixat sol "ni un dia". "Això és el que permet resistir i tirar endavant", ha destacat. "L'exili implicava el risc que la família Comín es tornés petita, i no ha estat així", ha indicat. La llibertat, ha dit, se'ls ha arrabassat en tots aquests anys, a nivell extern, i aquest diumenge l'ha pogut recuperar. "Hem guanyat, i avui torno lliure a casa. És l'últim que volia l'Estat", ha ressaltat l'exconseller de Salut, que ha indicat que la independència és possible si s'està disposat a "pagar-ne el preu". Sense exili, ha dit, l'amnistia no hauria estat possible.
Entre els representants que s'hi han acostat hi ha hagut Jaume Asens, eurodiputat dels Comuns i un dels suports personals que ha tingut Comín en aquests nou anys d'exili. Va ser qui el va posar en contacte amb Gonzalo Boye, que ha acabat sent l'advocat de Puigdemont, i qui el 2023 es va desplaçar fins a Bèlgica acompanyat de Yolanda Díaz per començar a explorar l'amnistia. Tres anys després, l'exconseller de Salut ha pogut tornar a Catalunya acompanyat del seu entorn i de la seva filla en una caminada que ha culminat a Portbou. La ruta és una de les que es van fer servir després de la Guerra Civil per part dels exiliats republicans que marxaven cap a França fugint del franquisme.
A la comitiva també hi han participat diputats de Junts a Madrid, com Marta Madrenas i Josep Maria Cervera, tots dos de les comarques de Girona. Comín es podrà instal·lar a Catalunya, però mantindrà casa a Lovaina per facilitar la seva tasca com a eurodiputat. L'exconseller de Salut va obtenir l'escó el juny del 2024, però no hi ha pogut accedir fins ara per les traves judicials que ha patit. A banda d'això, el dirigent de Junts ha hagut d'afrontar altres qüestions des de l'exili, com ara una investigació per presumpte assetjament sexual i laboral per part d'un exassessor. Comín sempre ha negat les acusacions i, de fet, ha combatut la idea que aquest jove hagi exercit mai com a assessor seu.
