"El millor que es pot dir d'ell és que és especial. Això és bo i, a vegades, potser no tant". La frase és d'un alt dirigent de Junts que ha tractat molt Toni Comín en els últims anys, coincidint amb l'exili i la proximitat que va començar a teixir amb Carles Puigdemont des que van aterrar a Brussel·les. L'exconseller de Salut ha viscut mil i una vides des de Bèlgica, i n'encetarà una de nova quan torni a trepitjar Catalunya dissabte vinent, 24 d'octubre, amb l'amnistia a la butxaca. Podrà recollir l'acta que l'acredita com a eurodiputat, plaça obtinguda el juny del 2024 -amb la llei ja aprovada- i que encara no havia pogut ocupar, i decidir amb llibertat cap on porta la seva trajectòria personal i professional.
Una trajectòria que, fins ara, l'ha portat per tots els camins possibles que ofereix la política catalana. Va arrencar com a diputat de Ciutadans pel Canvi, una plataforma que feia costat a Pasqual Maragall en l'objectiu de destronar Jordi Pujol. Va aguantar al Parlament fins al 2010 i, progressivament, es va anar allunyant del PSC, immers en una sotragada per l'arrencada del procés -l'ala catalanista va acabar sortint de les sigles i fundant projectes, com també va ser el cas de Comín- i per la pèrdua del poder institucional. Va ser en aquell moment quan, en plena recomposició del mapa de partits, va acabar a l'òrbita d'ERC, ja liderada pel tàndem que formaven Oriol Junqueras i Marta Rovira.
D'aquesta manera va anar a parar a les llistes de Junts pel Sí -número onze de la candidatura, entre Jordi Turull i Josep Rull-, i després va ser nomenat per Puigdemont com a conseller de Salut. Tot i no haver coincidit gaire, al llarg de la legislatura del referèndum van anar teixint complicitats, amb trobades al voltant d'un piano que l'expresident de la Generalitat rememora al primer volum de les seves memòries. Després de l'1-O, i ja amb l'exili com a opció diàfana, Comín va ser qui va introduir Gonzalo Boye al cercle de Puigdemont per consell de Jaume Asens. Amb el pas del temps, tots quatre han estat protagonistes de la redacció -tortuosa- i aprovació -complexa- de la llei d'amnistia.
L'exconseller de Salut i el líder de Junts es van anar fent propers en els primers compassos de l'exili, quan el factor personal pesava més que el polític, i van acabar compartint candidatura a les eleccions europees del 2019. Comín era diputat d'ERC al Parlament, però amb aquest moviment trencava amb Junqueras i sumava una experiència més en el currículum després de Ciutadans pel Canvi, el PSC i els republicans. Malgrat les traves administratives -hi va haver un moment en què la llista a l'Eurocambra va perillar, igual que prendre possessió de l'escó obtingut a les urnes-, finalment va poder actuar com a eurodiputat. Un any després, en plena pandèmia, va convertir-se en fundador de Junts.
Turbulències al Consell
En paral·lel, Comín ocupava la vicepresidència del Consell de la República. Quan Puigdemont va plegar per centrar-se -en una segona etapa- en el lideratge de Junts, l'exconseller de Salut va voler ser el seu successor. No ho va aconseguir, perquè un seguit de presumptes irregularitats vinculades a les despeses de la institució van acabar motivant que la cúpula plegués. I, de retruc, que s'esvaïssin totes les opcions que tenia de presidir-lo: l'entorn de Puigdemont es va mobilitzar per situar Jordi Domingo al capdavant del Consell i per impedir que Comín superés els mil vots. Una investigació per presumpte assetjament laboral i sexual a un assessor també l'ha deixat tocat.
El cas va esclatar a principis del 2025, quan l'assistent va denunciar l'eurodiputat per presumptes tocaments, insinuacions, maltractaments i comentaris de caràcter sexual. Junts va obrir una investigació, la va congelar durant mesos i la va reactivar al juny. Comín no ha estat apartat en cap moment, sempre ha negat que el denunciant fos assistent seu i també estat taxatiu a l'hora de rebutjar les acusacions. En tot aquest temps ha continuat formant part de les reunions que s'han celebrat a Brussel·les -incloses trobades de la permanent-, de les cites del grup parlamentari a Waterloo i, telemàticament, de cites de l'executiva en els quals s'ha debatut qüestions rellevants. Sempre es pronuncia.
Ho va fer el 2022, quan Junts va optar per deixar el Govern que liderava Pere Aragonès, i fa només unes setmanes, quan la direcció va decidir tombar els decrets d'habitatge del govern espanyol, per bé que Comín no els veia del tot amb mals ulls. El rebuig als textos va motivar la convocatòria electoral anticipada de Pedro Sánchez, que ja espera viure com a eurodiputat de ple dret. De moment, dissabte vinent travessarà la frontera administrativa entre França i Catalunya. Coneix bé el terreny: hi ha passejat moltes vegades, en els últims anys, instal·lat en una casa de pedra d'aire vetust. A partir del 24 d'octubre, podrà encetar una nova etapa després de les mil i una vides a l'exili.
