L'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l'amnistia, en ple juliol, ha desencadenat una sèrie de moviments en cadena que cristal·litzaran en el retorn dels exiliats. Si no hi ha contratemps d'última hora, Toni Comín serà el primer en trepitjar terres catalanes -té previst fer-ho el dissabte 24 d'octubre- com un home lliure després que el Tribunal Suprem, forçat pel Constitucional i la cobertura aèria europea, s'hagi rendit a l'hora de posar més pegues a la desjudicialització definitiva. En quines condicions afronten Comín, Carles Puigdemont i Lluís Puig el retorn a Catalunya? Quin calendari tenen al cap i què pensen fer, a nivell institucional, quan recuperin la normalitat?
Toni Comín
"Serà una de les coses més boniques que m'haurà passat mai a la vida", sostenia aquest dimarts Comín en una carta oberta, en referència al moment en què tornarà a trepitjar Catalunya després de nou anys d'exili. Farà una caminada d'una hora entre territori administrativament francès i el català, i podrà encetar una nova etapa. Un dels viatges que haurà de fer serà a Madrid, on haurà de recollir l'acta com a eurodiputat. El juny del 2024 va ser escollit a les urnes, però les traves administratives i judicials li han impedit prendre possessió d'un escó que ja va ocupar en l'anterior legislatura, precisament al costat de Puigdemont. Junts, per tant, podrà tornar a disposar d'un eurodiputat a Brussel·les.
La trajectòria política de Comín, en tot cas, ha registrat sotracs en els últims temps. No va poder accedir a la presidència del Consell de la República, com hauria volgut, després que bona part de la cúpula de l'organisme li girés l'esquena per unes despeses presumptament injustificades. A banda, una denúncia per assetjament -uns fets que ell sempre ha negat- ha sobrevolat el Parlament Europeu i també la direcció de Junts, que encara no ha pres una decisió. La investigació interna, després de congelar-se dues vegades, es va tornar a posar en marxa al juny. De moment, això sí, Comín té intenció de reprendre amb normalitat una activitat institucional que tindrà la capital, de nou, a Brussel·les.
Carles Puigdemont
Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat, ha estat més explícit que mai aquest dimarts al programa El Matí de Catalunya Ràdio. Ha donat per fet que Puigdemont no tornarà fins després de la campanya electoral del 29-N, amb l'argument que el millor escenari per al PSOE seria que el líder de Junts trepitgés Catalunya abans dels comicis. En tot cas, l'ordre de detenció ja ha decaigut i, si ho desitgés, ja podria tornar. La intenció, això sí, és mantenir un perfil institucional i participar en la campanya des de Waterloo, com ha anat fent des del 2017. El Suprem ja ho té tot preparat per aplicar-li definitivament l'amnistia després d'una batalla judicial -i personal- que s'ha allargat durant nou anys.
A partir del 29-N, però, les pistes són escasses. L'expresident de la Generalitat té escó al Parlament, però no l'ha pogut ocupar en cap moment des del dia que es va declarar la independència. Ho farà ara, com a cap de l'oposició? O preferirà dedicar-se a la política des d'un altre angle? Voldrà repetir com a candidat a les eleccions catalanes, que haurien de ser el 2028? L'única certesa és que el partit el considera l'última bala per remuntar -les enquestes no tracen un panorama optimista- i per combatre Aliança Catalana. Els primers comicis que haurà d'afrontar des de Catalunya seran les municipals, en les quals l'extrema dreta independentista aspira a queixalar l'espai geogràfic preferit de Junts.
Lluís Puig
De tots tres, és qui menys projecció pública ha tingut tots aquests anys. Instal·lat des de fa temps a la Catalunya Nord, té acta de diputat al Parlament, però no s'ha pogut -com Puigdemont- asseure a l'escó. Fa una setmana va revelar a RAC1 que, estant a l'exili, ha trepitjat el país tres vegades: per la Garrotxa, pel Ripollès i per la Cerdanya. Va ser conseller de Cultura només durant tres mesos, però ha acabat pagant un preu molt alt per haver format part de l'executiu del referèndum. Des de l'exili, per cert, va ser candidat a l'alcaldia de Terrassa a les municipals del 2019. Junts sempre l'ha tingut en compte a l'hora de fer les llistes, i estarà a les seves mans triar quin futur institucional voldrà ocupar.
