L'amnistia continua tirant endavant. El jutge Pablo Llarena té previst proposar el sobreseïment de la causa contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig entre divendres d'aquesta setmana i dimarts de la vinent, de manera que l'última paraula ja la tindria la sala segona del Tribunal Suprem. La idea de Llarena és actuar tan bon punt expiri el termini de cinc dies que tenen totes les parts per posicionar-se després de la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'avalar definitivament la norma i reclamar al Suprem que l'apliqui de manera immediata. La setmana passada, Llarena ja va retirar les ordres de detenció contra els exiliats, vigents des que van aterrar a Bèlgica la tardor del 2017.
En paral·lel, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha donat per fet que el retorn de l'expresident de la Generalitat es produirà després de les eleccions del 29 de novembre. En teoria, el líder de Junts podria trepitjar sense problemes territori català, perquè ja no hi ha vigent cap ordre de detenció, però s'està optant per la prudència i per mantenir -així ho va dir Puigdemont la setmana passada- un perfil institucional a l'hora de no fer cap moviment en precampanya o en campanya, camí dels comicis al Congrés. "No tornarà enmig d'una campanya electoral, que és el que voldria el PSOE. Entenc que serà així", ha indicat Boye en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio.
Si es compleix aquest escenari, Puigdemont seguirà la campanya des de Waterloo. Junts ha escollit Míriam Nogueras com a candidata, com el 2023, i els candidats territorials seran exactament els mateixos: Marta Madrenas per Girona, Josep Maria Cruset per Tarragona i Isidre Gavín per Lleida. El partit va ser decisiu a l'hora de propiciar la decisió de Pedro Sánchez de precipitar la convocatòria d'eleccions, perquè va votar en contra dels dos decrets d'habitatge al Congrés. En aquesta precampanya, de moment, els socialistes estan situant Junts al mateix bloc que el PP i Vox, que també es van oposar als textos, ara reformulats i que s'aprovaran a la diputació permament de la cambra baixa.
Pel que fa als altres dos exiliats, Puig i Comín, les circumstàncies són un punt diferents. L'exconseller de Cultura, per exemple, va revelar la setmana passada que en els últims temps havia trepitjat tres comarques catalanes -la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya- sense que hagués tingut cap problema legal. Pel que fa a l'exconseller de Salut, està pendent de l'amnistia per poder recollir la seva acta com a eurodiputat. Comín va ser escollit el juny del 2024 com a membre de la cambra comunitària, però les traves judicials han impedit que prengui possessió de l'escó. Primer haurà de passar per Madrid i, després, ja podrà asseure's com a eurodiputat, tasca que ja va dur a terme durant cinc anys.
