Aquest dilluns acaba el termini legal per publicar enquestes a Espanya. És una mesura prevista (i qüestionada) a la llei electoral de 1985 -alguns mitjans l'esquiven publicant-en en mitjans allotjats a l'estranger- i que té com a finalitat evitar que els sondejos d'opinió condicionin en excés el vot. El sector té el seu propi argot i conceptes totèmics. Els sondejos sovint busquen "performar" l'opinió pública, aconsegueixen que molts indecisos se sumin "al carro guanyador", i les empreses que en fan tenen la temptació de sumar-se "al ramat" i, en la cuina, utilitzar els marges d'error per no desentonar amb la resta.
D'enquestes en fan els mitjans, però també els partits, les grans empreses (bancs per exemple) o algunes administracions. L'objectiu és saber, pràcticament en temps real, com s'orienta l'opinió pública i quina incidència tenen els missatges de campanya. Els periodistes -i els polítics que se les administren com "metadona" segons alguns assessors- tendeixen a pensar que tot el que passa en campanya té una enorme incidència. És el que justifica l'atenció i els recursos invertits. Els politòlegs són més escèptics. Jordi Muñoz explicava dissabte en la seva anàlisi a Nació que, per consolidar tendències o alterar-les, cal temps i una suma d'actes en la mateixa direcció.
S'han abaratit perquè no són presencials
Ara són més barates i proliferen les empreses que en fan vinculades a despatxos d'interès o agències de comunicació. Per uns 10.000 euros se'n pot fer una "presentable" en l'àmbit estatal amb una mostra superior a les 1.000 entrevistes, que veus del sector titllen de "demoscòpia creativa" en l'atribució d'escons, però que sí que permet veure tendència dels grans partits. El preu varia en funció dels enquestats, de com de llarg és el qüestionari, i de si es fa per telèfon o internet. Les presencials o a peu d'urna (conegudes com a israelites), que eren les més cares, s'han deixat de fer. De fet, ara la nit de les eleccions, quan tanquen els col·legis electorals, les televisions publiquen un tracking actualitzat.
El telèfon és el que genera més consens i ara les empreses fan, gràcies a models millorats amb IA, milers de simulacions a partir del record de vot i altres elements per fer les projeccions d'escons. El més clar és que són útils en tant que foto fixa d'un moment (no són un pronòstic) i que marquen tendències. En parlem amb dos experts, Juan Miguel Becerra i Andrés Medina, que en fan i que estan publicant-ne, tot i que en un sentit força oposat.
Becerra fa deu anys que és propietari de SW, ubicada a Xeres, "fora del caldo i l'ambient de l'M-30 que ho condiciona tot molt", i va treballar durant cinc anys al departament d'anàlisi electoral del PSOE. Era el bruixot demoscòpic de Pedro Sánchez, que està confiat en la seva victòria, i és el pare de la idea, estesa pel candidat del PSOE, que amb el 75% de participació l'esquerra guanya. Ha publicat un tracking diari a La Séptima, la nova cadena de televisió, que acumula més d'11.000 entrevistes i que situa la dreta just per sota de la majoria absoluta. Un resultat, quant a blocs, similar al del CIS, tot i que l'ens públic, molt qüestionat tot i entrevistar a 45.000 persones, castigava a Vox i no tant al Front Ampli. Medina va ser director general de Metroscopia, una de les firmes de més trajectòria del sector. En els anys de Mariano Rajoy havia estat director d'Anàlisi i Estratègia a la Moncloa. Ara té una firma pròpia -Winston- i publica els seus treballs a Artículo 14 en la línia d'una clara victòria de la dreta però amb el PSOE retallant al PP.
El PSOE, en condicions de guanyar, no de governar
En tot cas, els darrers sondejos sí que assenyalen que Vox modera la crescuda, però que les seves pèrdues no les recupera totes el PP i que això, sumat a l'opa al Front Ampli, permet al PSOE pensar en la primera posició. Les enquestes també assenyalen una baixada de Junts i el PNB i un enfortiment de les esquerres nacionals, especialment ERC, EH Bildu i Adelante Andalucía, que roben als partits del govern espanyol.
El dubte és què poden fer els indecisos. Per aquí poden venir les sorpreses que les enquestes poden intuir i poc més. Becerra i Medina coincideixen a assenyalar que les eleccions són ara més incertes, també perquè hi ha més actors polítics i això és el que provoca que més vots es decideixin "al final o camí del col·legi electoral". El primer els quantifica: "l'última setmana hi ha un 20% d'indecisos i el dia de reflexió un 8 o un 9%", afirma. Per això el tram final de la campanya i el debat a quatre són tan rellevants. Entre els que dubten, el 60% són dones i el 40% homes.
El pastís dels indecisos
Medina dona una altra xifra: la campanya pot moure entre el 5 i el 7% de l'electorat, uns dos milions de votants que poden canviar fins i tot de bloc. Pel responsable de Winston no és menyspreable la transferència entre el bloc del PSOE i la dreta malgrat que és menor que fa uns anys. Ara quantifica l'espai "central" en un milió d'electors. "És una mena d'àrea de descans on hi ha molts indecisos", explica de forma gràfica.
També apunten que la dreta "ja és davant de l'urna esperant per votar" i en que l'esquerra va mobilitzant-se a poc a poc. Becerra parla d'un "reajustament" entre el PP i Vox i avisa dels entre 500 i 700.000 vots que pot aconseguir SALF, el partit de l'agitador ultra Alvise Pérez, i que es poden perdre. Medina afirma que hi havia un transvasament d'un milió i mig de vots de Feijóo a Abascal, però que ara s'ha reduït a poc més d'un milió.
Les microdades de les enquestes, amb les transferències de vot, el record i el canvi, i la qualitat de la mostra (per telèfon s'accedeix, per exemple, a més gent gran) és el que permet afirmar en les projeccions i no sempre es fan públiques. Becerra és partidari d'obligar a les empreses a fer-ho per combatre "estudis fake només amb finalitat performativa". Medina afirma que les d'internet solen representar l'esquerra, que té més ganes de respondre, i que les mostres del CIS estan llastrades perquè molta gent de dretes "no els vol respondre".
Aquesta voluntat "performativa" en mitjans o partits és admesa per tots els interlocutors del sector, però depèn de l'honestedat de cada empresa prestar-se o no a segons què. El 2023 va ser molt notori l'error (o una altra cosa) de Narciso Michavila, director de GAD3, amb una desviació superior als 10 punts i preveient una victòria còmoda de la dreta. Qui més la va encertar si es mesura com un pronòstic va ser el CIS. Michavila, comandant d'artilleria, germà d'un exministre d'Aznar i que va ser expert demoscòpic del PP, va admetre el seu error. Ara fa enquestes per l'Abc i aquest mateix diumenge concedia que Sánchez pot guanyar gràcies a que devora la seva esquerra, però considera que té poques opcions de governar.
Les empreses, diu Becerra, tenen una certa tendència a voler estar "amb l'opció guanyadora" i a ell això li és igual. O es copien les unes a les altres o publiquen estudis "amb unes forquilles d'escons molt àmplies com si juguessin a futbol amb porteries de rugby", bromeja. Medina afirma que les enquestes ara han "d'explicar tendències més que no pas encertar" i admet que l'"efecte ramat" hi és i que això provoca tocar els ajustaments.
El vot útil influeix molt en el tram final de la campanya i en el resultat. Per Medina ara beneficia al PSOE, que agafa gran part dels votants de Sumar, el PNB o de Junts del 2023, però els socialistes també fan transferències cap a ERC o a Bildu. I Becerra aporta una xifra: si el PSOE i Front Ampli arriben al 40% i "col·loquen" bé els vots tindran majoria. Aquest dilluns, últimes enquestes. Diumenge els resultats. La indústria de l'enquesta seguirà perquè és barata i en campanya ajuda a sostenir els relats mobilitzadors dels que van davant i lluiten pel vot útil.


