Un membre de la direcció de Junts, després del vot en contra als decrets d'habitatge que van provocar l'avançament electoral de Pedro Sánchez, es va sorprendre en rebre múltiples missatges al telèfon mòbil d'amics, coneguts i companys de partit a favor de la decisió de tombar els textos. "Per fi preneu decisions valentes", li van escriure. "A aquest grup de persones, el missatge de posar Catalunya al centre en campanya els agradava. Però no han entès què estem fent, amb l'entrevista a El Mundo del president", remarca en privat aquest dirigent del partit. L'aparició de Carles Puigdemont al principal rotatiu de la dreta espanyola el situa, una vegada més, sota del focus. Dins i fora de Junts.
La conversa de l'expresident de la Generalitat amb el periodista Esteban Urreiztieta -encarregat de publicar informacions falses sobre comptes inexistents a l'estranger de Xavier Trias i Artur Mas quan tot just arrencava el procés- encara porta cua a les files del partit, encara que fonts oficials neguen l'existència de "crítics". Un tomb pel míting central de Junts, ple de dirigents territorials, permetia posar el termòmetre a la situació. "L'entrevista, pel que fa al contingut, és impecable. No toco ni una coma. Ara bé: a aquest diari? A aquest periodista?", es preguntava un dels assistents. "Si s'ha d'explicar per què es fa un moviment així, potser vol dir que no és encertat", ressaltava un altre consultat.
Són diverses les fonts que, amb el pas dels dies, confirmen que molt poca gent estava al corrent de l'entrevista -el nucli dur del partit se'n va assabentar dimecres, poc abans que aparengués la portada d'El Mundo a les xarxes socials-, i que "va costar d'entendre" quan es van demanar explicacions. Els dirigents més propers a Puigdemont assenyalen que els ha permès "estar al centre de la campanya" i sortir al debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, per bé que només se'l va esmentar dues vegades i sense obtenir resposta directa per part del president del govern espanyol. "I, havent entrat en plena campanya, ara el resultat també serà atribuïble a ell", destaca un dirigent consultat.
"El que costa d'entendre és que ell digui que tornarà després de les eleccions per preservar un paper institucional, que no vol interferir en la campanya, i després hi entri de ple amb una entrevista a El Mundo", remarca un dels consultats. Això és el que fa que, sigui quin sigui el resultat en la nit electoral, les mirades també es dirigeixin cap al líder a l'exili, que en la setmana entrant hauria de rebre l'amnistia definitiva, segons insisteixen des del partit. Fonts de la formació, per cert, indiquen que l'expresident de la Generalitat ha estat implicat en el disseny de la campanya, fins i tot dels eslògans. Formalment, qui porta el timó és Georgina Pou, cap de gabinet de Míriam Nogueras, amb ajuda externa.
L'endemà del retorn
Puigdemont té almenys dues intervencions més previstes en aquesta campanya: el míting a Girona -una tradició que no sol trencar- i el final, que se celebra divendres a Barcelona. Les enquestes, per ara, situen un marc de caiguda: segons publicava La Vanguardia aquest diumenge, podrien treure'n cinc, i encara hi ha previsions més pessimistes. Està en joc l'escó per Tarragona -desaparèixer de la demarcació seria un problema camí de les municipals- i el segon per Girona, que el 2023 va permetre salvar els mobles i ser decisius a Madrid. Els set representants obtinguts fa tres anys van permetre a Puigdemont tenir la clau de la governabilitat a l'Estat, però ara aquesta finestra s'ha acabat.
Existeix gran expectació a les files del partit sobre què farà el líder a l'exili quan torni. "Ho decidirà ell", diu la consigna. Farà una ruta per Catalunya -l'encarregat de gestionar-la és Albert Batet-, i després farà pública la decisió. "Per respecte i pel que ha passat aquest anys, la decisió ha d'estar només a les seves mans", indica un dels consultats. Un mal resultat el 29-N, però, el pot situar sota els focus, igual que el que passi a les municipals de l'any vinent, primera meta volant de la confrontació amb Aliança. De moment, només Josep Maria Vila d'Abadal, candidat al Senat i d'esperit outsider, s'ha atrevit a confrontar directament amb Sílvia Orriols com ho va fer en el seu dia amb Josep Anglada.
Aguantarà el respecte reverencial cap a Puigdemont si van mal dades a les urnes? Continua sent el nom necessari per conduir Junts cap a resultats electorals que permetin competir per la victòria, com va passar el 2024 amb la segona plaça, per sota de Salvador Illa? Són dues preguntes que només es resoldran amb el pas del temps. La clau, sostenen els dirigents territorials consultats, és aguantar a les municipals i tenir clar l'horitzó del candidat al Parlament en els propers mesos. "I qui sap si només ens podem endreçar del tot si patim una derrota", aventura una veu amb ascendència. De moment, aquest diumenge s'han sumat explícitament a la causa Jordi Pujol i Artur Mas.


