Lluís Puig va ser el gran protagonista d'aquest dijous al Parlament, on no hi posava els peus des del 2017. Toni Comín ja té l'acta que l'acredita com a eurodiputat després de més de dos anys de traves judicials, i diumenge travessarà la frontera a Portbou en un acte simbòlic per liquidar quasi una dècada d'exili. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa ja han estat definitivament amnistiats, i poden tornar -si ho volen- a la política institucional. Ja només queda que Carles Puigdemont, líder de Junts i president de la Generalitat durant el referèndum de l'1-O, torni a Catalunya perquè es notin els efectes íntegres de la llei d'amnistia, d'aprovació i aplicació tortuoses.
Ho farà després de les eleccions espanyoles del 29 de novembre, amb l'argument que vol preservar el perfil institucional i que la seva presència no suposi una interferència en el camí cap als comicis. Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat i una de les veus que més influència tenen en el seu entorn, ha arribat a defensar que al PSOE li interessaria que Puigdemont trepitgés Catalunya abans de les eleccions. De moment, el protagonisme de l'amnistia en la precampanya és més aviat menor: a Madrid, cada dia s'hi succeeixen polèmiques i estirabots, amb protagonisme aquesta setmana per a Javier Milei, president argentí, que va qualificar Pedro Sánchez de "dictador".
Després de nou anys l'exili, en tot cas, el líder de Junts no té pressa. Manté un hermetisme absolut sobre el seu futur -circumstància que inquieta sectors del partit, que desitjarien tenir un mapa més acurat per preparar el futur-, però sí que ha deixat prou clar que no ocuparà el càrrec de cap de l'oposició. En una entrevista la setmana passada al programa Pla Seqüència de la 2Cat, Puigdemont va assenyalar que, havent estat president, no li correspon fiscalitzar la funció d'un dels seus successors. Junts va deixar buida la plaça de cap de l'oposició per evidenciar l'absència del seu líder, que ha vist com en els últims dos anys i tres mesos no se li aprovava l'amnistia aprovada al Congrés dels Diputats.
Ningú té cap certesa -al marge de Waterloo- sobre què passarà a partir d'ara, però que no sigui cap de l'oposició abona la possibilitat que no repeteixi com a candidat a la presidència de la Generalitat. Amplis sectors de Junts haurien preferit que Puigdemont tornés al Parlament per confrontar Salvador Illa i, de passada, treure-li focus a Sílvia Orriols, que s'ha convertit en la principal amenaça electoral per la formació. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sosté que Junts ja ha començat a frenar la caiguda, però Aliança Catalana es troba en la tessitura de competir amb el PSC per la victòria. Abans, això sí, han de passar les eleccions espanyoles i les municipals.
Se'l pot substituir?
Puigdemont ha estat el principal actiu electoral de l'espai postconvergent des del 2017. I això que, quan Artur Mas el va triar com a relleu per assumir la presidència de la Generalitat, va voler deixar clar davant dels dirigents i quadres de CDC que no tenia cap intenció de ser candidat. Després del referèndum, ja instal·lat a Bèlgica, va posar en marxa Junts per Catalunya, amb ell al capdavant, i va aconseguir superar Junqueras per 34 diputats a 32 en unes eleccions celebrades sota el 155 i que va acabar guanyant Inés Arrimadas, de Ciutadans. El 2021 va liderar simbòlicament la llista de Laura Borràs, i el 2024 va ser cap de cartell a tots els efectes en una campanya excepcional a Argelers.
Repetirà el 2028, que és quan s'han de celebrar les eleccions catalanes si Illa segueix el calendari previst? Hi haurà per primera vegada un duel en igualtat de condicions amb Junqueras, que ja es pot presentar als comicis que vulgui? O optarà per no presentar-se i cedir pas a una nova generació? La resposta només la té Puigdemont. Hi ha noms, això sí, que circulen amb força per si cal agafar el relleu. Són els de Míriam Nogueras, candidata a Madrid i consolidada dins la formació -les llistes al Congrés porten el seu segell-, i de Salvador Vergés, portaveu parlamentari. Ben vist pel món local, amb suports rellevants dins del grup a la cambra, és vist com un perfil electoral de futur.
De moment, això sí, aquesta carpeta encara no està oficialment oberta. Primer s'ha de concretar el retorn -amb la conseqüent ruta per Catalunya, que continua preparant Albert Batet, adjunt a la presidència de Junts- i, després, definir el rol que jugarà. La seva tornada sí que servirà per obrir una nova etapa que, paradoxalment, té molts paral·lelismes amb la situació que va deixar enrere quan va marxar a l'exili: ell i Junqueras continuen liderant els respectius partits, i tot fa pensar que el PP tindrà la Moncloa a tocar. Van ser els populars els qui van judicialitzar el procés, i pot ser que Alberto Núñez Feijóo sigui president del govern espanyol amb Puigdemont establert definitivament a Catalunya.
