El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest dimecres l'últim baròmetre abans de les eleccions del 29 de novembre. L'enquesta confirma algunes tendències i dona algunes pistes de com els principals partits afronten els comicis, malgrat que encara no té en compte l'avançament electoral de Pedro Sánchez, ni el pacte d'ERC amb Podem, ni recull l'efecte d'un eventual retorn de Carles Puigdemont que l'entorn de l'expresident, per ara, allunya. Sí que queda clar, però, que Sánchez ho té ben encarat per guanyar les eleccions a Catalunya, mostra un creixement important de Vox i d'ERC, i mals pronòstics pels partits a l'esquerra del PSOE, a l'espera de veure com s'acaba de configurar aquest Front Ampli.
PSC: el ganxo de Sánchez
El PSC arriba al 29-N amb el desgast del Govern -el CEO consolida un descens dels socialistes- però amb el ganxo de Sánchez. El líder del PSOE té bona entrada a Catalunya i és el líder més ben valorat amb diferència (un 39% el prefereix com a president) molt per sobre d'Abascal o Feijóo. Agrada als votants de diversos partits (un 40% dels votants de Junts, per exemple, el té com a candidat preferit per a la presidència d'Espanya) i permetria als socialistes, segons el CEO, mantenir els 19 diputats que va aconseguir Meritxell Batet a les eleccions de 2023.
A l'espera de veure quin impacte té Jordi Hereu com a candidat del PSC, tot fa pensar que farà una campanya centrada en la figura de Sánchez, reivindicar les mesures adoptades a la Moncloa, a potenciar l'aliança amb Salvador Illa a la Generalitat i alimentar la por a PP i Vox. Si el PSOE aspira a revalidar la Moncloa, els 19 diputats de 2023 són el mínim que pot treure i l'aspiració hauria de ser revalidar els 25 que va fer Carme Chacón.
Vox i PP: la batalla per ser la primera dreta
La dreta està convençuda que té el camí fet per arribar a la Moncloa. Totes les enquestes -menys el CIS- els donen majoria absoluta i l'esquerra, malgrat els intents per aprofitar la crisi de l'habitatge com a factor mobilitzador, no acaba de treure el cap. Les dades del CEO apunten que el PP està consolidat en els 6-7 escons, però no creix malgrat l'optimisme d'arribar al govern espanyol. En canvi, sí que ho fa Vox, que passaria dels 2 actuals fins als 5-6 diputats.
Això no es tradueix en una preferència clara per als seus candidats, entre l'electorat català. Més aviat al contrari, ni Feijóo ni Abascal apareixen entre els favorits dels catalans per arribar a la presidència. Només agraden als seus propis votants, no als altres. En tot cas, una de les claus del 29-N serà quina dreta queda per davant a Catalunya. Res fa pensar que puguin disputar la victòria al PSC, però si Vox queda per davant del PP serà una carta a tenir en compte de cara a les negociacions per formar govern.
Junts: a la baixa amb la incògnita de Puigdemont
Junts encaminava dos baròmetres consecutius en caiguda lliure, però el d'aquest dimarts ha donat els primers indicis del fre de la fuga de vots cap a Aliança Catalana en unes eventuals eleccions al Parlament. El partit encara patiria un fort càstig a les urnes i al Parlament passaria dels 35 diputats actuals als 18-20, però es recupera lleugerament. Al Congrés, segons el CEO, també es deixaria diputats en una enquesta que va recollir unes poques respostes després del "no" als decrets d'habitatge, però l'esperança per als de Míriam Nogueras és que el partit no perd en estimació de vot. A més, segons l'òrgan públic, seria el partit que més captaria el potencial votant d'Orriols de cara al 29-N.
En clau catalana, l'enquesta està feta abans de l'aval del Constitucional a l'amnistia i en el cas de Junts és un component important, perquè ara el retorn de Carles Puigdemont és qüestió de setmanes. Encara hi ha un 11% dels catalans que volen veure l'expresident tornant a Palau, tot i que per sota d'Illa, Junqueras i Orriols. Puigdemont també obté una baixa valoració de 3,7 i només un 38% dels catalans l'aprova. L'expresident és el gran actiu de Junts per frenar Orriols però, en el seu retorn a Catalunya, tindrà feina per remuntar la tendència del partit i la seva com a líder.
ERC: Junqueras i Rufián a l'alça
Hi ha optimisme a les files d'ERC davant el nou cicle electoral i el 29-N serà el primer examen. El CEO consolida els republicans com a segona força tant al Parlament -entre 24 i 26 escons- com al Congrés -entre 10 i 11 diputats-. Una revifada que, tant en el cas de les eleccions catalanes com de les espanyoles, s'entén perquè aconsegueix rascar una mica a tot arreu i capta part dels votants del PSC, dels Comuns i de Junts en els últims comicis. Les incògnites pel 29-N són quin efecte tindrà l'acord amb Podem -a qui l'enquesta dona zero escons i un 2,5% de vot- i l'absència de la CUP -a qui es donava la possibilitat de fer un diputat i un 2,8% de vot-.
Sobre ERC, el CEO també apunta a una dada destacada sobre els lideratges: Oriol Junqueras i Gabriel Rufián són els dos únics polítics catalans que reben l'aprovat de la ciutadania, amb un 5 i un 5,8 respectivament, i els votants de tots els partits -amb les úniques excepcions PP i Vox- aproven tots dos dirigents. Pel que fa a Junqueras, se situa com el preferit del 16% dels catalans per ser president de la Generalitat, per sota d'Illa però per sobre d'Orriols i Puigdemont. Igual que amb Puigdemont, l'escenari ara és més propici que en el moment de l'elaboració de l'enquesta perquè Junqueras pugui presentar-se als pròxims comicis catalans.
Front Ampli: revertir la patacada
No són gens bons els pronòstics del CEO sobre el Front Ampli. Cal dir que el baròmetre no recull els moviments de les últimes setmanes de l'esquerra espanyola, però el precedent de Sumar no convida a l'optimisme. La formació obtindria entre dos i tres diputats el 29-N, molt per sota dels set de fa tres anys. Sumaria entre el 5 i el 7% del vot, també molt lluny del 14% que el 2023 va situar-los com a segona força. El 24% d'aquells votants anirien ara cap a ERC i un 19% cap a Podem. Les sumes no són sempre exactes, però si tot això va a parar cap al tàndem Rufián-Montero, la sagnia de vots pot ser grossa.
Hi ha marge per revertir aquesta patacada? És la gran incògnita que no pot resoldre una enquesta prèvia a la convocatòria electoral. Però veient les turbulències per teixir una proposta unitària de les esquerres a l'Estat i que Podem ja ha fet via amb ERC a Catalunya, res convida a l'optimisme al Front Ampli que confia en el "sí" definitiu d'Ada Colau per intentar salvar els mobles. Rufián i la mateixa exalcaldessa de Barcelona pressionen, però el marge per concretar qualsevol coalició acaba aquest divendres.
