Les esquerres són les grans protagonistes de la precampanya electoral i el trencaclosques va encaixant, de mica en mica, les seves peces. El darrer moviment ha tingut ha tingut ERC al centre: Gabriel Rufián serà el candidat dels republicans malgrat els dubtes i les reflexions dels últims dies i ho farà amb un acord inèdit amb Podem. A la vegada, però, el moviment ha allunyat dues peces que estaven obligades a entendre's: la formació morada i el Front Ampli. Ni Rufián ni Ada Colau perden l'esperança i continuen pressionant, però el temps s'esgota i les posicions són complicades de moure. La famosa "candidatura única" de les esquerres el 29-N sembla difícil que pugui ser una realitat.
L'aliança de Rufián i Irene Montero ha caigut com una galleda d'aigua freda al Front Ampli, que anhelava un fitxatge improbable del candidat republicà. Un desconcert que també s'instal·la a la resta de l'Estat, amb el nou Sumar que encara no tanca els lideratges i perd socis pel camí. A la nova proposta només hi són Més Madrid, Esquerra Unida i els Comuns. Què ha passat amb Compromís, Més o la Chunta? No tanquen la porta al Front Ampli, però els diuen que aquest cop han de posar-se a la cua. Endavant Andalusia anirà en solitari, com també fan EH Bildu i el BNG. Tothom, al cap i a la fi, s'apropa a projectes que estan allunyats de l'esquerra espanyola. Divendres 16 és la data límit per presentar les coalicions a les eleccions.
ERC amb Podem i els Comuns al Front Ampli
Han estat dies d'incertesa, però finalment ERC repetirà amb Rufián com a cap de llista. Ho farà, però, amb una fórmula inèdita: una col·laboració amb Podem. Això es traduirà, per ara, en dues novetats respecte anteriors eleccions. La primera és que Rufián farà actes conjunts amb Montero a Barcelona i a Madrid. ERC iniciarà i tancarà la campanya a Catalunya, però el moviment ha incomodat algunes veus del partit, com l'exconsellera Dolors Bassa. La segona novetat és que la formació morada aportarà candidats a les llistes d'ERC al Congrés en qualitat d'independents. Ho farà només per Barcelona i Tarragona, i lluny dels llocs de sortida. Els cinc primers llocs estan reservats per a representants dels republicans. ERC sosté que, si membres de Podem entren al Congrés, seran diputats del partit i hauran de complir les seves ordres.
Al Front Ampli tot s'ha accelerat amb el "no" de Rufián. Els partits que integren la refundació de Sumar han proposat que Colau sigui la seva cap de llista i candidata a la presidència. L'exalcaldessa de Barcelona s'ha fet un fart en els últims dies de demanar públicament a Rufián que encapçali el projecte, però finalment ho haurà de fer ella. Ha dit que és un "honor i una gran responsabilitat", i que hi ha temps per negociar amb la resta de les esquerres per ampliar la candidatura. Així, ha demanat parlar amb Podem i amb ERC. Una de les condicions que havia posat Colau per liderar la proposta era que Podem, com a mínim, hi estigués integrat. Irene Montero ja ha dit que no ho contemplen, però obren la porta a què més partits se sumin a la proposta de Podem.
La realitat, però, és que l'aliança amb Podem s'ha complicat. Rufián, igual que Colau, assegura que hi ha temps per negociar i ha instat tant ERC com els Comuns a parlar: "No té sentit voler un front a Espanya i no reclamar-lo per a Catalunya", ha dit. Però no és tan fàcil com en el cas de Podem. Els Comuns es neguen a quedar dissolts dins de les sigles dels republicans, que tampoc pretenen abandonar-les i ja han deixat clar que no s'integraran al Front Ampli. Una font d'ERC aclareix que mai hi han hagut converses amb els Comuns. Encara es recorden els acords de Colau amb Manuel Valls, el 2019, i amb el PP, el 2023, per allunyar els republicans del govern de Barcelona. A Catalunya tot s'encamina cap a una competició entre ERC i el Front Ampli, però amb Podem canviant d'aliat respecte el 2023.
Un Front Ampli poc ampli
Malgrat la decepció amb Rufián, els Comuns i Colau comencen a recórrer camí a Catalunya. Però el Front Ampli encara embarranca a la resta de l'Estat. La dificultat d'incloure Podem s'afegeix a la manca de lideratge i les baixes perspectives electorals. Més Madrid ha tirat pel dret i ha posicionat el tàndem Emilio Delgado-Mónica García com els seus caps de llista a Madrid. Indirectament, d'aquesta manera, es protegeixen de la candidatura de Montero ja anunciada per Podem. Si les disputes internes de les esquerres espanyoles ja enterboleixen el clima, encara ho fas més la poca "amplitud" d'aquest Front, més petit que Sumar l'any 2023.
Perquè les esquerres pròpies de cada territori s'inclinen més aviat per no integrar-s'hi. És el cas de Compromís, que liderarà la llista del País Valencià i que ha demanat a les esquerres espanyoles que, si hi volen entrar, es posin en un segon pla. El mateix vol fer Més a les Illes, tot i que no ha estat tan contundent com els valencianistes. Sí que ha estat molt clara la Chunta Aragonesista, que ha demanat el mateix que Compromís a l'Aragó. I Endavant Andalusia també anirà en solitari a totes les circumscripcions de la comunitat. Totes aquestes formacions tenen bones perspectives en solitari, però encara no tenen un candidat tancat.
Bildu i el BNG continuen a la seva
El moviment d'ERC amb Podem no ha quallat en dos dels seus grans socis: EH Bildu i el BNG continuen centrats en les seves nacions i, si no hi ha sorpreses, concorreran en solitari a les eleccions del 29-N. Totes dues forces sobiranistes parteixen amb expectatives d'igualar o millorar els resultats als seus respectius territoris i des del principi s'han mantingut al marge del debat sobre el front d'esquerres. Pel que fa als gallecs, Néstor Rego podria repetir mentre que a Bildu hi haurà nou cap de llista perquè Mertxe Aizpurua plega. Per altra banda, ERC i Bildu sí que repetiran coalició al Senat.
Què diuen les enquestes?
Que les esquerres sobiranistes vagin ordenant-se mentre el nerviosisme regna a les espanyoles té una explicació: les enquestes. Segons la mitjana de les estimacions publicades fins ara, i tal com ha recollit el politòleg Jordi Muñoz, el Front Ampli només aconseguiria set escons el 29-N mentre que Podem tot just n'assoliria un. En cas que el Front Ampli inclogués els mateixos partits que el Sumar del 2023, pujaria fins a 18, però encara quedaria lluny dels 31 aconseguits llavors.
A l'altra banda, pel que fa als resultats individuals, els partits sobiranistes poden ser més optimistes. ERC marcaria nou diputats, dos més que els actuals; Bildu n'aconseguiria set, un més que ara; el BNG en tindria dos, duplicant l'únic del 2023. Compromís s'asseguraria representació al Congrés mentre que el dubte estaria a Endavant Andalusia, Més i la CHA.
