Incògnita resolta. El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián serà el número 1 de la seva candidatura en les pròximes eleccions espanyoles del 29 de novembre i el partit s'hi presentarà en solitari i amb les seves sigles. Així ho ha comunicat la formació aquest diumenge al matí. La decisió s'anuncia quan és a punt d'acabar el termini intern per formalitzar candidatures internes i després d'una tensa i intensa negociació amb el nucli dur de la direcció que lidera Oriol Junqueras, que no volia cedir a les pretensions del cap de files. ERC manté així el capital electoral que creu que representa Rufián i, a canvi, li atorga la projecció estatal amb un acord amb Podem que haurà de validar l'executiva.
Rufián pretenia que ERC s'integrés de ple en una gran coalició "antifeixista" de l'esquerra espanyola que ell estava disposat a encapçalar, però que ni el seu partit ni les altres esquerres nacionals volien. També demanava més control sobre les llistes i el grup parlamentari, on han aflorat tensions internes. En les pretensions de Rufián, la direcció hi veia el perill de desdibuixar el projecte d'esquerra nacional i, mentre ell es deixava estimar per l'esquerra espanyola gràcies a la seva projecció i bona valoració i Ada Colau li obria les portes, feien circular el nom de Jordi Albert, portaveu adjunt al Parlament, com a alternativa per pressionar-lo.
Col·laboració amb Podem, no coalició
L'acord entre Junqueras i Rufián inclou també, i segons que ha pogut saber Nació, obrir una via de col·laboració amb Podem. Aquests dies, la formació morada negocia amb els partits que, com Sumar o IU, tenen intenció de presentar-se com a Front Ampli. Rufián volia tenir projecció estatal i això li donarà l'entesa amb Podem, que li permetrà participar en actes fora de Catalunya -veurem en quina mesura- si la valida la direcció republicana. L'esquerra espanyola assumeix que Rufián és un actiu i establir una col·laboració formal entre ERC i un dels seus actors permetria poder-lo aprofitar en campanya més enllà de les quatre demarcacions catalanes.
Segons diverses fonts republicanes, l'entesa hauria d'implicar que Podem no es presenti el 29-N a Catalunya sigui quin sigui el seu encaix amb el Front Ampli que podria encapçalar Ada Colau i quedés integrat a les llistes d'ERC i demanés el vot per Rufián.
La bona relació amb Irene Montero
Rufián ha incrementat en els darrers anys la seva relació amb el partit que va fundar Pablo Iglesias i fa uns mesos va fer un acte a Barcelona amb l'eurodiputada Irene Montero per demanar la "unitat" de les esquerres. La pugna entre les diverses formacions a l'esquerra del PSOE és especialment dura a la capital espanyola i aquesta setmana serà clau. L'exministra d'Igualtat és l'aposta de Podem pel 29-N, però ni Més Madrid ni altres grups volen atorgar-li un lloc destacat a les llistes per Madrid malgrat el seu elevat nivell de coneixement. D'aquí que el seu partit demani en les negociacions unes primàries obertes. Més Madrid va apostar com a cap de llista primer per la ministra de Sanitat Mónica García i aquest diumenge ha proposat una llista "de consens" amb Emilio Delgado, que també va alimentar la via Rufián.
La tria dels diputats
Finalment, però, la sang entre ERC i Rufián no ha arribat al riu tot i que caldrà concretar aquesta setmana detalls polítics i orgànics. La decisió es formalitzarà aquest diumenge a la tarda en una reunió de l’Executiva Nacional del partit i, els pròxims dies, es triaran els membres que l'han d'acompanyar entre els aspirants als diferents congressos regionals i que després hauran d'endreçar els òrgans nacionals.
És aquí on es veurà si Junqueras li deixa fer-se una llista a mida. Rufián, que en el procés intern va donar suport a Junqueras però que se n'ha distanciat en sentir-se menystingut i per aprofundir en la seva agenda estatal, no hi voldria noms com Teresa Jordà o Francesc-Marc Àlvaro, disposats a seguir. Jordi Albert, molt proper a Junqueras, serà el candidat que proposarà el Baix Llobregat i hauria d'ocupar un lloc d'elecció segura. Junqueras també preveu situar en llocs de sortida altres dirigents de la seva confiança.
Els Comuns han lamentat la decisió de Rufián de no participar en el Front Ampli "per maximitzar les opcions de frenar i tornar a derrotar a les dretes com ja es va fer el 2023", com han expressat fonts del partit. Tot i això, asseguren que mantenen el "compromís i el treball actiu" per articular el front d'esquerres on, com fa tres anys, voldrien que, al marge del seu acord bilateral amb ERC, hi fos Podem a més d'IU i la resta de partits de Sumar. Tant Colau com Más Madrid han insistit en oferir a Esquerra sumar-se al Front Ampli.
ERC i EH Bildu reeditaran la coalició al Senat
I si ERC no vol coalicions o vincles massa formals amb l'esquerra espanyola i tancarà acords arrossegant els peus, sí que en vol amb les esquerres nacionals. Aquests dies s'ha confirmat la reedició de la coalició d'ERC i EH Bildu al Senat per comprtir grup de cara a les eleccions generals del 29-N i apostar per "l'acumulació de forces" per "defensar els drets nacionals de Catalunya i Euskal Herria, ampliar els drets socials i combatre el bloc reaccionari". Els republicans ja es presenten conjuntament a les europees, on hi ha circumscripció única, amb l'esquerra abertzale i el BNG. Amb aquests dos partits també manté un protocol d'acció conjunta al Congrés malgrat que no hi comparteix grup parlamentari.
La suma de forces sobiranistes a la cambra alta arriba en paral·lel al plantejament del PSOE de presentar-se de manera conjunta amb l'espai a la seva esquerra per optimitzar resultats i intentar disputar el Senat al PP, que ara té majoria absoluta gràcies al sistema d'elecció unipersonal i majoritari. El sistema d'elecció al Senat recompensa la força més votada, que s'endú la gran majoria dels escons que es juguen a les províncies. Com que quasi a tot arreu el PP és el guanyador, els conservadors controlen de manera còmoda la cambra alta. Els càlculs a Ferraz passen per cohesionar l'esquerra i ser la primera força, aprofitant que el PP i Vox van separats.
