Què passarà el 29 de novembre? Pedro Sánchez ha aprofitat la finestra d'oportunitat de les protestes per l'habitatge per convocar eleccions anticipades, a l'espera de poder revalidar la presidència del govern espanyol amb una nova majoria que sigui més operativa que la dels últims tres anys. El cert és que totes les enquestes -menys el CIS- apunten a una victòria del PP, que podria governar amb el suport de Vox, però els socialistes aspiren a protagonitzar una remuntada com la de 2023 i frenar l'arribada de la dreta a la Moncloa. Quins són els escenaris més probables de cara a les eleccions espanyoles? De la majoria d'esquerres fins a la "supermajoria" d'Alberto Núñez Feijóo.
La majoria d'esquerres
Un govern d'esquerres, amb el PSOE, els partits que finalment integrin el Front Ampli, Podem i les esquerres plurinacionals, com ERC, EH Bildu, Compromís o el BNG. Seria una fórmula similar a la del primer govern de coalició entre els anys 2019 i 2023 i, probablement, el millor escenari possible per a Sánchez i la resta d'actors progressistes de la cambra. Permetria deixar fora de l'equació de la governabilitat el PNB i Junts i tirar endavant reformes que ara compten amb el bloqueig dels nacionalistes catalans o bascos. El cert, però, és que és un escenari poc probable, que implicaria una mobilització extraordinària dels progressistes a l'Estat. Es fa difícil pensar a hores d'ara que Sánchez en tingui prou amb les esquerres al Congrés per revalidar la Moncloa.
La majoria plurinacional
Una reedició de la majoria plurinacional que va permetre la investidura de Sánchez l'any 2023, amb el PSOE, els partits d'esquerres i també Junts -que diu ara que no farà costat al líder socialista- i el PNB. Més enllà de l'amnistia i del rebuig a un govern de PP i Vox, aquesta majoria ha estat poc operativa aquesta legislatura. Els partits que l'integren tenen interessos contraposats, per exemple en matèria de fiscalitat o en les receptes per fer front a l'emergència habitacional, o fins i tot en la possibilitat que Catalunya gestionin les competències de l'Estat en matèria d'immigració. Sigui com sigui, és una majoria complexa amb poques possibilitats que es pugui reeditar, segons totes les enquestes. Té més opcions que el govern d'esquerres, però és una carambola molt difícil.
Victòria de Sánchez amb majoria de dretes
Seria un escenari similar al de 2023, però a la inversa. Aleshores, Feijóo va guanyar les eleccions, però una majoria plurinacional al Congrés li va impedir arribar a la Moncloa. En aquest escenari, Sánchez guanyaria les eleccions per davant del PP, però els conservadors i la ultradreta sumarien majoria absoluta per impedir-li mantenir la presidència. És un escenari poc probable, segons les enquestes, però no descabellat i que guanya força a la Moncloa. Implicaria una remuntada important del PSOE -a les files socialistes es veuen amb opcions d'aconseguir-ho-, però que probablement seria a costa dels partits a la seva esquerra. Sánchez no seria president, però salvaria el partit i ho tindria més fàcil per pilotar la seva successió.
Majoria absoluta de PP i Vox
Ara com ara, aquest és l'escenari més probable, segons totes les enquestes menys el CIS. Després de vuit anys de governs progressistes, el Congrés passaria a estar controlat per una majoria del PP i Vox, que permetria la investidura de Feijóo i un canvi de cicle a l'Estat. Aquest escenari té diverses declinacions. No és el mateix un PP fort amb la crossa de Vox que un partit ultra que rondi els 60 escons, pugui exigir ministeris i condicioni de ple la línia política de Feijóo. L'estratègia del PP d'escorar-se a la seva dreta no ha servit, almenys per ara, fer frenar el creixement de l'extrema dreta, però els dos partits veuen a tocar la Moncloa.
La "supermajoria" de Feijóo i Abascal
Un cinquè escenari, difícil, seria el d'una "supermajoria" de 210 diputats de PP i Vox. No és senzill, perquè implicaria un creixement extraordinari dels dos partits sense erosionar-se mútuament i una desfeta del PSOE. La barrera dels 210 escons és important perquè obre la porta a reformes constitucionals, si obtenen també 3/5 parts del Senat. Què es podria fer? No tot, perquè els aspectes fonamentals de l'Estat estan més blindats, però sí que podrien abordar reformes d'aspectes relacionats amb la nacionalitat, les pensions o recentralitzar competències, entre més. Seria, amb tota probabilitat, el pitjor escenari per a les esquerres i els partits nacionalistes.
