A mitjans de juliol del 2017, i després d'una cadena de tensions dins del Govern i també al PDECat, Carles Puigdemont va fer canvis a l'executiu per encarar la recta final cap a l'1-O. Un dels fitxatges va ser el de Clara Ponsatí (Barcelona, 1957), a qui es va situar al capdavant de la conselleria d'Educació. Una cartera que anava més enllà de la gestió de les escoles, perquè tenia la responsabilitat de fer efectiva l'obertura dels centres de cara al referèndum. Sis anys i mig després, Ponsatí és la candidata a la presidència de la Generalitat d'Alhora, una nova formació que lidera al costat de Jordi Graupera i que aspira a entrar al Parlament la nit electoral del 12-M.
Eurodiputada per Junts -va concórrer a les eleccions del 2019 com a independent-, és crítica amb el funcionament de les institucions i dels partits independentistes. Assegura que existeix "decepció mútua" amb Carles Puigdemont, es penedeix de no haver dit abans que el Govern anava de "catxa" la tardor del 2017 i defensa canvis notables en el sistema educatiu -com ara una doble xarxa- per garantir la supervivència del català. Aquesta és una de les carpetes que Alhora declinarà més durant la campanya que arrenca dijous vinent.
Han plantejat un sistema de doble xarxa a l'escola, davant les dades que indiquen que la immersió no s'està posant en pràctica. Per què aquest model?
La immersió és una il·lusió que és falsa. El català a l'escola s'està reduint cada vegada més i els experts apunten que només un 13% de les escoles són realment immersives. Cal posar en marxa una xarxa que sigui explícitament immersiva en el sistema escolar, en què el català estigui absolutament protegit i sigui l'única llengua de l'escola. És evident que s'hi ensenyaran idiomes, però tothom que té criatures està preocupat perquè, malgrat ser catalanoparlants, els infants els parlen en castellà. Perquè el català sigui realment una llengua d'oportunitats per a tothom, cal assegurar que hi ha una xarxa que s'ofereix a tothom qui la vol. Només així podem recuperar terreny.
Això trenca la idea històrica del lema catalanista "un sol poble"? No obre la porta a la segregació?
La segregació ja és un fet i la castellanització, també. La doctrina d'un sol poble fa molt temps que és falsa. No obrim la porta a res, fem propostes per revertir i remuntar una situació que s'està deteriorant a marxes forçades. En l'última dècada, i especialment des de l'any 2017, hem retrocedit molt i no hi ha hagut resposta del poder davant d'això. Algunes famílies, escoles o mestres sí que han fet propostes, però estan desemparats des del punt de vista institucional. Cal una defensa institucional de l'escola catalana.
La doble xarxa no és, al final, acceptar que no es pot fer complir la llei?
El Govern no la vol fer complir. Nosaltres volem fer propostes que realment es puguin posar en marxa. Cal avaluar bé a quines escoles funciona la immersió i donar eines a les escoles on falla. S'ha de donar a les famílies l'opció perquè optin per aquestes escoles si així ho desitgen, i defensar aquestes escoles de les agressions espanyolistes que hi haurà.
"Pretendre que aquí no passa res, que la immersió funciona, que no hi ha segregació... Això és enganyar-se. Deixem de fer discursos de fa més de 40 anys i comencem a remuntar"
Més enllà de l'escola, com es pot fer que els joves utilitzin el català en les seves relacions socials?
L'escola és la base i si no ofereix protecció al català després ve tota la resta. No proposem una doble línia, en què a cada escola els pares triïn la línia catalana o la línia que combina català i castellà. Proposem escoles immersives, en què tota l'activitat docent, lúdica, extraescolar sigui en català. Això permetrà crear comunitats en què els catalans se sentin orgullosos de parlar català. A la gent jove li sembla que el català no mola, i el català mola molt, però calen eines.
Com ara quines?
Als mitjans audiovisuals, promovent la creació de continguts en català a les xarxes... Però la responsabilitat del Govern sobretot és en l'oferta escolar. També proposem un pla d'educació d'adults perquè tothom que vulgui saber català i no hagi tingut educació en aquesta llengua hi pugui accedir. I que siguin cursos remunerats, amb la contrapartida que el català és una exigència per funcionar a l'administració i en totes les activitats de la vida col·lectiva. El català s'ha d'exigir, però calen eines perquè la gent es prepari.
Què és més efectiu amb la llengua, seduir o obligar?
S'han de fer les dues coses al mateix temps. S'ha de deixar d'amargar el cap sota l'ala. Pretendre que aquí no passa res, que la immersió funciona, que no hi ha segregació... Això és enganyar-se. Deixem de fer discursos de fa més de 40 anys i comencem a remuntar.
Parlem del nou projecte Alhora. En quin moment veu que cal un nou partit?
Vaig marxar a l'exili l'octubre de 2017 dient que aquest lideratge polític s'havia de substituir. Ho vaig dir en una reunió del Govern, quan decidia si s'exiliava o no, però ningú no em va fer cas. Després, fruit de l'esperit potser errat de lleialtat, he estat participant en instàncies amb persones que eren els líders de l'octubre de 2017. En la meva intimitat, la convicció que la independència ja no la farà aquest grup de persones la tinc des del vespre de l'1-O. Ara bé, una altra cosa és que això cristal·litzi en un projecte polític, que s'ha hagut de materialitzar en competència amb els lideratges de 2017. Això és complicat, perquè hi ha una lleialtat institucional i nacional al president que va ser destituït il·legalment. És difícil d'explicar, perquè la gent estima els seus símbols, que és molt legítim. Per mi ha estat un procés molt llarg.
Quan decideixen que és el moment?
Després de les eleccions municipals i quan es convoquen les eleccions espanyoles. Quan veiem les propostes dels partits independentistes i com es posicionen per entrar a fer política espanyola després de les eleccions al Congrés. Arribem a la conclusió que sense un altre partit és impossible que la proposta independentista es mantingui viva i viable. Ens hi posem i al cap de poc ens trobem que hem d'anar a unes eleccions. Ho havíem pensat diferent, però aquí estem.
Diuen que amb els actuals partits no es pot fer la independència. Per què amb el seu sí?
Nosaltres som una eina per començar la remuntada. Hem nascut per impulsar una renaixença nacional, perquè creiem que l'autoestima està sota mínims i perquè les conseqüències de l'esllanguiment de la política catalana després de l'1-O han portat molta gent a una decepció amb la política i a la desmobilització. Hi ha hagut sis anys de majoria dita independentista que no s'ha materialitzat en res que fes avançar el moviment, més aviat al contrari. Cal un revulsiu i nosaltres ho podem ser. La independència la farem amb una gran majoria.
"En la meva intimitat, la convicció que la independència ja no la farà el grup de líders de l'1-O la tinc des del vespre de l'1-O"
No hi ha risc de caure en un cert populisme amb el discurs que diu que els partits en general no fan res i nosaltres, que som diferents, sí que ho farem?
El risc del populisme seria fer aquest discurs i no muntar un altre partit. L'aposta que fem nosaltres és atrevir-nos, sabem que és molt difícil, però donem la cara i ho provem. Fer populisme és fer campanyes que només apel·len als sentiments o fer programes que te'ls saltes a la torera l'endemà.
És factible la independència, ara com ara? Quines condicions objectives caldria assolir per tornar-ho a intentar?
Ara mateix, aquesta setmana o el mes que ve, no. El primer que cal és reconstruir la confiança en els lideratges polítics i entre la ciutadania i les persones que es posen al capdavant del procés d'alliberament. Ara mateix estem molt lluny d'això. En cada moment hi ha d'haver l'evidència que hi ha una majoria social que dona suport a aquest procés. En aquest moment de retrocés és normal que l'electorat no vegi la independència com una opció real i tampoc la vegin atractiva com una oferta electoral.
Seria bo que en algun punt del camí no es reedités la majoria absoluta independentista per reconstruir-se des de l'oposició?
No em sembla important ni una cosa ni l'altra. Cal un punt d'inflexió. No advocaria per dir que ens anirà bé perdre la majoria, però l'argument que s'ha de votar els partits independentistes perquè si no es perdrà la majoria tampoc em sembla un motiu per votar-los. La majoria ja hi és i n'hem vist el resultat.
En certa manera hi és des de 2012.
Efectivament. Han estat molt ocupats tirant endavant l'agenda independentista. Ens podem preguntar si de manera sincera o oportunista, però m'és igual. Els resultats són els fets. En tot cas, han estat encara més ocupats a prendre's l'un a l'altre la majoria dins de l'independentisme en lloc de fer avançar la independència.
ERC i Junts plantegen una negociació amb l'Estat.
Això encara és més difícil que la independència, és una fugida d'estudi.
En tot cas, tothom reconeix que hi ha d'haver un "mentrestant" que s'ha de governar.
Sí, però si aquests que diuen que hi ha un mentrestant no es dediquessin a negociar amb Espanya i optessin per avançar cap a la independència, sí que aniria més de pressa. Les coses no són fàcils perquè ells han decidit que es posen a fer política espanyola. ERC ho va decidir ja el 2017, i a Junts li ha costat més perquè té el personatge de Puigdemont com a cartell electoral i s'ha de bastir diferent. Però al final tots dos fan la mateixa proposta, hi ha unitat estratègica.
Mentre no arriba la independència, quin model de país proposa Alhora?
Proposem reforçar la nació, i per això la primera proposta que hem estructurat és sobre reforçar, estendre i prestigiar la llengua. Properament anirem articulant propostes sobre el model econòmic. Cal acabar amb el model de turisme, bars i salaris baixos, Hard Rock i Jocs Olímpics al Pirineu. Aquest és el model dels diferents governs de la Generalitat, tant ERC com amb Junts. Han estat alimentant més del que ja tenim, que ens empobreix. Catalunya té molta força, té indústria, tecnologia, ciència, és molt reconeguda en l'àmbit internacional, però està avançant cap al monocultiu del turisme, dels serveis de baixa qualificació. Cal fer polítiques per reorientar l'activitat econòmica del país, cap a una més alta productivitat i nivell de vida.
"Cal acabar amb el model de turisme, bars i salaris baixos, Hard Rock i Jocs Olímpics al Pirineu"
L'actual model econòmic, de priorització del turisme i del sector dels serveis, afecta la nació?
Absolutament. Durant moltes dècades van crear un sistema educatiu que funcionava prou bé i unes universitats que necessiten reformes però que produeixen titulats de molt bona qualitat, que tenen oportunitats en l'àmbit internacional. Les oportunitats que els oferim a Catalunya no són del mateix nivell, ens estem descapitalitzant. Hem creat una generació molt preparada que no sempre troba les oportunitats. A Catalunya hi ha oportunitats, però s'ha de millorar molt. Perdem gent molt valuosa i incorporem treballadors de molt baixa qualificació. Persones migrants que arriben amb bones qualificacions, es veuen abocats a fer llits en hotels o servir paelles. Això ens desestructura nacionalment. El model econòmic té conseqüències sobre això. Per exemple, la lentitud per instal·lar energies renovables a Catalunya.
Què vol dir?
Les empreses ho tenen molt difícil per fer instal·lacions d'autoconsum industrial i això enfonsa la competitivitat de les companyies catalanes. Parlin amb empresaris que ho hagin intentat per abaixar els costos energètics. Es trobem amb unes dificultats inaudites, que no es troben en cap altre país del món ni en cap altra regió d'Espanya. Combinem una alimentació del model econòmic de serveis barats i turisme amb un estímul d'hiperregulació de qüestions, per exemple, com les energies renovables. Això és letal per la competitivitat del país i s'ha d'acabar. A més, em sap molt greu, però no només és culpa d'Espanya, també ho és de la Generalitat. Hi ha un problema de retrocés nacional i les bases econòmiques del país són part d'aquest retorcés.
Parlem d'infraestructures. S'ha d'ampliar l'aeroport del Prat?
En això el Govern de Pere Aragonès ha fet una proposta raonable. L'important de l'aeroport del Prat és qui el controla, i mentre el controli Espanya i estigui al servei dels interessos de Madrid, fer-hi inversions no em sembla una gran prioritat. Si una ampliació de la pista principal pot permetre vols intercontinentals, em sembla raonable. L'important, però, és que ha de deixar d'estar al servei del sistema espanyol, i per aquí no avançarem.
Aquesta legislatura s'ha parlat molt de l'impost de successions. Alhora creu que s'ha de mantenir, modificar o eliminar?
No hem vist cap estudi seriós que mesuri l'impacte d'aquest impost. Això em fa sospitar que no existeix. És molt frívol que sigui una de les grans eines de discussió sobre si ets de dretes o d'esquerres sense haver fet números. Sospito que és un impost que té un efecte descapitalitzador per als catalans, però s'han de mirar els números. Un impost de successions que descapitalitza els catalans s'ha de revisar. En principi, en abstracte, l'impost de successions és perfectament legítim, perquè els impostos es fan sobre les persones i no sobre les dinasties, i per tant no tinc res filosòfic en contra d'aquest impost. Sí que entenc que la gent que no són els "rics, rics", el perceben com un greuge comparatiu. Si hi ha una proposta per eliminar-lo m'agradaria veure sobre quines bases analítiques està feta. Igual que si es vol augmentar. Hi ha altres impostos que també s'haurien de retocar.
Com ara quins?
El de patrimoni. Sobre aquest impost sí que hi ha un estudi del professor Jordi Galí, que com a credibilitat científica difícilment podem demanar més, que demostra que és un impost regressiu. Grava gent que té un cert patrimoni i hauria de gravar més qui més té. Els que tenen molt, disposen de moltes eines per esquivar-lo. Les excepcions que dona l'impost -a través de l'impost sobre la renda o la participació en societat- deixa uns números que s'entenen molt fàcilment i acaba sent regressiu. S'han de canviar les excepcions de patrimoni i apujar els mínims exempts. Tal com està el mercat immobiliari, les propietats que té la classes mitjana no es poden considerar una riquesa excepcional, però a efectes d'aquest impost estan sobregravades.
Pel que fa a la sequera: hi ha hagut una mala planificació? Seria favorable al transvassament de l'Ebre?
No estàvem preparats per afrontar la sequera, però això no és responsabilitat del Govern que l'entoma, sinó d'uns quants governs que han anat tirant i de tant en tant s'ecomanaven a la Moreneta. La sequera que estem patint és excepcional, però en haurem de preparar perquè aquests episodis no siguin tant excpcionals. Hi ha hagut una deixadesa general de governs de tots els colors. Sobre el transvassament de l'Ebre? No tinc clar que sigui una solució per moments d'emergència. M'agradaria veure'n els costos.
S'ha de pactar amb Aliança Catalana, si entren al Parlament?
És evident que sobre els seus punts programàtics bàsics, no. I jo només els he sentit parlar dels seus desitjos de tractar els immigrants musulmans com a ciutadans de segona. No crec que aquí hi hagi cap mena de marge d'acord.
Tenen la sensació que competeixen amb ells per donar la campanada el 12-M?
En absolut. Som dos partits extraparlamentaris que competeixen amb els altres i la notícia serà si entren o no entren, però no creiem que el nostre electorat sigui el que pot sentir-se atret per un discurs xenòfob. Tampoc hem de menystenir l'electorat amb fortíssima adscripció nacional que sent que el seu món s'està acabant. En aquests casos és fàcil comprar relats que donen la culpa d'això a qui sigui, a les persones nouvingudes. Evidentment, han vingut en grans quantitats i en alguns punts pot tenir conseqüències que afecten a la vida qüotidiana i en alguns casos a la convivència. Aquí hi ha un problema que s'ha de donar resposta, però no es pot donar resposta al problema fent el problema més gran, que és el que fa la xenofòbia.
"Un impost de successions que descapitalitza els catalans s'ha de revisar"
La immigració és un risc per la nació?
És un desafiament. No podem fer com si no passés res. Sense les eines d'un estat i sense exercir les poques eines que tenim, i tant que ho és, un risc. Hem d'avançar per tenir les eines d'un estat i exercint les que tenim, i una d'elles és l'escola. Estem castellanitzant els nens de famílies de parla catalana, imagneu-vos com n'és de difícil incorporar la catalanitat als infants de la segona generació d'immigrants. Aquí hi ha un risc, i per això la nostra proposta se centra tant en la llengua i en l'escola.
Com s'ha de regular la immigració?
Si tinguessim les eines d'un estat, és evident que cal regular-la. Dir que aquí pot venir tothom no és una bona política d'immigració, però em permetran que reconegui que això sí que està fora de les nostres mans. Jo no hi vaig votar a favor, però el Parlament Europeu ha donat una regulació europea, això pot ser un progrés, perquè posa unes condicions a tothom i potser es poden corregir aquelles legislacions de països poc amigues dels drets humans. Ara bé, normalitzen coses que passen a les fronteres que no estan d'acord amb la declaració de drets humans. Les morts al Mediterrani s'han d'acabar i Europa s'ho ha de prendre molt més seriosament. La regulació de la immigració no és de cada un dels estats membre, és un problema europeu, i Europa no està a l'altura de les circumstàncies.
Quines lliçons ha après de 2017?
Que és molt important dir la veritat. El principal problema de 2017 és que la veritat, en la política catalana, no és un valor prou valorat.
I no pot ser que dir la veritat sigui incompatible amb tenir una majoria suficient per fer la independència?
No, és perfectament compatible. És impossible fer l'alliberament nacional amb un lideratge que no creu el que està fent, que no està absolutament convençut i cohesionat per fer el que li està proposant al seu poble. Quan reclamo el valor de la veritat en política no dic que es diguin moltes mentides, es diuen moltes mitges veritats i hi ha massa retòrica per amagar el cap sota l'ala. L'autodeterminació no és una eina per jugar retòricament, i això és el que va passar els anys del procés. Quan has tret el geni de la caixa, ja no el pot tornar a ficar dins.
Es penedeix de no haver dit que anaven de farol quan estava al Govern?
Sí. Durant l'octubre del 2017, sí. Ara en poden fer el titular, però la vida és molt llarga i estàs envoltada de grups humans, no ets tu i les teves conviccons íntimes. Ara mirar enrere i dir que aquell dia la vas cagar es pot fer, però tampoc és gaire important. No hauria canviat gran cosa jo, en aquell moment, no era tan rellevant.
Tant Junts com ERC plantegen un referèndum acordat. És la solució? Quina és l'alternativa?
L'alternativa és mantenir el conflicte que tenim amb Espanya i, en la mesura del possible, fer polítiques per enfortir la nació catalana. Enfortir la llengua, la cohesió social, la base industrial, energètica, reforçar les institucions. Una de les nostres propostes més importants és canviar la llei electoral, que no s'ha fet mai. La transició ens va imposar un sistema polític de clientelisme de partit. Qui entra a participar de la política és aquell que trien les elits dels partits, que desitgen que participi gent que obeeixi i que calli. Això és la ruïna de la democràcia. Aquesta proposta difícilment trobarà ressò en els partits que competeixen a les eleccions, però pensem que ha d'arrelar entre els ciutadans demòcrates i que serà políticament rellevant en el futur immediat.
"La immigració és un desafiament per a la nació"
Els que haurien de reformar la llei electoral són els que hi perdrien.
Qui assoleix un lloc al Parlament en una llista tancada no ha demostrat cap mèrit, només el de callar i ser obedient. Us dic per experiència: quan no calles i no ets obedient, ho pagues car.
Quina relació té amb Carles Puigdemont? Ell diu que vostè l'ha decebut.
La decepció és mútua. Fa temps que no parlem.
Li va comunicar que faria un nou partit?
No em va semblar necessari, ells ho sabien. Tampoc li vaig dir a Pere Aragonès ni als dirigents de la CUP.
Creu que és contradictori mantenir l'escó per Junts al Parlament Europeu mentre en critica l'estratègia i impulsa un nou partit?
No, en absolut. És una acusació que se'm fa i es posa en dubte la meva honorabilitat. Vaig concórrer a les eleccions europees de 2019 com a independent i després del Brexit vaig assolir l'escó. Junts es va fundar després que jo agafés l'acta. No n'he sigut mai membre, ni tampoc ningú m'ha demanat ni m'ha convidat mai a ser-ne membre. He fet la feina que he fet des d'aquest escó. Disposo d'un pressupost del Parlament Europeu, no de cap partit, per treballar i l'administro com tots els altres eurodiputat. L'acusació que jo, per haver expressat discrepàncies amb el president Puigdemont, he de renunciar a l'escó són insidioses i moralment malèvoles.
Junts li ha comprat l'estratègia ERC?
No li ha comprat. No és una estratègia, és una narrativa, i Junts la fa una mica diferent. Primer el PDECat va fer la moció de censura per posar Pedro Sánchez, després van deixar de ser rellevants i quan van tornar a ser decisius van voler tornar a jugar. El problema és que van anunciar que això no era el que farien. Cadascú es presenta a les eleccions amb les propostes que considera i els ciutadans les voten. No està bé dir que faràs una cosa i després fer-ne una altra, i quan t'ho diuen embolicar la troca amb arguments sentimentals i no fer front a la veritat.
"L'acusació que jo, per haver expressat discrepàncies amb el president Puigdemont, he de renunciar a l'escó a Europa són insidioses i moralment malèvoles"
Si Alhora no entra al Parlament continuarà? I vostè deixarà la política?
Si jo no soc diputada després de les eleccions tornaré a la univeritat a treballar, però no deixaré la política. El partit l'hem engegat amb la convicció que és una eina necessària pel redreçament nacional i social del país. Hem hagut de fer front a les eleccions amb una sabata i una espardenya, i amb un grup de gent increïble que ens fa pensar que potser sí que donarem la campanada, però no en tenim la certesa. Estem preparats per a tots els escenaris. Serà diferent construir el partit des de fora del Parlament, però ja en sabem. I si tenim una veu al Parlament, algunes coses seran més fàcils, però d'altres més difícils. Jo estic disposada a participar en totes dues.
Es poden trobar amb la clau de la investidura. Faria president Carles Puigdemont?
Depèn del que proposi ell i el seu partit. Les eleccions estan molt personalitzades el Puigdemont, però darrere hi ha un projecte polític, un partit i unes persones que no són ell.