La Bressola, un miracle de 40 anys

L’any 1976, un grup de pares de la Catalunya Nord va engegar un projecte que aleshores semblava inviable: un model d’escola amb immersió lingüística en català que preservés la llengua pròpia i que fos un exemple de pedagogia moderna. L’acte central dels 40 anys al Principat es va celebrar ahir al Teatre Municipal de Girona, amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Aquests dies, molts dels qui han viscut l’aventura de La Bressola recordaran el camí que han hagut de recórrer fins arribar a la realitat d’avui, la que suposen set centres escolars, una cinquantena de mestres i prop de mil estudiants. Una comunitat que comparteix un dels espais que configura la vida de les persones, l’escola. La Bressola imparteix des de la primària a l’educació secundària. S’ensenya des de la verticalitat: aules que combinen tres línies d’edat, el que implica un creixement lent, però permet una major connexió entre diferents alumnes.

Del menyspreu al reconeixement… forçat  

A punt d’agafar el cotxe per baixar a Girona, ens atén Eva Bertrana, la directora de les escoles de La Bressola. Ha patit en carn pròpia totes les vicissituds que han hagut de superar a un estat com el francès. Queda lluny aquell 1976 en què la iniciativa dels promotors era vista com “cosa de quatre il·luminats”. Bertrana reconeix que la de La Bressola és una historia d’èpica. Un miracle? “Té molt de miracle, sí. Molts dies en aixecar-me, penso: ho hem fet. Però no ha estat gens fàcil”.

La Bressola va néixer amb vocació d’escola pública, però va haver de constituir-se com a centre privat perquè França no accepta en la seva xarxa d’ensenyament públic escoles amb sistema d’immersió lingüística en bretó, occità, català… Els primers vint anys van ser duríssims. Només hostilitat o indiferència des de l’Estat. En l’àmbit local, va ser una mica diferent i van disposar de més complicitats.

Després, hi va haver alguns canvis. A mitjan dels noranta, es va oferir des del Ministeri d’Educació l’opció d’integrar-se en el sistema de l’escola pública per part de les escoles que impartissin amb un model bilingüe. D’aquesta manera, va néixer Arrels, en certa forma una escissió de La Bressola. Ara, tots dos moviments escolars mantenen una relació cordial. Estan en el mateix costat.

L’any 1995 l’Estat va fer una concessió: totes les escoles amb cinc anys de funcionament tenien dret a concursar perquè l’Estat assumeixi les despeses de les places de mestre. Això ha permès que en aquests moments, el Ministeri francès d’Educació paga una part important dels sous del personal docent de La Bressola.

Els incompliments de l’estat francès

Bertrana explica que “els canvis produïts en els diversos governs francesos no han portat canvis substancials. Nosaltres voldríem que La Bressola pogués impartir també el batxillerat. I, molt important, que l’estat francès finalment aprovés la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, que reconegués la diversitat lingüística en el seu si”. L’actual president, François Hollande, es va comprometre a fer-ho: “Era el punt 56 del seu programa electoral. Però ja està a les acaballes del seu mandat i encara no s’ha complert”.

Eva Bertrana està esperançada. Tenen llista d’espera. Des que Catalunya "sud" ha estat vista com un agent econòmic potent, la percepció sobre La Bressola i, en general, la cultura catalana, ha canviat. La crisi del model d’integració francès ha fet que molta gent miri més cap a Barcelona que cap a París. Això no treu, però, com diu la directora, que “en paral·lel al major avenç en el sentiment de pertinença, la llengua reculi”. Malgrat tot, La Bressola avança. Tenen en projecte obrir un nou centre a Perpinyà i una més en un altre municipi.

L’acte central de commemoració es va fer a Girona, un homenatge també a Francesc Ferrer i Gironès, el malaguanyat polític gironí que va impulsar l’any 1996 Amics de la Bressola, l’entitat que des de la Catalunya Sud ha estat un company proper, un suport decisiu per convertir en projecte real el que semblava un somni inviable.