Docents CAT ha presentat aquest dijous el seu "decàleg de mínims" per combatre la situació d'emergència que, han assegurat, viu el català. En un comunicat fet públic aquest migdia, però que ja compta amb el suport de 5.000 persones, han demanat al Departament d'Educació que deixi d'obviar l'escenari a les aules del país i es fixi en les solucions que ells i elles han aportat des de primera línia per donar resposta a les mancances que consideren que hi ha en la matèria.
El setembre de l'any passat, aquest grup de professors i professores de batxillerat -que ara s'ha estès a l'ESO- ja va fer arribar a la conselleria un escrit per denunciar la "desinformació" i el "desconcert" que deien que patien sobre els possibles canvis en la programació de continguts i lectures que afectaven el desenvolupament del curs i, en conseqüència, les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Ara, han volgut tornar a posar tot això damunt la taula d'Anna Simó.
"Volem que Educació s'avingui a escoltar els que som a les aules, els que programem cada any tots i cadascun dels cursos", han clamat. En el seu decàleg, han proposat solucions com ara promoure mesures per revalorar els estudis de llengua catalana i literatura. En aquest sentit, han requerit que s'aposti per accions "decidides" a favor de les matèries, com podria ser oferir optatives a quart d’ESO per tenir l’oportunitat de despertar la vocació literària i lingüística o fomentar campanyes dels estudis de Filologia Catalana adreçades als joves.
Des de Docents CAT també han demanat consensuar un corpus de lectures tant a l’ESO com al batxillerat. "El plantejament actual és una carta oberta", han criticat. A parer seu, les lectures han de ser significatives i s’han d’acordar amb els departaments de Literatura Catalana de les universitats, la qual cosa és compatible amb un ensenyament competencial. A més a més, han sol·licitat regular els criteris de nomenclatura, també a l'educació secundària i al batxillerat. "Cal utilitzar la gramàtica actualitzada per l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) en qualsevol de les etapes educatives", han resolt.
Igual d'important per a la docència és adequar l'acreditació de coneixement de català. Per a ells i elles, a quart d'ESO hi ha d’haver una certificació d’un nivell B2 si s’obté en la matèria una nota igual o superior al set i un C1 a batxillerat amb el mateix criteri. De la mateixa manera, han clamat perquè es reforci la utilitat de l'aula d'acollida. "L’alumne nouvingut ha d’adquirir el coneixement i l’ús de la llengua que li garanteixin un desenvolupament autònom en català en tots els àmbits, dins i fora del centre", han conclòs en referència a les últimes polèmiques sobre l'alumnat migrant. "Cal que segueixin un programa intensiu graduable durant el curs i que tingui el suport de la comunitat educativa", han reblat.
De la mateixa manera, però, Docents CAT ha considerat imprescindible evidenciar que la docència en Llengua Catalana i Literatura "no està a l’abast de tothom". En aquesta línia, han precisat que el o la professional competent per impartir la matèria, també el de l’aula d’acollida, és el graduat en Filologia Catalana. Davant de la falta evident de titulats, el professorat encarregat de dur a terme aquesta tasca hauria d’acreditar un C2, provenir d’un grau d’estudis lingüístics o literaris i cursar una formació adient que li ha d’oferir el Departament perquè l’ajudi a desenvolupar l'activitat.
Finalment, han apuntat dues solucions més. D'una banda, implementar l’ús de la llengua a la totalitat de l’àmbit educatiu. "El català és la referència del sistema educatiu; per tant, tota la comunitat educativa ha d’emprar-lo i no canviar de llengua". I de l'altra, recuperar les tres hores setmanals a l’ESO i al batxillerat. "Cal un mínim de tres hores setmanals per poder impartir la nostra matèria dignament", han conclòs.