En la llarga cadena de dies històricament tristos viscuts i protagonitzats al Parlament durant aquesta legislatura tan autonomista, el dimecres 24 de gener de 2024 es recordarà històricament com el colofó definitiu que certifica el gran canvi de rumb del model d’escola catalana perpetrat amb l’aprovació de la llei 8/2022, de 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües no oficials en l’ensenyament no universitari. Un canvi de conseqüències nefastes per al present i el futur, que es dona quaranta anys després d’un 1983 que marca l'aprovació de la llei de normalització lingüística i que obria l’inici de la immersió. I uns vint anys després de la gran revalidació del model, quan a finals del segle XX i principis del XXI, es reafirmaven amb força els principis de no segregació de l’alumnat per raons de llengua, i els de vinculació de la immersió amb la innovació pedagògica i amb la igualtat d’oportunitats, posant en marxa el Pla per la Llengua i la Cohesió Social (Pla LIC) i els Plans Educatius d’Entorn.
I tot justament ara, quan més cal defensar aquests principis, en plena ofensiva de l’estat espanyol contra l’escola catalana per via judicial, i en ple retrocés dels usos lingüístics cap a zones d’autèntic risc, justament ara ens aboquem a un canvi de rumb d’efectes devastadors. Perquè aquella llei del 2022 que se suposava que havia de servir de mur de defensa per aturar la imposició de les sentències del 25% que busquen imposar el 50%, a més de resultar un fracàs com a escut, ha empitjorat el marc de protecció del català com a llengua vehicular. El que fa aquella llei és precisament atorgar al castellà el caràcter de llengua vehicular i obrir la porta al fet que els projectes lingüístics siguin flexibles fins a convertir-se en segregadors per raó de llengua.
Si no s’atura la imposició del castellà, ni tampoc la davallada de l’ús del català a les escoles, l’oportunitat de reparar el canvi de rumb amb una acció legislativa de modificació de la LEC per precisar i protegir la vehicularitat de la llengua catalana hauria hagut de ser celebrada. Però hi va haver una dràstica unanimitat dels grups parlamentaris, des de Vox al PSC passant per Junts, ERC, Comuns, Ciutadans i Grup Mixt-PP, contra aquella proposta de la CUP-NCG en defensa de la llengua catalana. I el Parlament va tombar la possibilitat de fer un debat serè i enraonat, en profunditat, sobre la situació lingüística, la immersió i la llengua vehicular. Quan la mateixa proposta s’havia tombat en el debat de lectura única, la negativa es podia explicar pel procediment legislatiu accelerat. Però ara? Ara s’ha tancat la porta a convocar compareixences de persones expertes, acadèmiques, docents, entitats, famílies, sindicats, estudiants. Tota una societat disposada a expressar arguments documentats, i debatre discrepàncies, en un moment d’extrema gravetat pel futur de la llengua i pel futur de la cohesió social que queda condiciona pel model lingüístic.
Protegir la vehicularitat única del català a l’escola no significa tancar la pluralitat de llengües en el marc escolar. L’aprenentatge plurilingüe és un bé a preservar, però la llengua catalana ha de ser la llengua preeminent a l’escola, per raons científiques i de cohesió. Perquè està demostrat que fer-la vehicular és una de les formes de reforçar l’aprenentatge i ús d’una llengua minoritzada. Els resultats comparatius entre diferents models tant a l’estat espanyol com a nivell mundial demostren científicament que en una situació de coexistència de dues llengües en desigualtat -una de dominant i una de minoritzada- la immersió és el sistema més democràtic, just i equitatiu per fer accessibles, sense lesionar-les, totes dues llengües a tota la població, sigui quina sigui la seva llengua inicial. També està demostrat que l’eficàcia de la metodologia immersiva passa per la vehicularitat única, i que a banda de l’específica metodologia immersiva, en un model d’escola catalana en un marc plurilingüe, la vehicularitat única continua essent fonamental per facilitar i estimular l’aprenentatge i l’ús de la llengua minoritzada.
El model d’escola catalana ha rebut sempre l’aval dels organismes internacionals, i encara aquest desembre de 2023 el relator especial de l’ONU per als afers de les minories s’hi pronunciava amb contundència. És absolutament incomprensible i inacceptable que siguin els propis partits catalans els qui canvien el camí encertat per facilitar els objectius dels qui volen acabar amb la llengua catalana. És un error que com a societat ens haurem d’espavilar a resoldre, perquè el problema persistirà i s’agreujarà. No podem defugir-ho. Potser toca mirar cap a l’onada verda que desvetlla consciències a les illes, i reaccionar d’una vegada.
I tot justament ara, quan més cal defensar aquests principis, en plena ofensiva de l’estat espanyol contra l’escola catalana per via judicial, i en ple retrocés dels usos lingüístics cap a zones d’autèntic risc, justament ara ens aboquem a un canvi de rumb d’efectes devastadors. Perquè aquella llei del 2022 que se suposava que havia de servir de mur de defensa per aturar la imposició de les sentències del 25% que busquen imposar el 50%, a més de resultar un fracàs com a escut, ha empitjorat el marc de protecció del català com a llengua vehicular. El que fa aquella llei és precisament atorgar al castellà el caràcter de llengua vehicular i obrir la porta al fet que els projectes lingüístics siguin flexibles fins a convertir-se en segregadors per raó de llengua.
Si no s’atura la imposició del castellà, ni tampoc la davallada de l’ús del català a les escoles, l’oportunitat de reparar el canvi de rumb amb una acció legislativa de modificació de la LEC per precisar i protegir la vehicularitat de la llengua catalana hauria hagut de ser celebrada. Però hi va haver una dràstica unanimitat dels grups parlamentaris, des de Vox al PSC passant per Junts, ERC, Comuns, Ciutadans i Grup Mixt-PP, contra aquella proposta de la CUP-NCG en defensa de la llengua catalana. I el Parlament va tombar la possibilitat de fer un debat serè i enraonat, en profunditat, sobre la situació lingüística, la immersió i la llengua vehicular. Quan la mateixa proposta s’havia tombat en el debat de lectura única, la negativa es podia explicar pel procediment legislatiu accelerat. Però ara? Ara s’ha tancat la porta a convocar compareixences de persones expertes, acadèmiques, docents, entitats, famílies, sindicats, estudiants. Tota una societat disposada a expressar arguments documentats, i debatre discrepàncies, en un moment d’extrema gravetat pel futur de la llengua i pel futur de la cohesió social que queda condiciona pel model lingüístic.
Protegir la vehicularitat única del català a l’escola no significa tancar la pluralitat de llengües en el marc escolar. L’aprenentatge plurilingüe és un bé a preservar, però la llengua catalana ha de ser la llengua preeminent a l’escola, per raons científiques i de cohesió. Perquè està demostrat que fer-la vehicular és una de les formes de reforçar l’aprenentatge i ús d’una llengua minoritzada. Els resultats comparatius entre diferents models tant a l’estat espanyol com a nivell mundial demostren científicament que en una situació de coexistència de dues llengües en desigualtat -una de dominant i una de minoritzada- la immersió és el sistema més democràtic, just i equitatiu per fer accessibles, sense lesionar-les, totes dues llengües a tota la població, sigui quina sigui la seva llengua inicial. També està demostrat que l’eficàcia de la metodologia immersiva passa per la vehicularitat única, i que a banda de l’específica metodologia immersiva, en un model d’escola catalana en un marc plurilingüe, la vehicularitat única continua essent fonamental per facilitar i estimular l’aprenentatge i l’ús de la llengua minoritzada.
El model d’escola catalana ha rebut sempre l’aval dels organismes internacionals, i encara aquest desembre de 2023 el relator especial de l’ONU per als afers de les minories s’hi pronunciava amb contundència. És absolutament incomprensible i inacceptable que siguin els propis partits catalans els qui canvien el camí encertat per facilitar els objectius dels qui volen acabar amb la llengua catalana. És un error que com a societat ens haurem d’espavilar a resoldre, perquè el problema persistirà i s’agreujarà. No podem defugir-ho. Potser toca mirar cap a l’onada verda que desvetlla consciències a les illes, i reaccionar d’una vegada.