L'extrema dreta ha arribat també al bloc independentista. El procés, amb les seves peculiaritats, tempos i afany de sumar voluntats, n'havia ajornat la presència, que fa dècades que es fa notar a altres països europeus i que des del 2019 és explícita a Espanya amb Vox. A Catalunya, Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols, va guanyar el 2023 les municipals a Ripoll i va aconseguir l'alcaldia davant la incapacitat dels partits centrals de bastir una alternativa. El 2024 va treure el cap al Parlament amb dos escons. Ara, les enquestes els somriuen i sembla que encara ho faran més (el pròxim sondeig del CEO va de boca en boca), com va passar en el seu dia amb Ciutadans o Podem, als que es va arribar a situar a la Moncloa.
Salvador Illa té previst esgotar la legislatura, que acaba el 2028, i Orriols no té previst presentar-se a les espanyoles. Per tant, la pròxima fita electoral per la formació xenòfoba són les municipals. No queda clar si optaran per fer llistes allà on puguin -amb els riscos que té per un partit nou i al que s'estan acostant alguns perfils pintorescos o amb passat poc presentable- o seleccionaran bé els seus candidats i objectius per créixer endreçadament. És clar que posaran el focus a les ciutats mitjanes, moltes d'elles amb una important bossa de vot sobiranista com ara Vic, Manresa o Cervera.
Aliança no prioritza el discurs independentista (i no té cap proposta clara per convertir Catalunya en una república) perquè això se li pressuposa, no li cal i fins i tot pot restar-li. El seu missatge se centra en temes com la immigració o a la delinqüència, fet que els porta a coincidir sovint amb Vox en les votacions al Parlament. Així, atreu electors de dretes que volen mà dura i que fins ara no votaven o ho podien fer també per partits no sobiranistes, a més d'independentistes decebuts. Aquests estan empipats amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, temorosos que la identitat catalana es desdibuixi, o volen fer pagar al més dèbil (l'immigrant, el sense sostre, el que necessita ajuts...) el que no es poden cobrar del més fort (l'Estat).
Junts és especialment sensible a aquesta situació perquè és el partit que té una frontera electoral més gran amb Orriols i les enquestes detecten un fort transvasament. No és quantificable quant ha pesat això en la seva maniobra de distanciament amb Pedro Sánchez, però és segur que ho ha fet en el gir a la dreta als parlaments i en l'enduriment de posicions d'alguns dels seus alcaldes. Avui us expliquem en aquesta informació de David Cobo que el de Martorell, que ara vol multar els que omplin aigua a la font per foragitar ocupes i que ja havia posat pegues a empadronar sense llar o immigrants, obre camí, però els del Maresme, Sant Cugat, Igualada o Figueres també han apuntat en aquesta línia.
Hi ha, sovint, una crítica a la manca de valentia de l'esquerra a l'hora de parlar de temes com ara la seguretat i la immigració. A entendre que la seguretat va de garantir benestar i igualtat d'oportunitats amb uns barris segurs per a tothom, i no només per a qui pot pagar-se-la. I a assumir que la gestió de la immigració vol dir drets i també deures i respecte als valors del país d'acollida. Però és també preocupant que la dreta caigui en el parany dolentista de l'extrema dreta i compri el seu marc de racisme, aporofòbia i fake news sense prevencions encara que les dades desmenteixin mantres com ara el del pis ocupat a l'àvia que havia sortit a comprar el pa o que les nostres ciutats són com Tijuana. És l'error que ha comès el PP a Espanya amb Vox.
Tothom ha de fer els deures, però és evident que els alcaldes de Junts faran bé de no entrar en pànic demoscòpic, afinar en la gestió i trobar el to sense separar-se de les coordenades que sempre havia defensat (amb bons resultats) la seva tradició política, de la que precisament provenen els alcaldes de Martorell, Figueres o Igualada. La divisió que es traçarà en els pròxims anys ja no serà entre independentistes i no independentistes, serà sobretot entre qui col·labori amb l'extrema dreta i tensioni la convivència i qui aposti per reforçar i posar al dia l'estat del benestar davant uns desafiaments socials majúsculs.
Avui no et perdis
- Catalunya-Palestina: més enllà d'un miratge solidari?; per Guillem Delso.
- Romero garanteix que el nou finançament «inclourà i respectarà l'ordinalitat»; per Bernat Surroca Albet.
- Pérez Llorca, l'hoteler i llanterner de Mazón que aspira a la corona del Govern valencià; per Moisès Pérez.
- Crònica: «Governar en una mar tempestuosa»: nostàlgia reivindicativa del masisme deu anys després; per Pep Martí i Vallverdú.
- Catalunya registra el màxim històric de denúncies per violència de gènere el 2024.
El passadís
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va ser ahir a Madrid per entregar el Premi Blanquerna al director de l'Institut Cervantes, el poeta Luis García Montero. L'acte es va convertir en una nova demostració del soft power del PSC. Abans que comencés, Illa va aprofitar per acostar-se, a la Gran Via de la capital espanyola, a la gran lona que ha instal·lat el govern espanyol en català per celebrar els 50 anys de la mort de Franco i l'inici de la Transició i fer-s'hi una foto. Validava i saludava així una pancarta que ahir va provocar reaccions contraposades de la CUP i del cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez.
Vist i llegit
Aquesta setmana, coincidint amb la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco, TVE va emetre la pel·lícula d'Alejandro Amenábar Mientras dure la guerra. És un bon retrat de la duresa i la intransigència d'un règim feixista que va atacar i amargar fins i tot als que l'havien entès des de posicions conservadores o que volien un canvi. Era el cas del rector de la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno, un dels grans intel·lectuals espanyols d'aquells anys. Al professor l'interpreta Karra Elejalde en un film ben ambientat a la ciutat castellana. La podeu veure aquí.
La perla del DOGC
La Generalitat va avançant en els canvis en la seva estructura a l'exterior. Un dels primers nomenaments del conseller Jaume Duch va ser la delegada del govern davant la UE, Ester Borràs, amb una llarga trajectòria al ministeri d'Exteriors espanyol i a la seva representació permanent a Brussel·les. Dilluns el DOGC va publicar la designació de Maria Rodríguez Parareda com a delegada adjunta. Aquesta advocada feia sis anys que era l'encarregada de representar la Diputació de Barcelona davant les institucions de la capital comunitària. Abans havia treballat a ACCIÓ i a Creu Roja.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
