L'extrema dreta guanya adeptes. És un dels titulars que va deixar-nos el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que aquest dimecres va presentar els resultats de la segona onada del 2025. Una enquesta que estima el resultat més contundent de Vox i d'Aliança Catalana al Parlament de Catalunya: junts podrien arribar a sumar 25 escons. Significaria pràcticament duplicar la representació que avui tenen a la cambra, si es complís l'escenari que més els afavoreix.

Un resultat que culmina anys de creixement de la seva base social. La mateixa enquesta apunta que el 6,3% de la població catalana amb dret a vot votaria Vox i el 4,7%, Aliança Catalana (AC). Dit d'una altra manera, més d'una de cada deu persones afirmen que si ara hi hagués eleccions, votaria un d'aquests dos partits. Fa només cinc anys, la proporció era d'una de cada cent.

El de Vox i el d'AC són dos ascensos que, malgrat no coincidir en el temps —Vox parteix amb cinc anys d'avantatge— han seguit una dinàmica similar i s'han alimentat dels partits de la dreta tradicional. Mentre que Vox s'ha nodrit d'antics votants del PP, insatisfets amb el partit, Aliança Catalana ho ha fet principalment a base d'exsimpatitzants de Junts. Només des de les darreres eleccions —quan AC va obtenir dos escons, una cinquena part del que li estima actualment el CEO— Junts hauria perdut entre cinc i set representants. En resposta a aquests "robatoris" d'electors, tant el PP com Junts han endurit els darrers anys els seus posicionaments sobre la immigració, les ocupacions delinqüencials o la seguretat, els principals debats que ha empès l'extrema dreta.

No s'assemblen tant, en canvi, si s'analitza la composició de les respectives bases socials. Sí que tenen un punt en comú: tant Vox com Aliança tenen electorats profundament masculinitzats. El 60% dels disposats a votar Ignacio Garriga són homes, com també ho són el 70% dels de Sílvia Orriols. Per contra, els diferencia la infiltració en diferents grups d'edat. Mentre que la piràmide de població de Vox té forma, literalment, de piràmide —molts simpatitzants joves i molt pocs de vells—, la d'AC està força més equilibrada, triomfant especialment entre les franges d'entre 25 i 65 anys. 

Units contra la immigració

Les similituds entre uns i altres són clares quan s'analitzen els seus objectius. En el conjunt de Catalunya, la crisi de l'habitatge es manté com a problema més greu que pateix el país. Ho diu una de cada cinc persones i la majoria d'electorats i de franges d'edat hi coincideixen. No és el cas de les bases de Vox i Aliança, la màxima preocupació dels quals són les persones migrants, que només el 9% de la població considera el problema més greu.

Aquests dos eixos, habitatge i immigració, han dividit el tauler polític: mentre que l'esquerra i el centreesquerra centren bona part del seu discurs en denunciar les dificultats per accedir a l'habitatge, l'extrema dreta fa de la immigració (que relaciona amb la inseguretat sense que les dades ho sostinguin) el principal focus. Unes prioritats que queden reflectides quan s'encreuen les respostes a "quin és el problema més important que pateix Catalunya?" amb la intenció de vot.

Separats pel sentiment de pertinença

Malgrat aquestes similituds socials i ideològiques, un gran abisme els separa tal com és de preveure: el sentiment de pertinença. Mentre que el 69% dels votants d'Aliança s'identifiquen més amb Catalunya que amb Espanya, el 38% dels de Vox se senten més propers al nacionalisme estatal —la majoria diuen que tenen el cor dividit.

Però, com d'insalvable és aquest abisme nacionalista? La resposta es pot trobar analitzant què en pensen els uns dels altres. En aquest sentit, Vox és l'electorat que millor valora la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, més enllà de la seva pròpia base. De mitjana, la puntuen amb un 4,5 en una escala del 0 al 10, no molt lluny de l'aprovat. A més, el 48% la puntua per damunt d'un cinc.

L'amor no és del tot mutu. Els votants d'Aliança només puntuen amb un 2,2 el líder de Vox, Santiago Abascal, i amb un 2,1 el seu candidat català, Ignacio Garriga. Només un de cada cinc els aprova. Així i tot, AC encara és el segon partit que millor valoren els ultranacionalistes espanyols, per darrere del PP. A més, un de cada cinc potencials electors de Sílvia Orriols votaria Vox a les eleccions al Congrés on, per ara, AC no preveu presentar-se. Per aquestes persones, la ideologia de dreta extrema que els uneix és més important que les diferències nacionalistes que els separen.

"D'extrema dreta, jo?"

La bateria de preguntes sobre l'extrema dreta que el CEO ha inclòs en aquest baròmetre també permet analitzar fins a quin punt els potencials votants de Vox i Aliança s'identifiquen amb el moviment identitari. Preguntes com "creus que els partits d'extrema dreta —el qüestionari no defineix què vol dir— amenacen drets socials i igualtat?" o "creus que aquests partits aporten renovació?" deixen entreveure que una part important de les bases socials d'ambdós partits no s'autoperceben com a extrema dreta i, fins i tot, la denuncien.

En aquest sentit, els votants d'Orriols no són tan conscients com els de Garriga d'estar donant suport a un partit d'extrema dreta. El 45% dels extremistes catalanistes considera que el moviment identitari erosiona drets i llibertats —davant del 30% dels espanyolistes— i pràcticament la meitat dels potencials votants d'Aliança afirmen que els partits d'extrema dreta simplifiquen la realitat i ofereixen solucions senzilles a problemes complexos.

Però la pregunta més reveladora és aquesta: "Et plantejaries votar un partit d'extrema dreta?" Sorprenentment, prop de tres de cada deu persones que donen suport a Aliança Catalana diuen que no, que no s'ho plantegen. Els de Vox se n'amaguen menys: el 84% reconeix que les seves butlletes electorals són per a l'extrema dreta.