La caiguda del fiscal accentua el mode electoral de Sánchez

El president espanyol espera que la polarització, els futurs pactes entre PP i Vox, i el marge de despesa per fer polítiques socials li permetin guanyar les eleccions i aguantar a la Moncloa

Publicat el 22 de novembre de 2025 a les 08:06

La legislatura espanyola es fon a ritme accelerat. Els escàndols de corrupció del PSOE campen a les portades, el fiscal general de l'Estat ha caigut víctima de les terminals judicials d’Isabel Díaz Ayuso, la majoria al Congrés desapareix, no hi ha pressupostos i la ultradreta guanya rounds pràcticament sense baixar de l’autobús. 

La inhabilitació del fiscal general és un cop dur per al govern espanyol. Sánchez havia decidit aguantar el pols fins al final i no fer dimitir Álvaro García Ortiz. La Moncloa frisava per posar al descobert les pràctiques de la lideressa del PP madrileny. Un error. La veritat -i la manca de proves contra el fiscal- han quedat en segon pla en mans d’un tribunal molt més interessat a deixar clar qui mana a l'Estat. 

Tres flancs oberts

La caiguda de l’alfil García Ortiz és l’enèsim recordatori que la judicatura conservadora envia al president espanyol. No només passarà per l’adreçador els seus dos secretaris d’Organització, sinó també la seva família. Avís: desallotgi la Moncloa si no vol anar "palante", en el llenguatge del cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez

Però l’endemà de la derrota, la condemna del fiscal general també obre nous escenaris. El president espanyol ha activat el mode judoka per aprofitar la força de l’adversari en favor seu. La inhabilitació del fiscal general després d’un judici en què les acusacions no van poder aportar cap prova reforça la idea d’un lawfare desfermat. 

Polarització per batre el PP

Com més acorralat, més polarització. Una fórmula que ja li va funcionar ara fa dos anys, a la campanya del 23-J. Aleshores, després d’uns resultats nefastos a les municipals i autonòmiques, va prémer el botó electoral per aprofitar el rebuig als pactes territorials entre PP i Vox. Va acabar salvant els mobles del PSOE i el govern de coalició. 

El secret d’aquella campanya: uns quants errors no forçats del seu contrincant, Alberto Núñez Feijóo -com l’entrevista letal que Sílvia Intxaurrondo li va fer a TVE- i un canvi de xip del PSOE, que quan tot apuntava a una desfeta, va decidir tirar d’orgull, capgirar els insults de la dreta i repartir xapes amb el lema ‘Perro Sanxe’ als seus mítings. 

Com fa dos anys, el president espanyol espera que els futurs acords entre PP i Vox a les eleccions autonòmiques d’Andalusia i Castella i Lleó reblin el clau. L’escàndol de les mamografies castiga les opcions de Juanma Moreno Bonilla a Andalusia, i els incendis passen factura a Alfonso Fernández Mañueco

Tots dos corren perill d’haver de pactar amb la ultradreta per governar. I s’hi suma la debilitat del lideratge de Feijóo, "lost in translation" entre Ayuso i Vox, i l’aura ascendent del partit de Santiago Abascal, de moda entre els votants joves. 

El full de ruta passa per polaritzar per mobilitzar l’electorat. Pel camí, canibalitzar els socis de l’esquerra del PSOE, i -si es pot- guanyar les pròximes generals. 

Perquè l’objectiu principal de Sánchez és revalidar un govern de coalició. Però el secundari és acumular vot d’esquerres, dividir el de dretes entre PP i Vox i treure un escó més que Feijóo. I si els resultats no són suficients per governar, com a mínim deixar un PSOE endreçat i un PP frec a frec amb Vox i immers en una crisi de lideratge. 

La cartera plena

Però a més dels efectes de la polarització i dels acords territorials del PP amb Vox, en aquests moments el que més preocupa al PP és la seva cartera. Sánchez no aprovarà els pressupostos del 2026, però la previsió d’ingressos de l'Estat via impostos i fons europeus assolirà el rècord de 350.000 milions d’euros en els pròxims 12 mesos. L’executiu va fixar un increment del sostre de despesa del 8,5%. “Hi hagi o no pressupostos, els diners es faran servir igualment”, apunta a Nació una font del Ministeri d’Hisenda.

Sobre la taula, un augment de les pensions en un 2,8%, un increment del 3,5% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), un acord per a l’increment d’un 10% del sou dels funcionaris (1,6 milions de persones) en els pròxims quatre anys i més diners en forma de bestretes per a les comunitats autònomes. Però Sánchez té més marge. “Hi ha més diners que mai i es podrà fer política social”, apunten a la Moncloa. 

Un coixí que l’executiu pensa aprofitar al tram final de la legislatura per provar de revertir la sensació que les bones dades macroeconòmiques no arriben a les butxaques dels ciutadans. Un cop més, Sánchez farà servir les velles receptes dels socialistes espanyols: polítiques socials. I si la fórmula falla, recordar a tort i a dret que "si tu no hi vas, ells tornen".