El PSC tornaria a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, segons el primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) posterior a la crisi del cas Cerdán. Els socialistes obtindrien entre 40 i 42 escons, un resultat molt similar al que van aconseguir el 2024, i no es veurien gaire afectats per la corrupció de Madrid. Com a segona força, Junts aconseguiria frenar la davallada del darrer any i es quedaria amb 28-30 escons, menys dels 45 que té actualment. ERC mantindria la tercera posició, rondant els 21-23 escons, la qual cosa suposa una lleu millora.

Més avall a la taula, s'acurten les distàncies entre partits de dretes espanyolistes. El PP (14-15 escons) perdria pistonada perquè una part dels seus antics votants es desplaçarien a l'extrema dreta: Vox els trepitjaria els talons amb 12-14 diputats, assolint un percentatge de fidelitat altíssim, ja que el 90% dels seus antics votants repetirien. L'altre partit d'extrema dreta, Aliança Catalana, refermaria la seva sisena posició amb una forquilla d'entre 10 i 11 escons, un creixement a partir d'antics votants de Junts. Comuns (5-6) i la CUP (3-4) continuarien sent els grups més minoritaris a la cambra catalana.

Per fer l'enquesta es van entrevistar 2.000 persones amb dret a vot entre el 30 de maig i el 28 de juny, període en el qual va esclatar el cas Cerdán —cessat el 12 de juny—. Precisament, en el moment de publicar-se l'informe de l'UCO, s'havien dut a terme exactament el 50% de les entrevistes, fet que ha permès al CEO analitzar l'efecte de l'escàndol sobre l'opinió pública. 

Així, mentre que sí que s'ha notat una important davallada en la valoració del govern espanyol, els socialistes catalans no se n'han vist especialment afectats, segons ha detallat el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, en la roda de premsa de presentació de l'estudi. Concretament, els primers dies després de l'expulsió de Santos Cerdán com a secretari d'organització del PSOE es va incrementar una mica el rebuig als socialistes, però amb el temps s'ha estabilitzat, reprenent-se l'increment gradual de la valoració del govern català i del seu president.

Perilla la majoria dels socis d'investidura

Una de les conseqüències del repartiment d'escons estimat per l'ens demoscòpic és que perillaria la majoria del PSC i els seus socis prioritaris. Juntament amb ERC i Comuns, forces que van investir Salvador Illa com a president, sumarien entre 66 i 71 escons, sent molt possible l'escenari que es quedin per davall dels 68 necessaris per investir en primera volta.

Pel que fa al percentatge de vot, el PSC perdria una petita part dels suports que el CEO estimava en edicions anteriors de l'enquesta, que es quedarien a casa sense beneficiar altres partits. Així, una nova candidatura de Salvador Illa obtindria el 27% dels suports, una xifra similar a la que van aconseguir a les darreres eleccions. Junts rebria el 17,5% dels suports, ERC es beneficiaria lleugerament de la crisi socialista i arribaria al 14,5% i el PP es mantindria una mica per damunt del 10%. Vox el seguiria molt de prop (9,6%), nodrint-se d'antics votants populars. 

Bona valoració del govern

En tot cas, la valoració del govern català ha arribat a màxims des de l'inici de la sèrie, el 2016. El 66% de la població catalana aprovarien la gestió de l'executiu socialista després d'anys fregant el 50%. Mirant la nota mitjana que li assignen els diferents electorats, el govern obté notes superiors al 5 entre els votants del Partit Socialista, evidentment, i també pels aliats prioritaris, ERC (5,7) i els Comuns (5,6). Així i tot, la majoria dels votants de tots els partits —excepte Vox i AC— consideren correcta la gestió pública del govern socialista.

Per altra banda, el president Salvador Illa és l'únic líder polític que obté una valoració mitjana que arriba al 5,0. Una dècima per darrere hi ha el republicà Oriol Junqueras, que aquest curs polític s'ha refermat com a president del partit. Empatant en tercera posició, amb una nota del 4,4 hi ha Jèssica Albiach (Comuns) i Laia Estrada (CUP).

L'habitatge es manté com a problema més greu

La crisi de l'habitatge continua sent el problema més greu que pateix Catalunya, segons l'enquesta del CEO. Una posició al rànquing que va assolir fa un any i que altres enquestes d'àmbit català i estatal, així com el baròmetre municipal de Barcelona, també mostren. El 21% de la població situa l'accés a l'habitatge per damunt d'altres problemàtiques, com la insatisfacció amb la política (14%) i la immigració i la inseguretat (9%).

Qui considera més greu la situació referent a l'habitatge són els electorats dels partits d'esquerres, com el dels Comuns (el 39% dels seus votants el situen com a problema més greu), de la CUP (36%) o el PSC (26%). També és la resposta més citada per gairebé tots els grups d'edat, excepte els majors de seixanta-cinc anys, arribant al màxim entre la franja d'entre 25 i 34 anys, la generació en edat d'independitzar-se. Per contra, la preocupació per la immigració està pràcticament monopolitzada per l'extrema dreta.

L'independentisme, sota mínims

Vol que Catalunya sigui un estat independent? La proporció de catalans que respon afirmativament és una de les més baixes des que va començar el procés independentista. El 40% hi està a favor, davant l'oposició del 52%. Una pèrdua de suports que va succeir, sobretot, després del fallit embat amb l'Estat espanyol durant la tardor del 2017. De fet, un de cada deu unionistes havia defensat la independència abans del referèndum de l'1 d'octubre, però en algun moment dels darrers anys ha deixat de desitjar-la.

Una mica menys pessimista és la situació quan la pregunta accepta més matisos, com el federalisme. Demanats per com ha de ser la relació entre Catalunya i Espanya, el percentatge de gent que exigeix un Estat propi creix respecte a la darrera enquesta i empata al 32% amb l'autonomisme, que havia sigut líder els darrers anys. L'opció federalista, que va perdre molts suports quan va començar el procés, continua estancada amb el suport de prop d'un de cada cinc catalans amb dret a vot.