Són múltiples els factors que han portat Junts a fer explícit el posicionament sobre el vel islàmic. No tots arrenquen aquesta setmana, que és quan s'ha votat al Parlament la moció d'Aliança Catalana que pretenia prohibir-lo. Tres escenes ajuden a interpretar-ho. La primera és del 2023: els responsables de la campanya municipal de Manresa, en reunions amb votants habituals, reclamen centrar el missatge en la immigració. La segona és del 2024, abans de les eleccions del 12-M, quan la direcció encarrega un informe per abordar el fenomen migratori. La tercera és dels últims mesos, amb veus del món local demanant un posicionament sobre el vel a les aules i espais públics.
Els tres episodis, relatats a Nació per diverses fonts tant de la cúpula com del territori, serveixen per entendre per què Junts, 24 hores abans de la votació de la moció d'Aliança, va tenir interès a publicitar dues coses: que es posicionaria en contra del text de l'extrema dreta independentista, i que apostava per prohibir el vel a les escoles i als instituts, així com l'ús del burca. "Hauríem patit si no haguéssim fet cap comunicació prèvia", remarquen fonts del partit que lidera Carles Puigdemont, estudiós del fenomen migratori i arquitecte de la delegació de competències que encara s'ha de desplegar al Congrés dels Diputats després de l'acord amb el PSOE de principis de març.
L'encarregat de defensar públicament el vot contrari a la moció va ser David Saldoni, que justament s'acomiadava així del ple abans de posar rumb a una nova activitat professional que també l'ha fet deixar la secretaria de política municipal. Aquest càrrec l'assumirà Joan Ramon Casals, que ja té experiència en aquest àmbit: va treballar estretament amb Lluís Corominas quan era un dels principals responsables de la maquinària de Convergència durant la dècada passada. És precisament des del món local d'on ha partit el posicionament de Junts sobre el vel. "Els alcaldes ens ho demanaven", manifesten fonts de la formació. Un cop fixat el relat, s'ha difós tant com s'ha pogut.
No és casualitat que la intervenció íntegra de Saldoni hagi estat publicada a les xarxes de Junts de manera íntegra, ni que bona part de la cúpula i dels càrrecs locals l'hagin repiulat. "Hem estat valents", intenten resumir les veus consultades. Tanmateix, el context -irrupció d'Aliança, amb previsió de creixement en feus postconvergents de cara a les eleccions municipals- és complex. Junts també ha posat sobre la taula, en les últimes setmanes, que no es puguin empadronar les persones que ocupin de manera irregular un habitatge, a l'estil del que propugna l'Ajuntament de Martorell. Una via que ha estat judicialitzada -com va avançar Nació- i que alcaldes del partit defensen aplicar.
L'impacte de l'extrema dreta
Perquè és des del món municipal on apareixen els temors sobre carpetes com l'habitatge, la seguretat i la immigració, que ja eren rellevants el 2023, però que de cara al 2027 tendiran a ser absolutament prioritàries. L'enduriment del discurs de Junts amb l'empadronament, les ocupacions irregulars i ara el vel a les escoles i instituts té a veure amb això, especialment a la demarcació de Girona. Un dels encarregats de posar el termòmetre al territori és Salvador Vergés, cap de files a la demarcació gironina i amb ascendència creixent de portes endins. "Si ens movem és perquè ens ho demanen els alcaldes", ressalten diverses fonts de Junts. El debat al partit ha estat profund els últims dies.
Està marcant Aliança l'agenda a Junts, com remarquen bona part dels partits situats a l'esquerra del Parlament? "Posicionant-nos abans de la moció, ho evitem", remarquen les veus consultades. ERC i la CUP han estat especialment crítics amb Junts, i el més probable -ja hi ha dirigents anticapitalistes que no hi tanquen la porta- és que a mesura que s'acostin les municipals, el partit de Puigdemont hagi d'aclarir la política que seguirà al voltant d'Aliança. És a dir: és altament probable que Junts es vegi obligada a dir si pactarà amb l'extrema dreta, si acceptarà els seus vots per tenir alcaldies i si governarà amb ells en algun tram dels mandats que s'obriran a partir del maig del 2027.
En el terreny ideològic, i fent servir l'expressió d'un dels ideòlegs del partit, Agustí Colomines, la formació de Puigdemont aspira a ser central entre l'extrema dreta i els "capellans del wokisme", com el diputat escrivia divendres en una piulada. Entre els alcaldes que s'han plantat davant de determinades dinàmiques i discursos i una direcció que veu com Aliança els menja terreny a les enquestes, la polèmica pel vel islàmic té tant de pòsit com de futur. I això que fa pràcticament un any, quan a la cúpula s'hi abordava amb experts el debat sobre la immigració, un percentatge gens menyspreable de dirigents s'atrevia a vaticinar que Aliança no posaria els peus al Parlament.
