El vot a Vox seria la primera opció en les properes eleccions al Congrés dels Diputats per a les persones que tenen entre 18 i 34 anys. Són resultats de l'estudi Calidad de la democracia (III) del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que s’acaba de fer públic. En la franja d’edat que va de 18 a 24 anys Vox obtindria el suport d’un 20,5 % de la població. Molt a prop del 19,8% que optaria pel PSOE. En la franja que va dels 25 als 34 els suports a Vox serien del 22%, a continuació estaria el PSOE amb un 14,2%. El creixement de Vox i de l’extrema dreta s’ha d’explicar per diferents raons, però sembla evident que entre la població jove està començant a ser vista com una alternativa al conjunt dels partits polítics que governen i han governat.
En el mateix estudi es pregunta per la confiança que té la població en un conjunt d’institucions i organitzacions. La majoria suspenen, però la que obté pitjor nota són els partits polítics. Entre 0 (cap confiança) i 10 (total confiança), els partits polítics obtenen una nota de 2,96. Un suspens molt dur. Els sindicats obtenen una nota de 3,59, el govern central 3,67, els mitjans de comunicació 4,1, els Tribunals de justícia 4,76, el Constitucional 4,27... I només aprovarien les forces armades amb un 6,8, s’apropen a una confiança de notable.
La baixa nota que reben els partits polítics contrasta amb la convicció majoritària de la seva necessitat. Un 76,1% de la població diu estar d’acord o molt d’acord amb l’afirmació “sense partits polítics no hi pot haver democràcia”. Si la majoria de la població té tan clara la importància, la necessitat, dels partits polítics, cal valorar la transcendència que els puntuïn amb una nota mitjana de 2,96. Si tanta gent considera que necessita els partits polítics, pot passar que el malestar amb els partits polítics que ja coneixen, i no valoren positivament, porti al fet que les noves opcions es vegin com una esperança o un mal menor.
Aquest 24 de maig farà 10 anys de les eleccions municipals que van portar a governar diferents ciutats de l’estat projectes polítics vinculats a les mobilitzacions del 15-M inciades el 2011. Barcelona en Comú va guanyar a Barcelona. Ahora Madrid va quedar en segona posició darrere del PP, però va poder arribar a un acord i governar. Aquests projectes van generar grans esperances i van aconseguir grans suports. 10 anys després, ara estan en una altra situació. Les mobilitzacions independentistes també van fer créixer els suports als partits que les van voler representar. Però ara és l’extrema dreta qui està despertant interès en diferents sectors de la població.
La gent jove que s’està socialitzant políticament en aquest període, davant dels malestars existents, davant de la desconfiança amb el conjunt de partits polítics que governen o han governat es poden plantejar el vot a opcions d’extrema dreta, comparteixin o no el conjunt de les seves posicions. Hauríem de pensar com la crisi de confiança amb els partits polítics, com la incapacitat d’aquests d’obtenir la confiança i de generar esperances, pot obrir el camí a governs de l’extrema dreta. A Catalunya, a Espanya, a França, a Anglaterra... Podem explicar l’arribada de Trump al govern tenint presents aquestes realitats. L’extrema dreta vol ser l’esperança o el mal menor davant dels malestars i les desconfiances actuals. La resta de projectes polítics ho haurien de tenir present.