Aquest 6 d’agost fa 80 anys del llançament de la bomba atòmica Little Boy a la ciutat japonesa d’Hiroshima el 1945. A Europa, la Segona Guerra Mundial ja havia finalitzat. Alemanya s’havia rendit a principis de maig. Al Pacífic, la guerra també estava a punt de finalitzar, però, així i tot, el govern dels Estats Units d’Amèrica va decidir fer aquest atac. Un atac que va causar entre 70.000 i 80.000 morts només aquell 6 d’agost. Les morts es van multiplicar amb el pas dels temps per diferents efectes que causà aquella bomba. 

El govern dels Estats Units d’Amèrica no tenia cap necessitat pràctica, si pensem en la disputa de guerra, per fer un atac d’aquestes característiques. Així i tot, el van fer i el van repetir el 9 d’agost en aquest cas a Nagasaki. S’havien triat diferents ciutats que podien rebre els atacs, no s’havien bombardejat amb armes convencionals per poder valorar millor la capacitat destructiva del nou armament; alguna d’aquestes ciutats es van acabar salvant de la destrucció. Entre les persones implicades en l’elaboració de les bombes atòmiques i del seu llançament es van debatre diferents possibilitats. Una d’elles podia ser la de fer explotar les bombes en una zona desèrtica amb la voluntat que fos una demostració de força incontestable. El govern dels Estats Units ja no estava disputant la victòria de la guerra, les bombes atòmiques eren un missatge cap al futur. A més, podien utilitzar-se com una revenja especial pel bombardeig japonès de Pearl Harbor el 7 de desembre del 1941. Una revenja i una demostració de força que va causar la mort de més de 200.000 vides finals de 1945 i en va afectar a moltes altres en els anys següents. 

El darrer Premi Nobel de la Pau, el de l’any 2024, va ser concedit a l’organització japonesa Nihon Hidankyo. És un moviment creat per persones supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, conegudes com a “hibakusha”. Una organització  que treballa contra l’ús de les armes nuclears i per conscienciar sobre els seus múltiples i terribles efectes. Toshiyuki Mimaki, copresident d’aquesta entitat, era un nen de 3 anys quan la bomba els va explotar a Hiroshima, és un supervivent. En saber del reconeixement merescut, va comparar el que havien patit a les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, amb el que estava passant a Gaza aquell octubre de 2024. Mimaki veia les imatges de nens plens de sang que perdien les seves famílies, la mort i el dolor immens, i recordava el viscut al Japó de 1945 després dels bombardejos.  

Després del llançament de les bombes atòmiques, el govern dels Estats Units va intentar convèncer a la seva societat que havia estat la millor opció per buscar un final ràpid a la Segona Guerra Mundial, un final que causés poques víctimes entre els seus soldats... Avui sabem que aquests no van ser els motius que van portar als bombardejos atòmics. Les bombes d’Hiroshima i Nagasaki no van ser el final de res. Es va iniciar una llarga i intensa cursa armamentista atòmica. L’anomenada Guerra Freda va estar a punt de concloure en una guerra nuclear molt calenta durant la dècada dels anys 80. A més, hi ha hagut episodis en què involuntàriament hem pogut arribar a veure com s’activaven armes nuclears...

Des del moment en què personal científic va tenir coneixement de què la bomba atòmica podia ser llençada, hi va haver persones decidides a impedir-ho. Albert Einstein va ser una d’aquestes. A ell li havien comunicat col·legues europeus que l’Alemanya nazi estava intentant construir la bomba i li havien demanat que intercedís davant del govern dels Estats Units, tot aprofitant la seva fama i que ara hi vivia després de marxar d’Alemanya, per tal que també s’explorés aquesta possibilitat. Però mai va estar a favor del llançament i va quedar profundament afectat per la seva utilització. Des d’aquest moment fins al final de la seva vida va participar en diferents activitats per conscienciar al conjunt de la societat que s’havia d’abandonar l’ús d’armes atòmiques i, fins i tot, que calia abandonar la guerra com a mecanisme per resoldre conflictes. Einstein, juntament amb altres col·legues demanava atrevir-se a pensar d’una altra manera. Si volíem preservar la vida calia abandonar la guerra. No ho hem aconseguit encara. Però cal valorar el moviment pacifista i antinuclear que ha informat i conscienciat sobre aquests greus perills, un moviment que segurament ha estat clau per aconseguir desescalades nuclears i evitar que s’utilitzen noves bombes. 

A finals de juny, Trump va ordenar bombardejar l'Iran en el marc de les intervencions militar estatunidenques en suport a Israel i va comparar aquests bombardejos amb els d’Hiroshima i Nagasaki que, segons va dir, van fer possible la rendició del Japó. Trump no va tenir cap problema aquest 2025 a justificar allò que va fer el govern dels Estats Units fa 80 anys. L’espècie humana té molta feina a fer encara per aconseguir superar la guerra i els seus terribles efectes. Necessitem utilitzar altres formes per gestionar els nostres conflictes. Des de l’àmbit personal a l'internacional, els conflictes sempre hi seran; l’objectiu ha de ser aprendre a tractar-los, resoldre’ls, per mitjans no violents.