S'acaba l'estiu perquè la darrera setmana d'agost coincidirà amb una baixada de temperatures i la finalització de moltes vacances. Acabarem l'estiu diferent de com el vàrem començar. Va ser un estiu matiner en les temperatures tòrrides i el mes de juny es va comportar com un agost infernal. La vegetació ufanosa que ens havia alegrat la mirada primaveral després d'una llarga sequera finalitzada amb pluges abundants, es convertia en combustible prim, cremat pel sol. No sortim iguals d'aquest estiu.
Ara ja hem normalitzat parlar de crisi climàtica, encara que a la pràctica no modificarem gaire la nostra vida quotidiana. Probablement, el consum elèctric ha augmentat perquè s'han instal·lat més aparells de refrigeració de l'aire i alguns frigorífics que produeixen glaçons o tenen més espai de congelador. Ja sabem que la discrepància política ja no atorga treva a l'insult ni quan les emergències requeririen sumar esforços i criticar després. Ara quasi tothom pensa que és un expert en incendis forestals i hem incorporat al llenguatge de conversa sota l'ombrel·la el concepte "generació" a l'hora de qualificar-los, sense esperar que els experts els analitzin i atorguin l'ordinalitat de gravetat que correspondrà a cadascun.
Un dels factors (entre d'altres) que fa que un incendi adopti formes de major virulència són els anys que fa que no s'hi han fet tasques de gestió forestal, com a sinònim de buidatge de combustible, és a dir, l'abandonament. Altres factors tenen a veure amb la climatologia, evidentment; amb la capacitat de l'incendi d'alterar la física en el seu entorn. Hem escoltat a responsables que acceptaven, potser per primera vegada, que els focs superaven la capacitat d'extinció dels seus serveis de bombers. És un reconeixement transcendental, ja que vol dir que els serveis d'extinció accepten que la seva acció sobre l'incendi ni tan sols pot rellentir-ne la propagació.
La magnitud d’una catàstrofe la determina els estralls que causa i les dificultats de reconstrucció, però els estralls estan directament relacionats a la fragilitat del sistema contra el qual impacta la tragèdia. Fragilitats ambientals, territorials i fragilitats, en alguns casos, de l’organització dels serveis públics. No crec que amb les declaracions que hem escoltat arran dels incendis en l'oest de la península hagin pres consciència que la superfície de bosc creix, s'atapeeix, ocupa espais on abans hi havia conreus, envolta cases i pobles sencers perquè abans eren els humans els que utilitzàvem tota mena de productes del bosc en la construcció, en la indústria, en la vida domèstica i ja fa molts d'anys vam entregar-nos a la comoditat d'altres energies, sense establir qui i com gestionaríem el bosc.
Hi haurà molt soroll polític, recuperarem el debat sobre casos de corrupció, es buscaran responsabilitats en les files alienes perquè la culpa és molt negra i ningú la vol. I haurem de recordar que la dreta i extrema dreta no ha acceptat mai de grat un estat descentralitzat per atendre des de la proximitat els greus problemes que tota societat presenta.
Una altra assignatura pendent és parlar amb claredat i sinceritat i explicar que el foc ha format, forma i formarà part de la nostra realitat mediterrània. Però no aquests focs de fúria d'una natura abandonada. El canvi climàtic és conseqüència d'anar xutant la pilota dels grans problemes endavant i enverinar el debat quotidià de discussions circumstancials. Tant de bo m'equivoqui i aquesta vegada apareguin accions de gran abast que mostrin a la població que hi ha camí transitable cap a la mitigació del canvi climàtic.