El xarampió és una malaltia vírica infecciosa molt contagiosa que afecta a tota la població amb possibles complicacions mortals o greus, especialment en nens lactants, en menors de cinc anys o infants amb malnutrició. La vacunació és una de les mesures més importants per la prevenció. La vacunació sistemàtica infantil és molt desigual en el món i, des de fa anys, hi ha moviments antivacunes globals que posen en perill la vida dels infants.
El xarampió és una malaltia exantemàtica, sobretot infantil, que cursa amb febre de 38 graus o més, tos, rinorrea, lesions màculopapulars molt característiques generalitzades i conjuntivitis. Pot generar també inflamació ganglionar, anorèxia, diarrea, taques de Koplick a la mucosa bucal. Pot donar lloc a complicacions: otitis, mastoïditis, queratoconjuntivitis, pneumònia i encefalitis. S’incuba a les cèl·lules de la faringe i als conductes respiratoris. Dura, com a terme mitjà, set o deu dies. És contagiós entre la incubació i deu dies d’erupció cutània.
La vacuna del xarampió és una vacuna segura i eficaç de virus atenuat. L’any 1963 es va començar a distribuir. L’any 1980 s’inicià la vacunació sistemàtica a Catalunya del xarampió que s’havia introduït a mitjans dels seixanta. Els efectes secundaris són generalment lleus i de curta durada: dolor, inflamació local i febrícula, entre el 5-10% dels casos. Hi ha descrites reaccions greus anafilàctiques entre 1/100.000 vacunats. L’any 1998 The Lancet publicà un article que relacionava la vacuna del xarampió i l’autisme. L’any 2010 es va concloure i denunciar el frau de les dades i els conflictes interessos dels autors; Andrew Wakefield com a principal.
Durant la pandèmia del 2009 de grip A, “grip nova” també a Catalunya, es detecta un corrent antivacunes. L’exponent públic va ser Teresa Forcada, metgessa, teòloga, monja benedictina que, en una croada contra les farmacèutiques, criticava les vacunes i va arribar a tenir un espai al programa de TV3 “Polònia”. Ara el mateix Secretari de Salut dels EUA, R. Kennendy júnior, recolza les teories antivacunes amb conseqüències ja evidents en aquell país amb un augment de casos de xarampió entre altres infeccions que poden prevenir-se i fomentar un corrent mundial.
Les vacunes són el fàrmac més cost-eficient a escala mundial i han contribuït al descens de la mortalitat i complicacions greus secundaris a infeccions virals o bacterianes. Òbviament, cal rigor en la recerca, transparència en les notificacions d’efectes adversos, en les indicacions i garanties d’accessibilitat. No cal negar els conflictes d’interessos sinó polítiques públiques d’integritat i de registres de lobbies, territorials i globals.
Des de l’any 1974, existeix una Aliança Global per la vacunació infantil i la immunització (GAVI) liderat per UNICEF, OMS i el Banc Mundial amb el suport de la Indústria farmacèutica, de les agències estatals i europea de recerca i vacunació junt amb entitats de mecenatge com la Fundació Bill Melinda Gates i la Fundació La Caixa (des del 2008) i organitzacions d’ajut humanitari com Creu Roja Internacional. GAVI dona suport a la vacunació de gairebé la meitat de nens del món. El Govern Trump vol deixar de finançar el programa.
Encara avui 14,5 milions d’infants d’arreu del món no han rebut cap vacuna, empitjorant la seva salut i la seva vida. Hi ha molts nens que no tenen accés a aigua potable, alimentació adequada i viuen en zones en conflicte bèl·lic o en comunitats de refugiats. Des de l’inici de la vacunació del xarampió els experts consideren que aquesta ha evitat 94 milions de morts.
La vacunació òptima infantil ha de situar-se entorn del 95% d’aquesta població. A Catalunya continua amb una molt alta immunització i la primera dosi de xarampió arriba a 95,7% (triple víric xarampió rubèola i parotiditis, als 12 mesos i 3 anys) i la segona dosi 93,2%. En canvi, la millora de la vacunació sistemàtica infantil en països de renda baixa és molt lenta i el govern Trump ha obert totes les alarmes per la retirada de suport.
La gran desigualtat economicosocial, els conflictes armats, les poblacions refugiades, migrants, la inestabilitat política i la fragilitat dels sistemes de salut aboquen a molts nens i nenes a tenir una mala salut amb malnutrició que propicien infeccions. El continent africà, l’Orient Mitjà i els estats amb conflictes bèl·lics són els que tenen més baixa vacunació infantil i més mortalitat infantil.
En els estats de renda alta o mitjana la vacunació tendeix a baixar. A la Regió Europea de l’OMS, que inclou 53 estats europeus i de l’Àsia central, la tendència a la baixa continuada des del 1997 s’ha revertit a l’alça, amb 127.350 casos de xarampió declarats l’any 2024 (xifra més alta dels darrers 25 anys) i 38 infants morts, més que el doble que l’any 2023 i representen 1/3 dels declarats mundialment.
La mobilitat poblacional global, la fragilitat dels sistemes sanitaris, els conflictes com la guerra a Ucraïna, el moviment revisionista contra les vacunes i l’anomenat “cansament vacunal post-Covid” són preocupants. Romania (30.692), Kazakhstan (28.147), Bòsnia, Hercegovina, Montenegro, Macedònia del Nord, Ucraïna són els que tenen més casos (l’any d’inici de la guerra, a Europa varen declarar-se 82.597 casos de xarampió, gairebé quatre vegades més que l’any anterior i la meitat a Ucraïna). A Espanya el nombre de casos l’any 2024 va ser de 220, situant-se en el lloc 34 dels 53 estats de la Regió Europea-Àsia central de l’OMS.
Catalunya disposa d’una alta immunitat de grup amb cobertura vacunal de xarampió de més del 93%, primera i segona dosi, reforçada amb els nouvinguts i amb adults nascuts abans del 1971 que no varen tenir el xarampió. Però l’increment de casos segueix el mateix patró mundial; moderat a Catalunya. La mobilitat poblacional arreu del món d’infants i adults a Catalunya és alta, per immigració, viatges o negocis.
Hi ha també el corrent de fons antivacunes i l’efecte cansament vacunal durant la Covid-19. L’any 2024 van notificar-se 36 casos, 35% importats i la resta de causa desconeguda. La gran majoria no vacunats, vacunats parcialment o adults no immunitzats naturalment. Fins a finals del juliol d’enguany, 2025, a Catalunya hi ha declarats 62 casos de xarampió, el 50% importats i la resta origen desconegut, amb deu brots controlats. La gran majoria no vacunats o incompleta vacunació. Dels casos importats els països d’origen principals són Marroc i França.
L’augment de casos de xarampió a Catalunya genera una alerta activa, no alarma. Cal comunicar el risc des de les polítiques públiques, combatre la desinformació i els populismes amb l’evidència científica, i ser conscients que el món s’ha globalitzat i que necessitem immunitat de grup local, regional i mundial per aconseguir millorar la salut dels infants i de la societat.