Els dies 10 i 11 de juliol, va tenir lloc a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, el V Congrés de l'Acció Social, Inclusió.cat, debatent entorn la necessitat de consolidar un sistema social fort davant les complexitats actuals. Des de fa 15 anys, la UVic-UCC, té una Càtedra de Serveis Socials amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta Càtedra de Serveis Socials forma part del Centre d'Estudis Sanitaris I Socials (CESS) amb serveis, altres nou càtedres i grups de recerca. El CESS té un caràcter interdisciplinari, intersectorial, interinstitucional en els àmbits de salut i social i les seves confluències. El CESS de la UVic-UCC impulsa i coordina la divulgació, la formació, la recerca i transferència en aquestes temàtiques, en xarxa territorial de la Catalunya Central i Interior, a nivell nacional, espanyol i internacional. El CESS aplega alhora dos serveis públics especialitzats territorials de suport: DIXIT, centre de documentació i divulgació social i SÍRIUS, centre per l'autonomia personal.
La UVic-UCC i el Departament de Drets Socials, l'any 2017 impulsaren, amb caràcter bianual, el Congrés de l'Acció Social, per tenir un espai de trobada entre els professionals del sector social i compartir bones pràctiques i generar coneixement, basat en l'evidència científica.
L'edició d'enguany ha sigut liderada per la UVic-UCC amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Direccions de Serveis Socials de l'Àmbit Local (ACDISSAL). Aquesta està formada pel 70% del centenar de directius d'àrees bàsiques socials de Catalunya. El Congrés té el suport del Departament de Drets Socials i Inclusió. La participació d'aquest any ha estat alta, amb 278 professionals socials participants, un 55% dels serveis socials bàsics locals i un 45% de serveis socials especialitzats, majoritàriament del tercer sector. S'han presentat 74 resums entre comunicacions i/o pòsters. Més de 60 ponents institucionals, acadèmics, experts i professionals socials que presentaven comunicacions.
El títol escollit, "Per un sistema social fort davant les complexitats" indica que volíem compartir i aprofundir les complexitats més importants actuals i quins són els elements transformadors més importants des de la mirada del sector social. Durant el Congrés, vàrem identificar que els reptes claus en la societat actual són els demogràfics, les desigualtats socials, la gestió de la diversitat i el desassossec sistèmic.
Catalunya creix en població, superant els vuit milions, majoritàriament per la immigració. La natalitat és baixa, situant-se entre les més baixes del món i l'esperança de vida de les més altes. L'envelliment poblacional és un dels reptes més importants, per potenciar l'autonomia personal i donar suport a la dependència. Gairebé una de cada cinc persones residents a Catalunya té 65 anys o més, arribant a 1,6 milions i tenim 1,16 milions de menors des del naixement a 15 anys. A Catalunya hi ha una gran diversitat territorial i coexisteixen la Catalunya buidada (sempre o fora de pics turístics) amb un fort creixement a corones metropolitanes estenent-se a ciutats Inter mitges.
- Les desigualtats per raons socioeconòmiques afecten ¼ persones a Catalunya, la taxa de risc de pobresa o exclusió social és del 24% i la pobresa infantil arriba a 1 de cada tres nens i joves. Avui el treball a Catalunya no permet en molts casos sortir de la pobresa davant del preu de l'habitatge i el cost de la vida actual. Els joves, la immigració econòmica, les famílies monoparentals, les persones grans (dones més que homes) amb pocs recursos i les persones amb malalties físiques i/o mentals són les persones amb més risc de pobresa i exclusió social.
- La Catalunya d'avui és altament diversa, associada a la immigració i a una societat més lliure que es reconeix i manifesta diversa. Més del 18% dels catalans són nascuts fora i més del 40% dels nascuts a Catalunya actualment són fills de mare estrangera.
Els països d'origen dels catalans nascuts a l'estranger, és molt divers: europeus, africans, llatinoamericans i asiàtics. Les llengües maternes i les religions són també part d'una multiculturalitat complexa. En un país, Catalunya, normativament avançat en les llibertats individuals, en els drets civils hi ha també complexitat davant les defensores de la diversitat i els que la neguen.
-Catalunya participa, en món globalitzat, del que anomenen "desassossec sistèmic", amb incerteses múltiples (personals, col·lectives, climàtiques,..), hiperconnexió digital, informació massiva no contrastada en obert 24 hores, crisi dels valors democràtics, crisi d'expectatives generacions (nens i joves especialment) o de classe, percepció d'inseguretat ciutadana creixent, entre altres causes.
Davant d'aquestes complexitats, el fill conductor del Congrés va intentar analitzar els objectius i les accions més importants per gestionar-les positivament.
Com a punt de partida necessitem donar valor al sistema de serveis socials, enfortir-lo, reputar la cura, aquesta part substantiva de l'estat del benestar, igual que el sistema de salut, l'educatiu o el de pensions i considerar essencials i prestigiar els professionals socials. Conscient que el repte és, en paral·lel, l'Acció Social a totes les polítiques. Comparant amb el sistema de salut on diferenciem el perímetre propi de l'assistència sanitària i la salut a les polítiques, la salut pública.
Cal prèviament guanyar el relat a favor de la cohesió social i de la dignitat de les persones aplegant les majories que comparteixen aquest propòsit. En sis punts resumiré els principals debats i prioritats compartides per enfortir el sistema social a Catalunya durant el Congrés.
1- Governança compartida entre la Generalitat i els ens locals, ajuntaments i consells comarcals del sistema social de Catalunya. Els serveis socials bàsics depenen de l'àmbit local i els especialitzats de la Generalitat.
2- Definir política estratègica i operativa de serveis socials i d'acció social i inclusió a totes les polítiques (educació, lleure, salut, habitatge, cultura, treball.--) així com el mapa de recursos i la cartera de prestacions econòmiques, tecnològiques, de serveis i programes preventius, de protecció i atenció en la cura individual, familiar o comunitària així com impulsant l'acció integrada social i sanitària, social i educativa i sociolaboral.
3- Acreditació de la xarxa social de responsabilitat pública, que ha de permetre la concertació, les garanties de la gestió amb qualitat i equitat i la seva territorialització. La Xarxa del Sistema de Serveis Socials i Acció Social de Responsabilitat pública de Catalunya. A mitjà termini caldria plantejar un conveni d'aquesta xarxa social per enfortir el sentiment de pertinença, la formació i valorització dels professionals socials.
4- Transformació digital del sistema social, desburocratització, simplificació, automatisme dels processos i tràmits. Permetria tenir estàndards d'informació, ser transparents, rendir comptes, presentar resultats de valor, comparar, mesurar la qualitat, l'equitat i l'eficiència i donar temps als professionals per enfortir el vincle amb les persones ateses i l'acompanyament a les famílies, l'entorn i el treball intersectorial. Simplificar i automatitzar totes les prestacions econòmiques amb finestra única.
5- Impulsar el coneixement a través de la recerca, la transferència per posar evidència a l'acció social.
6-Finançament adequat i sostenible de les necessitats socials.
El fòrum que representa el Congrés d'Inclusió.cat expressa determinació, voluntat de cooperació i reclama lideratges forts i ètics. El poder transformador de la cura social ens hauria de permetre gestionar millor i afrontar tanta complexitat.