Fer política, encara que molts ho hagin oblidat, és transformar les coses per tal que les persones visquin millor. I viure millor vol dir també poder exercir amb total llibertat i seguretat els drets bàsics que tenim i que se’ns reconeixen de manera clara sobre el paper. La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries ha assenyalat manta vegades que, dins de l’Estat espanyol, els parlants de català, eusquera i gallec no són tractats com els parlants de castellà, tot i que aquestes llengües són també oficials d’acord amb la Constitució del 1978. Com tots sabem, arran d’això i en el dia a dia, es generen moltes situacions de discriminació del ciutadà que vol viure plenament en català, eusquera o gallec, sobretot en la seva relació amb l’administració central de l’Estat.
Per aquest motiu, els diputats d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol, de la mà dels diputats d’Euskal Herria Bildu, PNB, Bloque Nacionalista Galego, Comuns, Compromís i Més per Mallorca, hem endegat i registrat una proposició de Llei Orgànica de Garantia del Plurilingüisme i dels Drets Lingüístics de la Ciutadania, que s’haurà de tramitar i debatre en els pròxims mesos. Vam oferir a Junts la possibilitat de formar part d’aquesta iniciativa, però aquest partit va declinar. Això no obstant, esperem que, durant el procés de tramitació i discussió del text, els diputats de Junts facin les seves aportacions, que recollirem amb interès. La unitat de forces sobiranistes de diverses nacions dins l’Estat sobre aquest assumpte interpel·la directament el govern de coalició que presideix Pedro Sánchez i també el PSOE. Esperem que els socialistes interpretin bé el profund sentit històric d’aquesta proposició de llei, que vol posar al dia els drets de milions de ciutadans, menystinguts fins ara per l’ordenament democràtic. El PSC no hauria de badar davant aquesta oportunitat.
La filosofia d’aquesta proposició de llei és que els parlants de català, eusquera i gallec deixin de ser ciutadans de segona, i que això es concreti de manera pràctica, sòlida, permanent i eficient. Per això, Joan Ridao, redactor d’aquest projecte, ha tingut molta cura en preparar un text amb voluntat quirúrgica i detallada, la qual cosa ens permet abordar -amb ambició i un coneixement jurídic profund- diversos àmbits on ara és palesa la discriminació lingüística. No som davant d’un text on es proclamen grans principis abstractes perquè aquest enfocament tindria el perill de quedar en una mera declaració simbòlica que, a l’hora de la veritat, mantindria les coses tal com estan. És un text que assenyala i vol solucionar aspectes ben concrets i acotats que es troben dispersos en lleis i reglaments de tota mena, per tal que el català, l’eusquera i el gallec tingui la mateixa consideració real i aplicada que el castellà. Ni més ni menys. L’objectiu és posar punt final a un desequilibri i una desigualtat incomprensibles. Ha de representar un salt qualitatiu en la protecció i promoció del plurilingüisme a l’Estat, que asseguri que les llengües oficials tindran validesa plena arreu del territori i que la ciutadania gaudirà d’uns drets lingüístics efectius, no només declaratius.
Per concretar: estem parlant d’àrees tan importants com l’administració de justícia, els procediments administratius, la funció pública, la contractació pública, els usos idiomàtics de les forces policials, els senyals de trànsit i transport, el consum, la comunicació audiovisual i l’àmbit educatiu. Posem un exemple que no és agafat a l’atzar: és correcte i lògic des d’un punt de vista democràtic i des de les garanties processals mínimes que un jutge desconegui la llengua materna de les persones que intervenen en un judici? Òbviament, no. Però aquesta situació anòmala i lesiva passa cada dia a Catalunya, València, Mallorca, Euskadi, Navarra i Galícia. Ha arribat l’hora de fer-hi alguna cosa, ja anem tard. Per això fem política, i per això ocupem uns escons a les Corts espanyoles: per fer avançar les lleis en un sentit de justícia, equitat i aprofundiment dels drets i de les llibertats.
El nostre horitzó i el nostre projecte republicà és la independència de Catalunya, però, en el mentrestant que ens dicten les circumstàncies, la nostra obligació i el nostre compromís és obligar el govern d’Espanya a canviar les coses que no funcionen o que funcionen malament. Som davant d’un d’aquests casos. És àmpliament assumit per la societat catalana -votants d’ERC i d’altres opcions- que el parlant de català és tractat com un ciutadà de segona categoria i que això ha d’acabar immediatament. Ha arribat l’hora d’intentar aquesta transformació des del cor del poder espanyol, que no serà fàcil. Però és indispensable i urgent. Hem de deixar de canviar de llengua per viure amb igualtat, és el moment de canviar de lleis per fer-ho possible.