S’han de construir més i més pisos. Des que el moviment pel dret a l’habitatge va aconseguir incorporar a l’agenda mediàtica i política el greu problema de l’accés a l’habitatge una de les respostes que hem sentit repetir més vegades és aquesta. S’han de construir més pisos. Aquesta proposta es fonamenta en la suposició que el mercat de l’habitatge funciona com altres mercats i que augmentar l’oferta farà baixar el seu preu.

Però el mercat de l’habitatge no funciona com altres mercats i una bona prova d’això és el creixement de la construcció de luxe que no responen al problema de l’accés a l’habitatge, l’agreugen.  El mercat no està donant resposta, està intentat aprofitar l’ocasió per fer més i més beneficis. Els habitatges que es construeixen per ser comercialitzats com a luxe podrien haver-ho estat per ser-ho a d’altres preus. I els preus de les promocions de luxe contribueixen a que creixin els preus al seu voltant...

Convé tenir clara aquesta realitat per intentar buscar les mesures més adequades si volem solucionar el problema de l’accés a l’habitatge. D’entrada, cal una reflexió sobre el parc d’habitatge. Els càlculs apunten que hi ha entre un 4 i un 7% dels habitatges de Catalunya de luxe. Es considera un habitatge de luxe aquell que té un preu de compra a partir d’un milió d’euros o de lloguer a partir de 5.000 euros al mes. El periodista Pol Valero ho exposava aquesta setmana al Balcó de Ser Catalunya d’Anna Puigboltas, a la secció Article 47 amb Jaime Palomera dedicada al dret a l’habitatge. Valero comparava aquesta xifra amb els habitatges de protecció oficial existents. Es calcula que són un 2’5% del parc d’habitatge de Catalunya. Podem tenir, més o menys, el doble d’habitatge de luxe que de protecció oficial a Catalunya.

L’any passat, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona denunciava que 1 de cada 3 habitatges que estaven a la venda a Barcelona eren de luxe. Fa pocs mesos Barnes, que es presenta com una empresa líder al sector immobiliari residencial internacional de luxe amb una implantació a nivell mundial a les principals ciutats i als centres turístics més bells, informava que la demanda internacional per comprar aquest tipus de producte a la ciutat de Barcelona ha crescut considerablement i que la oferta és insuficient. Des de Barnes demanaven construir més habitatge de luxe a Barcelona per tal que pugui ser comprat per propietats estrangeres.

Hi ha més demanda internacional per disposar de més habitatge de luxe i més demanda local per disposar d’habitatge protegit. Podem satisfer a la vegada aquestes dues demandes? El mercat que busca maximitzar beneficis, allò que encara s’ensenya a les facultats d’economia, no dubtarà a intentar satisfer la demanda de luxe. El mercat lliure funciona així, per això no hi podem confiar. El mercat lliure no està oferint respostes a la situació d’emergència habitacional que vivim. El mercat lliure està buscant aconseguir els màxims beneficis amb els pisos turístics, el lloguer de temporada, el lloguer d’habitacions, el luxe...

L'antiga seu de Convergència, la que va ser la “Casa gran del catalanisme”, al carrer Còrcega 331 de Barcelona, ara s’ha convertit en una promoció immobiliària luxosa de pisos a preus milionaris amb piscina, spa, sauna, gimnàs... Un símbol? Una metàfora? El moviment pel dret a l’habitatge en els darrers anys ha aconseguit posar el focus d’atenció en els desnonaments per no poder pagar hipoteques i lloguers, en l’encariment de l’habitatge, en la falta de protecció i de preus assequibles... El moviment pel dret a l’habitatge també ha aconseguit que des de governs municipals i de la Generalitat es construeixi més habitatge protegit i es més reguli del que s’havia fet fins al moment. Però tot i allò aconseguit el mercat lliure i la maximització del benefici no estan permetent donar resposta a l’emergència habitacional. Convé tenir-ho present per continuar buscant les respostes necessàries a aquest gran repte.

Si volem garantir el dret a l’accés a l’habitatge, la solució no passa per construir més i més pisos sense cap altra condicionant. La solució ha de passar per polítiques que garanteixin que el conjunt de la ciutadania del país accedeixi a un habitatge. Una societat que es vulgui democràtica no pot passar per prioritzar el luxe, com si es tractés d’una oligarquia o una aristocràcia. No hi ha democràcia sense la llibertat i la igualtat que ens permet poder accedir a un habitatge; i tampoc hi ha democràcia sense la llibertat i la igualtat que ens ofereix tenir una llar.