Moviment transcendent cap a l'acord de pau a la Franja de Gaza. Un grup de fins a 600 funcionaris de seguretat israelians - excaps de la policia, dels serveis secrets o de les agències d'intel·ligència - han demanat a Donald Trump que pressioni Israel per posar fi a la guerra amb Palestina.

Ho han fet a partir d'una carta que han enviat al mandatari estatunidenc. Fan valer el seu criteri professional per valorar que "Hamàs ja no suposa una amenaça estratègica per Israel", i es dirigeixen directament a Trump: "La vostra credibilitat entre la gran majoria d'israelians incrementa la vostra capacitat per conduir el primer ministre Netanyahu i el seu govern en la direcció correcta: acabar la guerra, retornar els ostatges i acabar amb el patiment".

Ara com ara, les negociacions per a un alto el foc a Doha no avancen. Existeix una pressió per formalitzar una treva que permeti l'alliberament d'ostatges, però Netanyahu no està cedint. En els darrers dies s'han filtrat vídeos de drons israelians que imiten els plors dels palestins per tal de fer entrar en pànic a la població.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va rebutjar aquest diumenge qualificar de genocidi l'actuació de l'exèrcit israelià a la Franja de Gaza, on ja han mort més de 60.800 palestins a causa dels seus atacs en gairebé dos anys, inclosos prop de 200 per fam o desnutrició. D'altra banda, va assegurar que els EUA són l'únic país que volen alimentar els gazians i ha reblat que no vol veure "gent morir de fam".

Pressió de les institucions israelianes

Altres institucions rellevants d'Israel, com l'Organització de Cooperació Islàmica (OCI), la Lliga del Món Islàmic i la Lliga Àrab, també s'han posicionat en contra dels atacs israelians contra Gaza, que consideren que "amenacen la seguretat i estabilitat de la regió".

En el que suposa un canvi de rumb en la reputació de Netanyahu,  l'OCI ha responsabilitzat "plenament el Govern d'ocupació israeliana de les conseqüències de la continuació d'aquests atacs sistemàtics, que constitueixen una provocació als sentiments dels musulmans de tot el món i amenacen la seguretat i estabilitat de la regió".

Crítiques creixents dins d’Israel

Un altre fet que s’està produint és l’increment de veus crítiques amb la política del govern de Netanyahu amb l’extrema dreta des de la societat civil israeliana. Dues prestigioses organitzacions cíviques, B’Tselem i Metges pels Drets Humans d’Israel, han acusat l’executiu de Tel-Aviv de cometre “genocidi” i acusant el seu govern de perpetrar “un extermini sistemàtic del sistema de salut” a la franja. Aquest dimecres s’ha conegut també el manifest signat per una trentena de personalitats, entre elles l’expresident del Parlament Avraham Burg i l’exfiscal general Michael Ben-Yair, que acusen Tel-Aviv de “matar de fam” la població de Gaza. 

Unes declaracions que coincideixen amb les del líder laborista, el general retirat Yair Golan, molt crític amb Netanyahu. Golan va fer-se popular després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 en presentar-se amb un fusell al lloc de l’atemptat i salvar alguns habitants de les poblacions assaltades. Però ja fa mesos que reclama la fi de l’ofensiva. Ahir força majoritària, el laborisme és avui molt minoritari, però els sondejos apunten a un increment del seu sòl electoral. A poc a poc, les coses es mouen en la societat israeliana.

El món també gira el cap a Netanyahu

La decisió de França i el Regne Unit d’obrir-se al reconeixement de Palestina ha estat un gir en l’actitud mantinguda fins ara per la majoria dels estats de la Unió Europea. L’anunci d’Emmanuel Macron que París reconeixeria Palestina el setembre va irritar el govern israelià, que en pocs dies també ha hagut d’entomar un advertiment de Londres. El primer ministre Keir Starmer ha assenyalat que el Regne Unit farà el mateix si Tel-Aviv no acorda un alto el foc a la franja i no s’avança en la solució dels dos estats. Són dos membres del G-7 els que diuen ara no a l’Israel de Benjamin Netanyahu.