La decisió de França i el Regne Unit d’obrir-se al reconeixement de Palestina ha estat un gir en l’actitud mantinguda fins ara per la majoria dels estats de la Unió Europea. L’anunci d’Emmanuel Macron que París reconeixeria Palestina el setembre va irritar el govern israelià, que en pocs dies també ha hagut d’entomar un advertiment de Londres. El primer ministre Keir Starmer ha assenyalat que el Regne Unit farà el mateix si Tel-Aviv no acorda un alto el foc a la franja i no s’avança en la solució dels dos estats. Són dos membres del G-7 els que diuen ara no a l’Israel de Benjamin Netanyahu. Què està passant?
Les raons d’un canvi
L’arribada dels laboristes al poder l’any passat va suposar un canvi de to respecte a Israel. Keir Starmer, un jurista especialitzat en drets humans, fa mesos que rondina davant la que considera actitud intransigent de Tel-Aviv. Les dificultats mostrades pel govern israelià per a l’entrada d’ajuda a Gaza, així com la política de colonització il·legal de Cisjordània, han anat irritant Londres. La decisió de França ha accelerat l’anunci de Starmer. Que també pot haver estat motivat pel desgast que pateix el govern laborista, que acaba de patir una escissió per l’esquerra encapçalada per l’exlíder Jeremy Corbyn.
En el gir de Starmer hi ha jugat també un paper el distanciament, tot i que suau, entre Donald Trump i Netanyahu. Unes declaracions del president nord-americà sobre la situació de la població famolenca a Gaza han impactat. Entre la base trumpista hi ha un sector crític amb un suport cec a Israel. I, en la seva recent trobada, Starmer va poder tastar l'ambigüitat de Trump envers el que pogués fer Londres respecte a Gaza.
E3, la construcció d'un nou nucli dur europeu
La posició del Regne Unit dibuixa el que podria ser un nou bloc central europeu, format per l’anomenat E3, amb França i Alemanya. Tots tres països estan encaixant les seves estratègies. Berlín no farà cap pas, ara per ara, que pugui indignar Israel, per raons històriques evidents. Però el canceller Friedrich Merz es va afegir fa uns dies a París i Londres reclamant un alto el foc a la franja. Si l’eix francoalemany continua sent el pinyol de la UE, l’acostament del Regne Unit a un intent de refundar un ampli mainstream europeu és un moviment de fons, que els tres líders respectius ja van escenificar en un viatge amb tren a Kíiv.
Sánchez, pioner
Pedro Sánchez va ser el primer dirigent occidental a desmarcar-se de la resposta israeliana a la massacre terrorista de Hamàs. En aquell moment, més d’un va considerar que el president espanyol jugava amb foc. El maig passat, Espanya va reconèixer Palestina, junt amb Irlanda i Noruega. L’evolució dels esdeveniments ha carregat de més raons a la diplomàcia espanyola, que no està precisament sola en aquest tema, i que ara es troba en el bloc de països que estan prenent la iniciativa per trobar una sortida negociada al conflicte.
Una Conferència a Nova York
Tots aquests moviments just es produeixen en un moment d’intensitat diplomàtica sobre l’Orient Mitjà. Aquests dies, les Nacions Unides acullen una Conferència per a la Resolució Pacífica de la Qüestió Palestina que culminarà amb la Crida de Nova York, pas previ perquè més països reconeguin Palestina. Ja són més de 140 dels 193 de l’ONU. L’encontre ha estat auspiciat per França i l’Aràbia Saudita, i el ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, hi ha tingut un clar protagonisme, advocant per a una ràpida entrada de Palestina a Nacions Unides. Les coses s’estan movent i la creixent ira de Netanyahu, que ha acusat Macron i Starmer de fer el joc a Hamàs, delata que el govern de dreta extrema de Tel-Aviv ho percep.
Crítiques creixents dins d’Israel
Un altre fet que s’està produint és l’increment de veus crítiques amb la política del govern de Netanyahu amb l’extrema dreta des de la societat civil israeliana. Dues prestigioses organitzacions cíviques, B’Tselem i Metges pels Drets Humans d’Israel, han acusat l’executiu de Tel-Aviv de cometre “genocidi” i acusant el seu govern de perpetrar “un extermini sistemàtic del sistema de salut” a la franja. Aquest dimecres s’ha conegut també el manifest signat per una trentena de personalitats, entre elles l’expresident del Parlament Avraham Burg i l’exfiscal general Michael Ben-Yair, que acusen Tel-Aviv de “matar de fam” la població de Gaza.
Unes declaracions que coincideixen amb les del líder laborista, el general retirat Yair Golan, molt crític amb Netanyahu. Golan va fer-se popular després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 en presentar-se amb un fusell al lloc de l’atemptat i salvar alguns habitants de les poblacions assaltades. Però ja fa mesos que reclama la fi de l’ofensiva. Ahir força majoritària, el laborisme és avui molt minoritari, però els sondejos apunten a un increment del seu sòl electoral. A poc a poc, les coses es mouen en la societat israeliana.
