Palestina s’ha convertit en el centre de totes les violències i alhora en un espectacle indecent. Per a moltes és la posada en escena de l’inici de la distopia mundial. No és l'única guerra, n'hi ha d’altres, masses, igual de dures, però si és el conflicte que ens posa en evidència com a espècie. Hem deixat que passi, com ho hem deixat amb altres: Congo, Kurdistan, Ucraïna, Etiòpia, Sudan... guerres obertes a les quals alimentem des del primer món amb armes i pobresa. I els països desenvolupats d’aquest sistema capitalista recolzen que hi hagi desigualtats extremes als països del sud i conflictes socials.
El consum desmesurat provoca una producció massiva i demanem preus assequibles. La globalització econòmica ens ha entrat gairebé sense assabentar-nos-en i ha fet que un producte fabricat a la Xina -sumem producció, transport, etc- sigui molt més barat que un producte local. Això provoca condicions laborals i salarials de penúria i, alhora, ens retorna amb unes cada cop pitjors condicions laborals als països del nord. I som “primer món” i veiem el que passa a la resta per la televisió com si no ens afectés, però ens afecta.
Veure els conflictes armats, les morts, la fam extrema com a espectacle ha posat una cuirassa i els discursos d’odi porten a una alienació dels fets reals encara més forta. La guerra, les morts, la manca de reconeixement, la fam... a Palestina ens afecta? Ens afecta i molt. Com a éssers humans no podem ser aliens al genocidi. Els drets humans són al tauler i les retallades del que es va consensuar el 1948 a la Declaració Universal dels Drets Humans, són cada dia i són una realitat no només a Palestina, són una realitat a casa nostra. Ens afecta, i tant que ens afecta.
Els jocs de la fam, és una trilogia de novel·les -i pel·lícules- on la lluita per la supervivència entre representants de diferents pobles esdevé un espectacle, la lluita és fins a la mort i malgrat que hi ha normes, tot s’hi val. La guerra avui no deixa de ser això, un espectacle mundial al que ens hem acostumat, però no podem restar indiferents.
Palestina avui podríem ser nosaltres, els interessos econòmics són per sobre de les persones i dels drets. Es promou una deportació en massa forçada de la Franja de Gaza i un genocidi -tan similar al programat pel règim nazi- és la forma d’executar-ho. Ja hi ha qui especula i imagina que amb la “neteja” de Gaza es podran promoure grans projectes turístics. Trump de forma clara o Toni Blair de forma més oculta promouen plans “de reconstrucció” en aquesta línia. Ens afecta, i tant que ens afecta.
Comunitats jueves no sionistes d’arreu del món han manifestat el seu rebuig a què està promovent el govern de Netanyahu. Dins de l’estat d’Israel una part important de la població també s’oposa a la guerra i a les pràctiques genocides que s’estan portant a terme i reclamen que arribi al poble palestí l’ajuda humanitària, reclamen la pau. Cal que visibilitzem, que ens comprometem, perquè no ens és aliè tot plegat.
Cal un alto el foc immediat. Cal que l’ajuda humanitària arribi i es pugui combatre la fam, que ja està matant molta gent. Cal que s’apliqui el dret internacional i es respectin els drets humans. Cal que no oblidem el que està passant a Palestina i a altres llocs del món -fins a 36 conflictes armats oberts- i ens posicionem a favor de la pau. I cal, perquè; no és menor, que les dones segueixin formant part dels processos de pau. Hi ha hagut un retrocés en la participació de les dones en els processos de pau i això comporta no tenir en compte les necessitats de la majoria de la població que sustenta la societat i dels drets que se’n deriven, tenint en compte de les desigualtats de què es parteix arreu del món. El que passa a Palestina ens afecta, i tant que ens afecta!