Volem viure plenament en català. El poeta Joan Brossa ja ho va dir el 1997 en una de les seves obres visuals -el cartell i la litografia que va crear per a una campanya de Plataforma per la Llengua, amb un fons groc i unes lletres color granat, en majúscula i negreta, alineades al centre- i, 28 anys després, continua sent un lema reivindicatiu. Com ja és ben sabut, a Barcelona és possible viure-hi només en castellà, però és impossible viure-hi només en català. Per capgirar aquesta situació, entitats com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Mantinc el Català, Plataforma per la Llengua, Softcatalà, Òmnium Cultural, No em canviïs la llengua, Salut pel Català i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) han impulsat la iniciativa Mantenir el català, el repte 21 dies, que es durà a terme entre el 12 de maig i l’1 de juny.
“Els catalanoparlants sovint tenim l’hàbit de canviar de llengua quan algú se’ns adreça en un altre idioma o quan pensem que el nostre interlocutor no parla català, per això proposem una manera de canviar aquest hàbit: com que està demostrat que per consolidar qualsevol canvi d’hàbit només cal mantenir-lo durant 21 dies, plantegem el repte de mantenir el català durant 21 dies, a tot arreu i amb tothom”, expliquen els impulsors de la iniciativa. Sens dubte, adquirir l’hàbit de mantenir el català és un pas clau, però amb això no n’hi ha prou. Per això, diversos experts en sociolingüística, normalització lingüística i activisme lingüístic exposen a Nació què cal canviar més per continuar fent passos cap a l’objectiu de viure plenament en català.
La importància de deixar de problematitzar i polititzar el català
La llengua catalana fa segles que es polititza i es problematitza per evitar que es parli, s’escrigui o s’aprengui. A diferència d’altres llengües, avui dia encara “hi ha com una percepció que parlar català té un plus de politització o que parlar català es fa per portar la contrària", explica la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana. Per això, afegeix, cal començar per “combatre i erradicar tots els discursos d’odi que es generen entorn de la nostra llengua”. Un objectiu que, ara com ara, es podria aconseguir amb una tasca important de sensibilització: “És necessari sensibilitzar la població sobre el fet que utilitzar una llengua és un dret i que nosaltres, com a catalanoparlants, tenim el dret d’utilitzar la nostra llengua, perquè ningú en cap circumstància no ens pot obligar a canviar la llengua ni ens pot prohibir que parlem la nostra llengua dins dels territoris de parla catalana”, remarca Plana. Ara bé, “per jo poder exercir el meu dret necessito que la resta de la població entengui que això és un dret, el respecti i em permeti exercir-lo”. Per tant, “aquesta sensibilització ha d’anar de bracet amb la tendència de disminuir els discursos d’odi”, conclou.
D’altra banda, Anna Arqué, portaveu del col·lectiu Mantinc el Català, apunta que "qui pateix conflicte és el catalanoparlant que ha après català i es troba catalanoparlants que no li mantenen la llengua; aquí hem de focalitzar l’atenció, la problemàtica més fàcil de solucionar i amb més benefici". Així mateix, el filòleg, professor i sindicalista Gerard Furest aposta per crear "un discurs que deixi de problematitzar el català i que en problematitzi l’absència". I aclareix que aquest discurs "hauria de ser assumit, comú i consensuat entre els partits que es diuen catalanistes i hauria de generar un estat d’opinió que fes possible la política lingüística", perquè "no es pot fer política, actuacions reals, sense un estat d’opinió que l’acompanyi i la legitimi, ja que no es pot fer política si sempre t’estàs defensant dels atacs del discurs supremacista espanyol que vol fer passar les víctimes per botxins i viceversa".
Ressituar el català en l’ascensor social
A banda d’una tasca de sensibilització, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua assenyala que també cal fer una tasca de conscienciació: "Mentre hi hagi aquesta percepció generalitzada que no canviar al castellà és irrespectuós o de mala educació, hi ha d’haver una tasca de conscienciació dels catalanoparlants, fent-los entendre que mantenir-se parlant en la seva llengua és un dret i fent-los créixer l’autoestima per la seva llengua". D’altra banda, Arqué assenyala que, malgrat que "les administracions han de fer moltes coses, el lideratge lingüístic individual qüotidià és a les nostres mans, de cadascú de nosaltres, mantenint el català".
En la mateixa línia, el catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Miquel Àngel Pradilla advoca per "ressituar el català en l’ascensor social", cosa que implica "fer-lo tan necessari com la legislació ho permeti en el món socioeconòmic, i quan la legislació no ho permeti, establir estratègies per orientar els usos cap a la llengua catalana". Per aconseguir-ho, però, Furest indica que cal una bona planificació lingüística. És a dir, "que es fessin complir íntegrament les normatives relacionades amb la llengua, que també són normes de convivència, en diversos àmbits i a diversos nivells: estatal, autonòmic (llei de Normalització, 1/98, Codi de Consum, llei d’Educació de Catalunya...) i municipal (reglament d’usos lingüístics municipal, retolació, acollida de nouvinguts...)".
La normalització del paisatge lingüístic
A partir d’una bona planificació lingüística, també es podria arribar a la normalització del paisatge lingüístic. És a dir, "aconseguir que la presència del català no sigui només amb les persones, sinó també amb les coses, com ara en l’etiquetatge dels productes, la retolació dels comerços, el món digital o les xarxes socials", exposa la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua. En aquest sentit, Pradilla demana de "bastir un programa ambiciós que ens ressituï en un món digital”, ja que creu que és "fonamental en la nova gestió d’una comunicació que, en part, s’ha desterritorialitzat".
Furest és del mateix parer i, per això, insisteix en "la creació d’un marc de consum i comunicatiu comú entre tots els països que conformen la comunitat lingüística", atès que "la virtualitat i la creixent digitalització permet trencar fronteres administratives". I en un moment en què la intel·ligència artificial (IA) demana pas, el catedràtic de Sociolingüística convida a "explorar a fons els avantatges que pot proporcionar la intel·ligència artificial per a una llengua com la catalana, que compta amb dades suficients perquè el nou entorn generatiu la tingui ben present".
Formació lingüística, protocols i control de compliment
Tot plegat, però, tampoc no és possible sense "formació lingüística, protocols i control de compliment (i, si escau, expedient i sanció) del personal de tots els serveis públics, especialment però no només dels àmbits que ocupen més treballadors i afecten més ciutadans: Sanitat i Educació", destaca Furest.
Amb tot, si es vulneren els drets lingüístics, "els catalanoparlants han de saber que tenen uns canals per denunciar-ho", aclareix Plana. Per exemple, Plataforma per la Llengua els posa a disposició de tota la ciutadania perquè puguin vehicular aquestes queixes: "D’aquesta manera, nosaltres podem anar a l’arrel del problema i denunciar a l’administració, o a qui calgui, aquesta vulneració. En definitiva, portar fins a les últimes conseqüències, si cal davant la justícia, les vulneracions greus dels drets lingüístics dels catalanoparlants".
Cap a nou model lingüístic educatiu i econòmic
Per acabar, els experts plantegen dos reptes majúsculs. D’una banda, Pradilla apunta que "cal un nou model lingüístic educatiu, un model que, des d’un multilingüisme que ha vingut per quedar-se, autocentri, de manera efectiva, el català com a eina de referència inequívoca al voltant de la qual pivoti un model comunicatiu de revitalització d’una llengua minoritzada".
De l’altra, Furest assenyala que cal canviar el model econòmic pel qual ha optat el país les últimes dècades: "Una llengua és un ecosistema, i aquest ha de poder ser viable; ja es pot complir el que hem dit anteriorment, que si el país opta per un model econòmic que necessita cada any un centenar de milers de persones (al·loglotes, i que no tindran les condicions per integrar-se lingüísticament), la supervivència de la llengua és impossible". Així doncs, "cal deixar de fer il·lusionisme i vendre com a possible el que no ho és, per molt que hi hagi extensos sectors econòmics i socials que se’n beneficiïn. O país de serveis de baix valor afegit o llengua. Toca autodeterminar-se", conclou.
