A Catalunya, els comerços estan obligats a rotular en català. Una llei, que aplica també a cartells publicitaris i cartes de bars i restaurants, que molt sovint s'incompleix. L'Agència Catalana de Consum va interposar 261 sancions a empreses que van vulnerar els drets lingüístics de la clientela l'any 2023, xifra rècord d'ençà que hi ha dades i gairebé tres cops més que l'any anterior.
Així i tot, calen més inspeccions, avisa Plataforma per la Llengua, que recull centenars de queixes cada any que després traspassa a l'administració perquè les investigui. Només el 2022 en va rebre 1.313, moltes d'elles en referència a empreses de restauració, serveis i grans superfícies.
Els locals que no van complir la normativa lingüística van pagar multes de 1.900 euros, de mitjana, l'any passat. Des del 2012, Consum ha posat un miler de sancions, per les quals s'han recaptat 1,4 milions d'euros. Dos anys abans, el 2010, va entrar en vigor el codi de consum que, entre altres coses, recull les obligacions en matèria lingüística dels establiments del país. Entre altres coses, els comerços han de tenir tota la informació en català: cartells, tríptics i menús, entre d'altres. Els rètols dels aparadors també han de ser en llengua catalana, així com les etiquetes dels productes, excepte per als aliments.
"No tothom coneix aquests drets lingüístics", remarca Agustí Tola, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua i coordinador de l'àrea de consum, en una conversa amb Nació. Molts comerços incompleixen la normativa, però si ningú no ho denuncia, passen desapercebuts. Així i tot, Tola insisteix a posar el focus en l'administració: "No té sentit que tinguem unes lleis que no es facin complir; qui n'ha de vetllar són les mateixes administracions".
Augment històric de denúncies ciutadanes
Aquest creixent nombre de multes ha vingut després d'un fort augment de les denúncies ciutadanes. I és que qualsevol persona pot presentar una queixa davant l'Agència Catalana del Consum si considera que els seus drets lingüístics han estat vulnerats en un local comercial, un tràmit de menys de 10 minuts que consisteix a omplir un formulari. L'any passat se'n van presentar prop de 1.900, quatre vegades més que el 2022 i molt superior a les xifres usuals, que fins fa poc rondaven el centenar anual.
Indubtablement, les xarxes socials tenen alguna cosa a veure amb aquesta conscienciació. Cada cop són més les publicacions virals que protesten la inexistència de continguts en català de marques catalanes —el cas més viral, el de Cacaolat— o conductes que vulneren la llei, com tenir menús només en castellà i anglès. Fins i tot, tractaments vexatoris, a l'alça sobretot a les Illes Balears i al País Valencià. "La gent ha dit prou", sentencia Tola, que destaca que l'estat d'emergència lingüística actual ha despertat un augment de la consciència ciutadana.
El Govern assegura que està movent fitxa. El creixement de denúncies ha anat seguit de més inspeccions de l'agència pública, que penja del Departament de Cultura. Només els primers cinc mesos de 2024 s'han fet 1.550 controls a empreses i comerços, quan en tot l'any passat no van arribar al miler. Aquest fort augment correspon a una campanya específica de Consum per perseguir els comerços que incompleixen l'obligatorietat de rotular en català, segons ha explicat l'organisme públic a Nació.