El director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha alertat aquest divendres que el crim organitzat al voltant de la marihuana continua expandint-se i afecta de manera "greu" la seguretat. Segons ha dit, el 2024 hi va haver a Catalunya 115 incidents violents -dels quals una vuitantena van ser narcoassalts- i dos homicidis vinculats directament amb les plantacions i amb el tràfic de marihuana. A més, ha assenyalat que arran de l'expansió està creixent la tinença il·lícita d'armes de foc.
Així ho ha dit en la inauguració de la jornada 'Marihuana i crim organitzat', organitzada per la Fundació per a la Seguretat Pública al World Trade Center. Al seu torn, en declaracions als mitjans, el president de la Fundació per a la Seguretat Pública, José Antonio Gázquez, ha denunciat que el negoci de la marihuana està "normalitzat" i ha explicat que per això volien dedicar-hi una jornada i comptar amb diferents actors.
Més armes de foc, plantacions i impacte als municipis
Segons ha apuntat Trapero durant la seva intervenció, en un 30% dels incidents violents del 2024 es van utilitzar armes de foc. "La marihuana ha servit ara perquè hi hagi moltes armes de foc al carrer", ha avisat. Toni Rodríguez, intendent adjunt a la Prefectura del Cos de Mossos d'Esquadra, també s'ha referit a les armes cada cop més presents - s'han intervingut 445 armes de foc i registrat 150 tirotejos-. L'any passat els Mossos van desarticular 444 plantacions i intervenir prop de mig milió de plantes i van detenir 2.000 persones, de les quals només el 10% va entrar a la presó provisional.
"El mercat de la marihuana està en expansió, el que ha acabat són els recursos policials. Hem arribat a un sostre de capacitats", ha dit l'intendent Rodríguez, que ha conclòs que ni les estructures policials ni les judicials estaven dissenyades per a aquesta "eclosió". David Puertas, Inspector Cap de la Policia Local de Palafrugell, ha centrat la seva intervenció en el dia a dia de les policies locals i com treballen. D'una banda, ha apuntat que els efectius de vegades són limitats i ha assegurat que els ajuda molt el treball amb drons i la millora de la intel·ligència policial.
Sobre l'impacte de la marihuana als municipis, ha assenyalat que estan més degradats i ha coincidit també que el negoci mou també més armes, com pistoles, matxets o navalles, i genera més conflictivitat a més d'un risc per als veïns, que reben agressions o amenaces. Segons Puertas, sovint els grups criminals instal·lats compren bars o perruqueries per tenir locals on trobar-se, fer la venda i també blanquejar diners.
"Greu dany" sobre la salut pública
Actualment, ha dit Trapero, el càstig penal és "molt baix", d'un a tres anys, ja que es considera que la marihuana no provoca un dany greu a la salut. Per a ell, però, hi ha elements per considerar que la marihuana i les plantacions de marihuana provoquen "un greu dany a la salut pública". Segons ha relatat, hi ha un consum molt alt d'aquesta droga i moltes plantacions i això té una afectació a la salut pública de la societat i la salut mental dels consumidors. Davant d'això, ha demanat obrir una reflexió per veure si és "coherent" una penalitat tan baixa amb "el mal" que com a societat està provocant.
Negoci amb rendibilitat econòmica molt alta
Trapero també ha apuntat que un dels motius pels quals el crim organitzat s'ha instal·lat a Catalunya té a veure amb el fet que és una activitat amb una rendibilitat econòmica molt alta. Actualment, ha apuntat, el tràfic de marihuana té un rendiment econòmic "molt gran" i pot generar un benefici d'entre 250.000 i 300.000 euros per una plantació interior d'unes 600-700 plantes.
L'intendent Toni Rodríguez ha apuntat també durant la jornada que Catalunya és país productor i ho ha atribuït, en part, a la facilitat en la producció d'un procés natural que a més es pot industrialitzar. Per contra, el benefici és alt, ja que amb una inversió de 500 euros per quilo es pot obtenir més de 2.000 euros i es pot maximitzar el benefici si s'exporta a països on el preu encara és més alt.
A banda, des de Mossos comencen a detectar la "corrupció" institucional, policial i cívica al volant de la marihuana. Per exemple, aquella activitat vinculada a la instal·lació elèctrica necessària, el lloguer d'una nau industrial o un pis o la vigilància d'una plantació a canvi de diners per tenir uns ingressos. De fet, segons Rodríguez, el broker és qui representa els empresaris de la marihuana i és la figura que suposa el principal risc de corrupció per a un policia, ja que està més allunyada de la producció.
