Tothom ha fet servir més d'una vegada el corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà, però probablement ningú no s'ha aturat mai a pensar d'on sorgeix aquesta eina tan preuada arreu del territori catalanoparlant. Si provem de cercar una resposta a la pregunta, la sorpresa és que no és fruit d'una entitat dependent de l'administració pública, ni d'una empresa privada, ni de res per l'estil. Al contrari, Softcatalà és una associació sense ànim de lucre, totalment voluntària i independent, sense cap mena de vinculació a institucions públiques ni privades. De fet, no té cap intenció de convertir-se en entitat pública ni privada, perquè precisament parteix de l'activisme, del programari lliure i de la sobirania tecnològica.
Ben mirat, i des del punt de vista de membres i col·laboradors que fan possible el projecte, Softcatalàés ungrup de persones que aporten el seu granet de sorra "per intentar que viure i treballar en català sigui més fàcil per a tothom des del voluntariat", i gent que "s'estima molt el català i que vol mirar de transmetre aquest amor a altres persones que també estiguin disposades a estimar la llengua". Alhora també és un instrument imprescindible "per dotar el català d'una independència i una sobirania tecnològiquesque altrament haurien estat impossibles i que ens permeten situar-nos al nivell d'altres llengües no tan minoritzades i amb molts més recursos". Tot plegat, però, és "l'ímpetu i el desig de poder viure normalment i plenament en català".
La clau de l'èxit: 25 anys de defensa i promoció del català
Softcatalà tot just acaba de celebrar els 25 anys. La clau de l'èxit, però, són els membres i els col·laboradors del projecte, que durant tot un quart de segle s'han dedicat a promocionar i difondre la llengua catalana a internet, la informàtica i les noves tecnologies. Tot va començar el 2 d'octubre del 1998, quan va germinar la primera llavor de la recepta del projecte: el navegador Netscapeen català, la primera fita de tota una trajectòria de traduccions i codi lliure. "Gràcies al compromís d'un grup de persones que van invertir el seu temps lliure en benefici de la llengua i la tecnologia, aquell any per primera vegada al món algú va poder navegar en català", explica en conversa amb Nació la benissera Belén Ivars, membre de Softcatalà des del 2019, que s'encarrega de les xarxes i la comunicació.
El 2000 va ser un altre any important per a l'associació, ja que és quan van començar el procés de traducció del paquet ofimàtic OpenOffice.org, amb el suport de Sun Microsystems, i des d'aleshores s'ha convertit en la principal opció ofimàtica lliure en català. Els èxits es van anar succeint, perquè el 2001 van posar en marxa una col·laboració amb el cercador Google que va permetre traduir al català la interfície d'aquest cercador i, després, participar en l'adaptació del motor de cerques de pàgines en català. A més, en l'àmbit de GNU/Linux, han participat en la seva popularització i en la traducció de l'entorn GNOME, indica a Nació el valencià Jordi Mallach, membre de Softcatalà des del 2003, que s'ocupa del manteniment dels servidors i de la infraestructura que hi ha darrere dels seus serveis i webs.
Més endavant, van anar arribant diferents recursos lingüístics que ara ja s'han convertit en imprescindibles a casa de tots els catalanoparlants: el catalanitzador, un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de manera senzilla tenir en català els ordinadors; el recull de termes, un glossari amb més de 1500 termes anglès-català habituals en la traducció de programari; la guia d'estil de traducció de programari, una memòria de traducció amb més de 40.000 entrades que recull les principals traduccions que han desenvolupat; el traductor i el corrector ortogràfic i gramatical, que avui dia és l'estàndard en català per tots els programes lliures, i, més recentment, el diccionari de sinònims i la transcripció d'àudio i vídeo a text, entre molts d'altres.
Associació independent sense ànim de lucre
Totes aquestes eines, sens dubte, no serien possibles sense la tasca dels 40 membres i els més de 300 col·laboradors. Softcatalà s'organitza "de manera horitzonal, assambleària i altruista" i està format per "voluntaris, tant estudiants i usuaris com professionals, que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques, com ara activistes de la llengua, enginyers informàtiques, programadors, filòlogs, traductors i dissenyadors, entre d'altres", indiquen diferents membres.
L'associació no ha demanat ni ha rebut mai cap subvenció, assenyala Ivars. Així mateix, aclareix que la falta de recursos que poden arribar a tenir "no són econòmics, sinó de col·laboració tècnica, perquè encara hi ha moltes coses per traduir". La part positiva de no dependre de cap institució, però, és que tenen "llibertat total, de pensament i d'acció". Ara bé, Softcatalà col·labora —això sí, sense compensacions econòmiques— de manera puntual amb diferents administracions dels Països Catalans, en l'edició de diferents materials, l'organització de jornades o l'assessorament tècnic.
Potenciador de les varietats dialectals
El factor diferencial de Softcatalà, però, no només és la tasca altruista i voluntària, sinó també el paper de potenciador de les varietats dialectals. L'associació s'encarrega de posar en relleu tots els dialectes del català mitjançant les eines que ofereix, però també a través dels membres i col·laboradors, que estan repartits arreu dels Països Catalans. N'és una mostra el fet que els actes del 25è aniversari s'hagin celebrat en tres llocs: al País Valencià, a Catalunya i a les Balears.
Malgrat que la distància implica que les reunions hagin de ser telemàtiques, organitzen dues trobades anuals presencials durant un cap de setmana i amb la família: "Un al País Valencià, a Sant Mateu, i una altra a Catalunya, a Barcelona", explica la responsable de comunicació. Aquestes trobades els serveixen per "posar en comú idees, fer tallers, conèixer-se més bé i fer pinya". De fet, l'igualadí Josep M. Closa, membre de Softcatalà des del 2012 i secretari des del 2014, ha rebut un reconeixement internper la part humana que no es veu entre tant treball tècnic. "Intento fer una feina de base, perquè tot rutlli, i que a les trobades de pencaires les necessitats logístiques i organitzatives estiguin cobertes. Procuro facilitar la feina als companys i m'encarrego dels àpats, l'allotjament i la paperassa", detalla a Nació el secretari.
La #TrobadaDePencaires acaba, i sempre costa dir-li adéu a #SantMateu. Reprenem el camí cap a casa i ens escampem de nou pel territori.
— Softcatalà (@softcatala) July 24, 2022
Com sempre, una sort poder gaudir d'aquests dies en família.#Softcatalà#MésQueUnCorrectorpic.twitter.com/1oyWoxfQJE
I de la defensa de les varietats dialectals, el 2015 en va sortir Softvalencià: "És una iniciativa dels membres valencians de l'associació i té l'origen en els treballs que vam fer a l'equip del projecte LliureX de la conselleria d'Educació valenciana", indica Mallach, que també és responsable de Softvalencià. Després d'aquesta experiència, van encetar el meló a Softcatalà: "Hauríem de publicar traduccions adaptades a la variant valenciana de la llengua des de Softcatalà?", es van preguntar. I a partir d'aquí hi va haver un debat intern, afegeix, perquè alguns membres catalans tenien por que "des de fora es llegís com un atac a la unitat de la llengua". El problema, aclareix, era que si no ho feien ells, ho farien els partidaris del secessionisme lingüístic: "Si buscaves Firefox en valencià, el cercador et tornava referències a versions del Firefox escrites amb l'ortografia i la gramàtica del secessionisme valencià, com ara ficher, ordenador i servici. Per això, finalment van acordar que ho farien, i així és com va néixer Softvalencià, que no és més que "un subprojecte de Softcatalà amb la missió d'acostar el programari en català als usuaris valenciansamb un model de llengua que els és més proper i còmode", conclou.
Molt més que un corrector
Ja ho diu el hashtag que han creat: #MésQueUnCorrector. L'eix vertebrador de la comunitat és el web, i per extensió, el corrector. Però Softcatalà també és el traductor, el diccionari de sinònims, el pòdcast Quinze glaçons d'hidrogen, el separador i comptador de síl·labes, el conjugador de verbs, el resum de textos en català, el convertidor de nombres en lletres, l'adaptador de l'hora en català, el catalanitzador i el transcriptor d'àudio i vídeos a text, amb 150 i 250 transcripcions cada dia. Així, les més de 100 milions de visualitzacions a què van arribar el 2023 fan que Softcatalà s'hagi convertit en el punt de trobada dels usuaris interessats en el català a les noves tecnologies.
El perfil majoritari dels usuaris sembla que és jove, assenyala el benisser Jaume Ortolà, membre de Softcatalà des del 2009, que ha desenvolupat el corrector gramatical LanguageTool en català i s'encarrega del manteniment dels diccionaris: "El projecte amb més impacte és el corrector, i el perfil principal d'usuari podria ser l'estudiant, perquè solem detectar una baixada en les visites durant les vacances d'estiu i de Nadal". Però el traductor castellà-català, juntament amb el diccionari de sinònims i el conjugador de verbs, també és un reclam, i no només per als usuaris catalanoparlants, sinó també per als que tenen a l'estat espanyol, als Estats Units i a França.
vist por ahi.@softcatala