És habitual entre alguns cercles de gent sentir a dir que els joves parlen pitjor el català o, fins i tot, que el parlen menys. No obstant això, la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics que va publicar la Generalitat, amb dades de 2023, apunta que els joves d’entre 15 i 29 anys són els que tenen un coneixement més elevat de la llengua catalana. 

El mateix estudi apuntava que l'ús habitual del català ha disminuït molt en 20 anys i que ha passat d’un 46% el 2003 a un 32,6% el 2023. Davant d’aquestes xifres, són molts els qui opten per un discurs catastrofista, però també hi ha acadèmics i professors que busquen les claus per entendre-ho i posar fil a l’agulla amb noves solucions.

És el cas de la professora Maria del Mar Vanrell, especialitzada en la variació, el canvi i el contacte lingüístics. Ha estudiat les actituds i les ideologies lingüístiques i l'impacte del model turístic en els processos de dinamització lingüística. A Nació hem parlat amb ella per intentar desmentir falsos tòpics sobre el català entre els joves i identificar quins reptes de futur s’hauran d’afrontar per revertir la situació.

Els joves parlen pitjor el català?

Segons Vanrell, la percepció que els joves parlen “pitjor” no és una sensació particular de la nostra llengua, sinó que és “relativament general” en totes. “Sempre hi ha aquesta mirada adulta, paternalista que tendeix a pensar que els joves ho fan malament tot”.

En aquesta línia, creu que els “discursos puristes” que analitzen punt per punt el vocabulari de publicacions a les xarxes i de les cançons en català poden resultar “contraproduents”.  “No pot ser que quan una persona s’expressa en català i apareix a xarxes socials o als mitjans de comunicació hi hagi una comunitat de haters que valorin cada una de les coses que ha fet per determinar si és prou catalana o no”, defensa. 

D’altra banda, adverteix que el català, com totes les llengües minoritzades, ha d’anar amb compte perquè està més exposada a les influències de les llengües dominants. “Hem de corregir en contextos educatius i vetllar els professionals de la llengua, però amb els joves s'ha d'anar molt alerta. Si es vol fer, s'ha de fer d'una manera molt suau i a tall de recomanacions”, explica.

El català està desprestigiat entre els joves?

El català, segons indiquen les enquestes, continua sent vist com una llengua de prestigi entre els joves. Vanrell diu que, en general, es percep el català com una llengua imprescindible per tenir determinades feines, per exemple, al sector públic o per accedir a feines d'un determinat estatus. “Crec que això és compartit arreu, però amb diferències al País Valencià i les Illes Balears”. 

Tot i que això sembli un bon indicador, l’assagista, escriptor i activista cultural Josep Maria Llompart advertia del perill de llatinització del català, el risc que el català es converteixi en una llengua apta només per a usos cultes i molt formals. “Amb les eines que tenim, hem de vetllar perquè el català sigui una llengua per a tot, també per parlar al carrer”, diu Vanrell.

És diferent la percepció del català com a llengua d’ús entre els joves dels Països Catalans?

La professora diu que sí i que una de les causes principals de les diferències entre els territoris dels Països Catalans rau en les polítiques lingüístiques que s’han aplicat a cada lloc. “Mentre que a Catalunya, en general, hi ha hagut una actitud molt favorable des de les institucions cap a la llengua catalana, tant al País Valencià com a les Illes Balears això depèn molt del color polític del govern”, explica. Aquesta inestabilitat, diu, fa que “no tinguem encara assegurat un model lingüístic a les escoles” i que es qüestioni constantment si és vàlid o no.

Vanrell subratlla també que debats com el de la unitat de la llengua té efectes directes sobre la seguretat dels parlants. “Un parlant vol poder usar la seva llengua sense que constantment se li qüestioni si és correcta o no, o sense haver d’afrontar conflictes com el de no ser atès en català”, recorda. Segons la professora, aquesta situació repercuteix especialment en els joves, ja que la manca de coherència institucional determina la manera com aprenen la llengua i com hi accedeixen.

A més, afecta la percepció que tenen sobre la seva utilitat social i econòmica. “A les Illes hi ha la creença compartida que el català és la llengua de la gent que ha nascut aquí, mentre que el castellà és percebut com la llengua de tothom, l’anònima”, conclou Vanrell. De fet, a l’estudi de Vanrell "Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears" es determina que els joves que tenien el català com a llengua inicial havien de canviar de llengua gairebé tres vegades més que els joves castellanoparlants en el seu dia a dia. 

Reptes de futur per salvar el català 

D’acord amb la idea que cal passar a l’acció pel català, Maria del Mar Vanrell fa referència a alguns reptes que cal afrontar per preservar el català, una tasca que passa, també, per encomanar-lo a nous parlants. 

“Més suport als docents”

El treball “Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears” també va donar algunes sorpreses negatives en entorns que es consideraven favorables al català. “Els alumnes explicaven que els professors de secundària a la mínima que veien alumnes amb un físic que no es corresponia amb la seva idea del que és un catalanoparlant, s’hi dirigien en castellà”, diu.

Aquests prejudicis lingüístics, que es produeixen molt amb persones racialitzades, han de ser una de les principals batalles per lliurar. “S'ha de treballar moltíssim la qüestió dels prejudicis i actituds en docents”, assegura Vanrell.

D’altra banda, també creu necessari tenir més suport institucional i acadèmic als centres educatius i assegura que alguns docents de català se senten “abandonats”. “En determinats centres el català ja s'ensenya pràcticament com una llengua estrangera”, diu. Per això, remarca la importància d’actuar i estar al costat del professorat. “Som a temps de canviar les coses, però hi ha determinades zones del País Valencià i les Illes Balears que s'estan aproximant a un punt de no retorn”, explica. 

“Crear noves identitats”

Vanrell destaca la importància d’ampliar l’abast social del català i d’arribar especialment als nous parlants de la llengua. Segons ella, sovint “en l’àmbit de l’associacionisme hi ha gent que parla català de moltíssimes generacions”, però caldria trobar la manera d’arribar també als nous parlants de català. “Són persones que s’han apropiat de la llengua fa relativament poc i tenen el mateix dret que tots d’emprar-la”, diu. 

La professora defensa que el català s’ha de viure més enllà del context educatiu o acadèmic i proposa obrir noves vies per fer-lo present en tots els espais socials. “Potser hem de cercar discursos que no siguin tan identitaris, perquè pot ser que nous catalanoparlants no se sentin tan catalans i se sentin més catalanomarroquins, per exemple.” L’objectiu, diu, és construir un català inclusiu i compartit, capaç de reflectir la diversitat de la societat que el parla.

“Fomentar la creativitat”

L'experta també parla de la necessitat de ser creatius per mantenir la llengua al dia i amb solucions per referir-se a noves realitats que abans no existien. Per aquest motiu, reivindica la tasca del Termcat, que aquest 2025 celebra 40 anys, i que es dedica a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament en diàleg amb els parlants i els especialistes.

En aquesta línia, creu que hem de ser flexibles i explorar les múltiples maneres d’adaptar termes o inventar-ne de nous. “Si de vegades és difícil trobar una paraula que vulgui dir exactament el mateix i s'ha de catalanitzar algun terme, això no serà la fi del món”, explica.