En els últims dos anys, no s'ha distribuït cap fotografia de les 19 reunions que han mantingut Junts i el PSOE a Suïssa. La discreció d'aquest tipus de processos així ho estipula. Quan s'arrenca un procés de mediació internacional, en aquest cas comandat pel salvadoreny Francisco Galindo, el secretisme és una de les clàusules que imperen perquè el procediment arribi a bon port. Aquesta etapa, però, ja és història. La militància de Junts va decidir aquest dijous avalar el trencament amb Pedro Sánchez madurat per Carles Puigdemont en les últimes setmanes i acordat -per unanimitat- per la direcció, que es va reunir dilluns a Perpinyà. Fi a dos anys en què es va negociar perillosament.
Les primeres trobades van servir per temptejar el terreny de joc. Junts hi va plantejar, com quedava escrit en l'Acord de Brussel·les, la necessitat de convocar un referèndum per decidir el futur de Catalunya, i la voluntat que la Generalitat gaudís d'un model de finançament equiparable al concert econòmic. Aquest era el plantejament de màxims en un procés que ja s'endevinava llarg i tortuós, per les desconfiances mútues i perquè, fins aquell moment, el PSOE no havia acceptat Puigdemont com a interlocutor. Només els resultats electorals del 23 de juliol del 2023 van legitimar, a ulls dels socialistes, el líder a l'exili com a representant vàlid per negociar-hi. Va costar, però va funcionar.
Almenys temporalment, perquè els inicis van ser complexos. En els primers decrets anticrisi que va portar Sánchez al Congrés dels Diputats, la posició de Junts va ser dura fins al final. Segons fonts coneixedores de la negociació, es va haver de jugar la carta del mediador per tirar-los endavant. Va ser en la interlocució establerta a Suïssa que es va posar sobre la taula la possibilitat que Catalunya tingués les competències en immigració. En un primer moment es va anunciar que seria un "traspàs", tot i que finalment es va acotar al terme "delegació", finalment fallida. També es va acordar la publicació de les balances fiscals -encara en un calaix pel desacord en la xifra- i la reducció de l'IVA de l'oli d'oliva.
Les primeres reunions a l'estranger van generar molt moviment amunt i avall, també de periodistes que intentaven obtenir fotografies de les delegacions. Puigdemont sempre estava acompanyat de Jordi Turull, secretari general, i de Míriam Nogueras, portaveu a Madrid i que ha vist com el seu perfil polític ha crescut durant aquesta legislatura. La representació del PSOE estava en mans de Santos Cerdán, secretari d'organització dels socialistes. Des del moment en què va entrar a la presó, el 30 de juny, les converses van començar a quedar tocades. La progressiva rellevància de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que estava implicat des de l'inici, no ha tingut els resultats esperats.
Eleccions i dues taules per l'amnistia
La convocatòria de les eleccions catalanes també va ser un element disruptiu en el diàleg entre Junts i els socialistes. El resultat electoral, amb Salvador Illa per sobre de Puigdemont, va obrir una petita finestra en què, per la composició aritmètica de la cambra, dirigents de Junts van aventurar la possibilitat de tenir la presidència de la Generalitat amb l'abstenció del PSC a canvi de mantenir el suport a Madrid. No es va produir. En campanya, a banda, el líder a l'exili va viure amb disgust com Sánchez, amb aquells dies de reflexió per la investigació sobre la seva dona, va saber monopolitzar la campanya. El retorn fugaç a Barcelona per la investidura d'Illa també va tensionar l'ambient.
Com ho va fer, per cert, la negociació final de l'amnistia. El 30 de gener de l'any passat va decaure la primera versió pels dubtes de Junts, i finalment es va aprovar l'1 de juny. Cap dels líders del procés se n'ha pogut beneficiar, encara. A la redacció final de la norma s'hi va arribar després que s'establissin dues taules de negociació: una amb els partits implicats i el govern espanyol; l'altra, entre la Moncloa i Cándido Conde-Pumpido, president del Tribunal Constitucional (TC). Es volia que el text que sortís del Congrés dels Diputats rebés l'aval del TC gràcies a la majoria progressista. Finalment, malgrat algunes pressions, no s'hi va incloure el cas que afecta Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont.
En aquests dos anys el català tampoc s'ha convertit en oficial a Europa, i això que per a Junts era una qüestió nuclear des que es va pactar per situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Tampoc s'han desbloquejat lleis com la proposició per combatre la multireincidència -ara Sánchez s'ha obert a accelerar-la després de més d'una desena de pròrrogues a la mesa de la cambra baixa- o les ocupacions irregulars. Després de dos anys negociant perillosament, endinsant-se en un terreny que Junts sempre havia criticat a ERC, Puigdemont emprèn ara una nova etapa desmarcat del PSOE. Pensant en el nou cicle electoral o, simplement, perquè el camí ja s'ha acabat.
